La llibertat guiant el poble interpretació

ELS PRIMERS FREDS

CATALOGACIÓ

Títol

Els primers freds Autor:
Miquel Blay Datació:
1891- 1892 Localització:
MNAC (Barcelona).

Estil

Realisme.

Cromatisme

Monocroma.

Material

Marbre blanc.

Tècnica

Talla vida autor
Miquel Blay va començar el seu aprenentatge a l’escola de Dibuix i Pintura d’Olot. Entre 1890 i 1894 va visitar Roma, on va adquirir una sòlida formació artística que li va valer el reconeixement de les seves obres mitjançant nombrosos premis nacionals i internacionals. Al 1906 es va instal·lar a Madrid, i posteriorment, al 1924 va rebre nombrosos encàrrecs. Col·laborà amb Lluís Domènech i Montaner amb l’escultura de la cançó popular, a l’exterior del
Palau de la Música Catalana, obra totalment modernista.
context històric, és una època de molts canvis (revolucions polítiques, socials i tecnològiques), provocats per la industrialització i les seves conseqüències. Aquesta conjuntura crearà la necessitat d’un nou urbanisme per organitzar les noves ciutats i la necessitat d’un nou estil arquitectònic dels edificis de les ciutats d’acord amb els nous temps i representatiu de la nova classe dominant.

ANÀLISI FORMAL:

Aquesta figura és un volum rodó, els materials són marbre, les mides són: 2,93m X 1’95m; i és un grup escultòric. Pel que fa a la tècnica és la talla, la composició és, línies rectes, el cos de la nena és feble, prim, amb les costelles i os del maluc marcats, cs demacrat de l’ancià, amb amplitud d’espatlles; la nena centra tota l’atenció en l’ancià, mentre aquest observa a l’espectador, resignat però digne; ella, però, busca la protecció de l’ancià, recolzant tendrament el cap en la seva clavícula, i plega els dos peus, que no li arriben al terra, en una postura que reflecteix timidesa i indefensió. Les mans són també molt expressives, entrellaçadés, com si volgués suggerir que no hi ha cap altra esperança o alternativa. Hi ha una representació de la pell arrugada, esquena encorbada; els cabells tractats amb gran Realisme, igual que les expressions dels rostres, que mostra el gran domini tècnic de l’escultor; també el delicat modelat de l’escultura, que dóna als cossos unes formes suaument esfumades. L’obra és asimètrica.El punt de vista òptim és el frontal, però també cal observar l’obra pel seu voltant. Pel que fa al ritme, les dues figures estan en repòs, però el moviment de la nena dóna un cert dinamisme. Pel que fa a l’acabat, és molt polit, sense policromar, i la llum incideix sobre l’obra creant efectes de clarobscurs. Pel que fa al tema, és anecdòtic i costumista; pel que fa la iconografia hi ha dos personatges, un vell i una nena, els quals mostren la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva vida: la infantesa i la vellesa. Pel que fa als simbolismes, Blay transmet la sensació de fred del vell i la nena, completament nus; la veritable força és la capacitat de transformar una escena de tendresa commovedora en una representació idealitzada del sofriment humà.

INTERPRETACIÓ:

Pel que fa a l’estil, és realista per la musculatura de l’home, el cos marcat... I simbolista perquè és l’última etapa de la vida (en el vell), les actituds de temor i indefensió, etc. Pel que fa a la funció va ser feta per tal de que fos exposada (decorar). Aquesta obra va Pel que fa a les influències, Rodin l’influeix en la manera del tractament de l’obra.

EROS i PSiQUE

Catalogació:Nom

Eros i Psique Autor:
Antonio Cànova Datació:
Segle XVIII Ubicació:
Museu de Louvre, a París Estil:
Neoclassicisme Material:
Marbre Tipologia:
Grup escultóric vida autor
 Cànova va treballar per a Napoleó, entre d’altres, i també per a la cort pontifícia. Totes les seves obres van ser fruit d’una llarga elaboració, cosa que li va permetre fer un acabat gairebé artesanal. Va ser sobretot el cantor de la bellesa ideal femenina, exempta d’afectació.
context històric, el Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l’art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el Segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Anàlisi formal:

