El Mal i la Llibertat: Una Reflexió Filosòfica

Podem entendre anàlogament una acció humana?

No, perquè una acció humana és més complexa, imprevisible i indeterminada pel context social, cultural i històric del qual participa l'individu.

Què és el mal?

Diverses perspectives han intentat definir i comprendre el mal al llarg de la història:

• Sòcrates: "Qui fa el mal obra per ignorància (el bé és la consciència). Si algú és injust amb mi, potser és que no sap el que és la justícia." A la Bíblia, Jesús ja deia allò de "Perdoneu-los que no saben el que fan".
• Intentant "comprendre" el mal, podem cercar una certa causació o explicació racional. Per exemple, si complint el meu deure, avaluo un alumne i suspèn, i aquest, quan rep la nota, s'enrabia moltíssim, puc dir "bé, aquest alumne m'ha fet un mal a mi perquè prèviament ell ha entès que jo li feia a ell un mal". Realment això és així? No estic simplificant molt (quan dic que el mal és un bé aparent)?
• Hanna Arendt, filòsofa alemanya (i jueva), parlava de la Banalització del mal: trobar respostes a determinades accions humanes no és comprendre-les, sinó banalitzar-les.
• El Maniqueisme sostenia que el món participa d'una barreja de dos principis antagònics, el bé i el mal; això significava donar carta de naturalesa al mal. El mal és Substància, hi ha naturaleses dolentes.
• Sant Agustí (segle IV-V), que en la seva joventut havia estat maniqueu, convertit al cristianisme se n'adona de l'error: Si Déu és bo i creador, totes les naturaleses, que participen de la creació divina, han de ser bones; de fet, el mal només el pot patir alguna cosa bona, el mal és una privació del bé. El mal, per Agustí, és el mal ús de la llibertat humana.
• Pelagianisme: per a qui l'ésser humà, a través del seu esforç, pot ser virtuós i merèixer la salvació divina. Per Agustí, la inclinació cap al mal és insuperable i, en el límit, la "Civitas dei" dels justos només és possible del tot en una altra vida, al cel. Per contra, la ciutat terrena és l'àmbit de la violència i la injustícia.
• La Il·lustració (segle XVIII): L'ésser humà, a través de l'educació i el progrés, pot esdevenir millor, just i feliç.
• El Marxisme o Comunisme i l'Anarquisme: pretenen alliberar l'ésser humà de les alienacions socials, econòmiques, ideològiques... que li impedeixen ser plenament humà, feliç, digne; bo, en una paraula.
• Jean-Jacques Rousseau sostenia que només l'home natural era lliure, bo i feliç, mentre que el progrés social el corromp. És la tesi que sostindrà també Sigmund Freud, per raons diverses, a "El malestar de la cultura", on defensa la tesi que l'avenç de la civilització fa més desgraciats als éssers humans, atès que veuen restringida la seva llibertat natural per les imposicions de les normes i deures socials cada vegada més exigents.

La llibertat

Llibertat negativa i positiva: