Llibertat i Igualtat: Mill, Maquiavel i els Mèdici

Sobre la Llibertat (1859)

Sobre la Llibertat (1859) és un recull històric de la llibertat al llarg de la història. Sosté que existeixen dos àmbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pública. A la vida pública, els ciutadans viuen de cara als altres fent les tasques pròpies de la seva professió, per exemple. Els éssers humans, dins l’àmbit de la vida privada, trien aquells elements que consideren fonamentals per a la bona vida, segueixen els principis religiosos que consideren més adients i tenen les opinions que volen. L'Estat no ha d’intervenir en aquests afers de la vida privada. Ara bé, molts dels nostres actes afecten a d’altres persones i, per tant, no poden circumscriure’s dins l’àmbit de la vida privada. Només en aquestes circumstàncies l’Estat pot intervenir.

L’Estat pot castigar algú que hagi comès una infracció que perjudiqui a d’altres persones, però sempre tenint present que mai no podrà legislar o intervenir dins l’àmbit privat. És a dir, ens explica la llibertat dels antics i ens diu que la pública i la privada van lligades, i que a la llibertat dels moderns, en canvi, és el moment en què se separen i hi ha certa independència o delegació. D’aquesta separació sorgeixen tres principis:

• Paternalisme: L’Estat limita, vulnera o restringeix la meva llibertat privada contra la meva voluntat, però al·legant o defensant que és millor per a mi.
• Moralitat: L’Estat limita, vulnera o restringeix la meva llibertat privada contra la meva voluntat perquè creu que el que he fet no és moral.
• Principi de Dany: L’Estat limita, vulnera o restringeix la meva llibertat privada contra la meva voluntat perquè amb l’ús de la meva llibertat he vulnerat la llibertat d’un altre.

Sobre la Servitud de les Dones (1869)

Sobre la Servitud de les Dones (1869) és una obra en què defensa la igualtat de sexes. John Stuart Mill va sortir al carrer demanant el sufragi universal. Va pensar que si la dona era l’únic ésser incorruptible, haurien de ser les úniques que votessin, perquè serien les més justes.

Niccolò Machiavelli (1469-1527)

La seva joventut va coincidir amb la grandesa dels Mèdici, família que va promoure l’art florentí. La caiguda dels Mèdici a Florència va ocórrer el 1494, el mateix any en què Maquiavel s'integrava al servei públic (1498, canceller de la República Florentina, vincle entre política i església). Durant la seva carrera com a oficial, Florència va ser lliure sota el govern d'una república, la qual va durar fins al 1512, quan els Mèdici van tornar al poder i Maquiavel va perdre el seu lloc. Es va retirar als afores de la ciutat i va redactar El Príncep. El 1520 va tornar a la vida política fins al 1527, quan es va tornar a instaurar la República.

Va ser capturat i torturat per pertànyer a una conspiració contra els tirans Mèdici. El nou pontífex Lleó X va intervenir per alliberar-lo i Maquiavel es va retirar als afores de Florència, on més tard va morir. És el nexe entre el Papa i els Mèdici (política i fe).