Aquesta obra de Cànova és un grup exempt on podem veure la figura d'un noi alat i d'una noia jove. La tècnica que el seu escultor va utilitzar va ser la talla, ja que el material utlitzat va ser el marbre. Els protagonistes d'aquesta obra escultòrica són Eros i Psique, dos personatges de la mitologia grega.
Segons el mite, explicat per Apuleu a la seva obra "Les Metamorfosis" o més conegut com "L'ase d'or", Psique va ser castigada per Afrodita a què cap home es casés amb ella, però el pare d'aquesta veient a la seva filla sense marit va consultar un Oracle que va dir-li que tenia que vestir a Psique amb roba de noces i deixar-la en una roca i allà un home vindria i l'agafaria per casar-se amb ella. Així va pasar, però quan Psique va cometre l'error de voler saber la identitat del seu espós, ja que ella encara no sabia qui era, aquest va deixar-la tota sola. Ella desesperada va vagar buscant al seu estimat, demanant ajuda a Afrodita perquè l'ajudés a trobar-lo. La dea li va fer fer una sèrie de proves que ella va anar superant, fins que va haver de baixar als inferns per aconseguir una caixa on estava la bellesa de Persèfone, deessa dels inferns. Amb molt d'esforç Psique va conseguir-ho, però moguda per la curiositat va voler saber el que hi havia a la caixa. D'aquesta caixa només va sortir una son terrible que va fer que Psique es quedés adormida. Eros, encara enamorat d'ella, va demanar als déus que la despertesin i, a més, aquests la van fer immortal. Així que podem dir que Cànova pretenia fer una al·legoria sobre l'amor (Eros) i l'ànima (Pisque), volent expressar que l'amor ho pot aconseguir tot.Com hem vist, el tema d'aquesta obra és un episodi de la mitologia grega. Això es Déu a què la temàtica mitológica està present en l'escultura neoclàssica ja que l'enlluernament dels models clàssics va ser tan gran que no es va prendre com a referència per recrear-los sinó que es van copiar perquè la seva perfecció era inasolible.En quant a la composició de l'obra de Cànova podem veure clarament l'utilització de dues figueres geomètriques: una creu (X) i una rodona (O). La creu està formada per l'ala dreta d'Eros junt amb tot el cos de Psique, i per l'ala esquerra del déu amb la seva pròpia cama dreta, donant així una sensació d'equilibri. L'altra figura geomètrica, la rodona, la trobem al centre de l'escultura i està formada pels braços de Pisque, donant una total sensació d'harmonia. Amb aquest centre podem veure que és una escultura centrípeta, ja que el casi petó, l'instant més important de l'obra, succeix dins d'aquest cercle.Pel que fa a la llum podem veure a simple vista que és una escultura suau amb plecs, als cabells rinxolats d'Eros o a la poca roba que porta Psique, fent així que hi haguí un joc de clarobscurs en tota l'obra. Per acabar amb la part formal, s'ha de dir que l'escultura no estava cromada i que el temps que recull l'escultura, és un petit instant, donant una sensació de sensualitat amb la posició de totes dues figures.

Interpretació:

L'obra d'Eros i Psique va ser encarregada l'any 1787 pel col·leccionista anglès John Campbell (Lord Cawdor) i adquirida l'any 1801 per Joachim Murat. I en veure-la Napoleó en quedà molt admirat i decidí tutelar a Cànova.La seva funció d'aquesta obra és merament decorativa feta per ser vista per tots els àngles, tot i que el moment més intens està on Eros i Psique pretenen donar-se un petó. Podem relacionar aquesta obra amb una escultura posterior de Carlo Albacini, Amor i Psique, on podem apreciar totes dues figures de pues, abraçats i donant-se un llarg petó.En el neoclassicisme s’adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó.

LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE CATALOGACIÓ

Títol

La llibertat guiant al poble Autor:
Eugene Delacroix Època:
Romanticisme Datació:
1830 Localització:
Museu del Louvre.

Tècnica

Oli sobre tela.

Tema

Al·legòric i històric.

Vida autor

 Delacroix va centrar la seva formació en la còpia dels vells mestres del Louvre. L’any 1825 va viatjar a R. Unit on va quedar fascinat per la pintura anglesa de Gainsborough. Era un autor molt atret per tot allò exòtic. L’any 1832 visità El Marroc, on va descobrir la l’aniso de la llum i els colors dels seus paisatges. Quan va tornar a França va començar a rebre encàrrecs oficials per pintar i decorar edificis públics. Al final de la seva carrera va estar reconegut com un dels pintors de coral. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.

ANÀLISI FORMAL

En quant a composició s’estructura a partir d’una piràmide, on el vèrtex és la part enlairada de la bandera i la base són els cossos dels morts.La figura femenina és l’eix contra d’aquesta pintura, al voltant de la qual trobem els altres personatges.Un aspecte important a destacar és la gran mobilitat que presenten els personatges, cosa que s’aconsegueix amb l’ús de les línies corbes. I elevant de forma significativa la figura femenina per tal que ressalti sobre de les altres i no hi ha cap obstacle visual per poder descriure aquest personatge. Eugene aconsegueix que l’acció s’adreci directament a l’espectador com si d’alguna manera el volgués fer participar en l’escena. Al fons d’aquest personatge es pot divisar la silueta d’uns edificis, són dues torres (Notredame) i per tant, podem situar el lloc concret d’aquesta escena. En quant al cromatisme, aquesta pintura té tonalitats fosques i ocres. El pintor en alguna part trenca aquesta monotonia incloent altres colors, com són els de la bandera francesa. Aquests colors estan casualment il·luminats per un focus irreal que ressalta la bandera i així poder reforçar el caràcter combatiu del quadre. En quant a temàtica, l’autor d’una manera al·legòrica mostra els fets revolucionaris dels dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i quan posen fi al regnat dels Borbó a França, donant lloc a una monarquia constitucional. La tela té com a finalitat remarcar l’esperit combatiu i de rebeldia que unia al poble Francès. Podem trobar varies classes socials:
burgesia (senyor de barret de copa i amb un fusell), la classe menestral (camisa blanca, escarpello i un sable), joves simbolitzaven el canvi cap a un futur millor (amb pistoles), i la gran massa popular que es troba al fons.
Guiant a tots està la figura femenina, enmig armada amb un fusell a l’esquerra i amb el dret de la bandera Francesa, que la fa orejar, quest fet personifica la llibertat de la França nova per la qual s’estava lluitant. Aquest quadre està considerat la primera composició politiomoderna.
Probablement, això fa referència als fets del dia 28 (combats decisius). 
La figura femenina simbolitza la llibertat, simbolitza a França. És com una deessa que guia als ciutadans cap a la victòria i la llibertat.

INTERPRETACIÓ

Aquesta obra va tenir una gran importància.
Impacto en aquest temps, i posteriorment va abandonar la funció propagandística que tenia i va anar adquirint un caràcter més commemoratiu. En quant a models d’influència,
Eugene recull la influencia de diversos personatges: Rubens, Miquel Àngel, Caravassio, Goya,...  Es considerat un dels màxims exponents del Romanticisme, un dels pintors principals de temàtica exòtica que ho vestia amb una gran riquesa cromàtica. Així va tenir una gran repercussió exterior, i va inspirar l’obra d’altres artistes com Van Gogh. Aquest estil busca constantment la llibertat autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenvolupen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.

LA VICARIA

Catalogació: Autor

Maríà FortunyDatació:
1867 - 1870 Estil:
Realista Tècnica:
Oli sobre fusta Localització:
Museu d'art modern de Barcelona Tema:
Escena costumista (representa la signatura d'un contracte matrimonial a les oficines eclesiàstiques. L'artista presta una gran atenció als detalls dels vestits i per tots els detalls de la sala)

Informació autor

Marcíà Fortuny va nèixer a Reus, es considerat el millor artista espanyol del s. XIX després de Goya. L'any 1858 es va traslladar a Roma on va tenir un gran èxit amb les seves escenes comunistes ambientades al s. XVIII. L'any 1860 va viatjar al Marroc, al costat del general Prim, va fer diversos quadres de temàtica bèl·lica, però el més important d'aquesta estada va ser descubrir la luminositat vibrant d'Àfrica i el contrast de grans espais plans i d'altres buides. Va deixar de banda l'academicisme i les convencions, i va apostar per una pintura més dinàmica plena de matisos formals, coloristes i originals. Les seves obres van tenir un gran èxit i van assolir preus exepcionals. El Realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art.

Anàlisi formal:

L'obra s'estructura a partir de la gran prespectiva que estableix l'autor: es situa en la firma dels papers matrimonials per part del nuvi sota la mirada atenta del testimoni i de l'ajudant del vicari. En el mateix pla horitzontal darrera d'ell trobem la seva esposa, els familiars, una figura descamisada que demana "limosna" per a les ànimes del purgatori i un senyor amb el cap cobert que sembla que esperi el seu torn asegut. A l'esquerra del quadre i desvinculat de l'acció apareix el vicari que a la seva taula esta atenent a un senyor. A part d'aquesta escena, Fortuny pinta un segon grup de persones més properes a l'espectador que representaria el poble que té com a referència un torero i una maja, personatges típics de la imatge espanyola. En quant a la composició de l'escena és interesant destacar dos fets: el primer és el gran espai buit que trobem a la part inferior del quadre i que ens ajuda a potenciar la prespectiva mitjançant les línies del terra, i per altra banda el segon és la colocació de la llàmpara daurada que penja del sostre i el braser que ajuden a l'artista a equilibrar visual i pictóricament la composició.
L'obra adquireix un dinamisme notable gràcies a l'actitud de diàleg i als gestos que fan els personatges, d'aquesta manera l'espectador pot observar les diverses escenes que estan representades.Un altra aspecte en aquesta obra és els luxosos vestits que s'han pintat, la gran quantitat de detalls del ferro forjat i també la gran policromia de les parets (gran colorit).Presenta un cromatisme exagerat i així gràcies a aquest cromatisme aconsegueix una gran intensitat llumínica més enllà d'un hipotètic finestral que hi hauria a l'esquerra. En quant a temàtica l'acció d'aquesta obra transcorre en una vicaria del s.XVIII, i reflecteix una escena molt habitual en la vida social europea: el moment de la firma per part dels contraents de la documentacuó que legalitza la seva uníó matrimonial. Els convidats de l'acció sembla que estan més interesats en parlar entre ells que en l'esdeveniment.
A la part esquerra no s'observa cap paret amb la qual no es veuen els límits físics de la sala, i per tant impideix que l'observador es faci una idea de les mides reals de la sala. La catifa groga contrasta molt amb el terra marró de la resta de la sala i serveix per delimitar les dues escenes que s'hi representen.
Fortuny convina una tècnica virtuosa amb temes anecdòtics i jovials i per aquest motiu, malgrat encuadrar-lo dintre del Realisme (buscar info!) també se la considerat un membre destacat de la pintura detallista. 

Interpretació

La idea d'aquesta sembla ser que li va venir a l'autor després d'haver visitat varies vegades la sacristia a l'Esglèsia de San Sebastià a Madrid, on el mateix artista va fer els tramits del seu matrimoni amb Cecília Madrazo (filla de l'important pintor Federico Madrazo). Tanmateix la imatge representada no ilustra una vista real d'aquesta
Esglèsia sinó que també s'inspira en les nombroses capelles romanes que va poder visitar quan estava a la capital italiana (Barreja entre la vicaria de S.S i les capelles romanes).Aquesta obra està inclosa en el gènere del "tableautin" (teler de petit format d'un gran treball minuciós i representatives de l'època setentista).
En quant a models i influències la influència més gran de l'obra de Fortuny va ser l'obra de Goya, que va tenir l'oportunitat de conèixer en les seves visites al Museu del Prado. La seva influència (Goya) es va notar en la composició del quadre, i en la inclusió de personatges populars i típics espanyols. De la influència del Marroc es va emportar la intensitat cromàtica plena de llum i d'exotisme.L'obra de Fortuny va ser el punt de referència per als pintors espanyols de finals de Segle XIX.
Les seves obres van tenir un èxit acaparador durant els anys setanta del Segle XIX a França. És un autor que va morir prematurament als 36 anys.
El Realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i el rebuig del món de fantasia i de somni. Pretén fer una representació de la realitat.