El Llenguatge Humà: Signes, Símbols i Comunicació

UNITAT 4: De l'Automatisme als Signes

La Potència de la Representació

La nostra capacitat de representació no tindria la importància que té a les nostres vides si quedés reclosa en l’àmbit de la subjectivitat. Esdevé una eina de comunicació quan les nostres representacions s’exterioritzen en una forma capaç de suscitar en els altres noves representacions. Això s'aconsegueix mitjançant els símbols, que són eines de significació compartides.

La comunicació és prèvia a l’activitat simbòlica. Moltes informacions estan més a prop de l’automatisme de les olors que de la complexitat del simbolisme. El món dels signes introdueix una nova dimensió en l’intercanvi d’informació.

Característiques dels Signes

• L’ús d’elements significants per representar i transmetre alguna cosa diferent d’ells mateixos (significat).
• La progressiva convencionalitat dels diferents elements triats per significar.

La icona introdueix plenament la intencionalitat comunicativa i la idea fonamental de conveni, de pacte, de decisió. La icona adquireix el seu caràcter de signe per la relació de similitud.

El pas següent és cap als símbols, signes que a més de convencionals són arbitraris. Som capaços de decidir, pactar, que una cosa qualsevol pot servir per evocar-ne qualsevol altra. Un món sense símbols està limitat a allò que és present. És precisament la capacitat d’anar més enllà el que ens defineix.

Sense expressar no podríem inventar, compartir somnis, intercanviar els nostres anhels. L’univers simbòlic esdevé un univers humanitzat, un univers que ens fa humans.

Símbols Lingüístics

Codi: sistemes que reuneixen els signes i n’estableixen regles d’ús. Per a nosaltres és el codi lingüístic.

“Només enllà on hi ha llenguatge, podem començar a parlar d’humanitat.”

Els signes lingüístics són sens dubte els més naturals, aquells que qualsevol persona emet en primer lloc. Són els més potents. Amb una vintena de sons podem crear infinites cadenes expressives capaces de fer néixer a la ment dels altres tot un univers de significats.

La llengua és la gran conquesta de la humanitat, i desplega la seva autonomia. L’absència d’algun codi, d’algun mecanisme, mutila brutalment les possibilitats de l’aprenentatge. El llenguatge és l’adquisició que de manera més excepcional potencia la resta de les nostres capacitats. Cal avaluar seriosament les seves potencialitats, i també els seus límits.

Concepció Pragmatista del Llenguatge

El llenguatge que utilitzem habitualment no és del tot correcte. Els referencialistes defensaven la prioritat semàntica i els logicistes la sintaxi. Ambdós corrents buscaven un llenguatge ideal que eliminés els conflictes comunicatius.

Llavors apareixen els filòsofs del llenguatge ordinari, que posen èmfasi en la pragmàtica, en l’ús i en l’acció que executem quan parlem.

Es desprèn que la clau per entendre el llenguatge no és obsessionar-se amb les definicions ni amb la lògica, sinó observar atentament els mecanismes i resultats reals del seu ús.

La concepció pragmatista considera el llenguatge com una eina polivalent capaç de realitzar múltiples funcions. Les paraules no només descriuen: conjecturen, inventen...

Tots els argots de grups socials necessiten afermar la seva identitat. Allò que tenen d’específicament valuós aquests llenguatges no és la precisió de les seves representacions, sinó la seva força d’exclusió. El llenguatge diu moltes coses, però encara en fa més.

Diferents Conceptes de Llenguatge

Concepció Referencialista

La funció bàsica de les paraules: ocupar el lloc d’objectes. Les paraules representen les coses substituint-les. Estalvien haver de carregar amb tots els objectes per mostrar-los i ens permeten fins i tot referir-nos a objectes que mai no podríem mostrar.

La funció referencial: fer de guia que ens remet a una altra cosa. Dóna un criteri per distingir entre l’ús correcte i fraudulent de les paraules.

Spinoza deia que un relat és vertader quan relata un fet que efectivament s’ha esdevingut i és fals quan relata un fet que no ha esdevingut.

L’ús correcte d’una llengua ha d’estar necessàriament en el coneixement dels codis, les referències que s’han pactat per a cada paraula, en el domini del diccionari.

Les paraules més senzilles poden ser equívoques si no n’expliquem amb claredat el significat. L’absència d’un pacte o del coneixement del pacte pot conduir-nos tant a les situacions més risibles com a les conseqüències més catastròfiques.

Quan els codis de dues persones són diferents, la situació resulta complicada, però no equívoca. La coincidència parcial dels codis tampoc garanteix l’èxit en la comunicació. Els problemes apareixen quan es produeix una aparença de comunicació, quan sota el mateix significant emissor i receptor interpreten coses diferents, i, amb més o menys freqüència, això és el que passa sempre.

La creació de codis compartits de caràcter simbòlic representa probablement la principal conquesta de la humanitat. Convé insistir en la importància que té el domini dels codis.

Concepció Logística

Podem conèixer la realitat. El llenguatge és l’eina que posa nom a allò que coneixem i ens permet comunicar-ho.

Els teòrics del llenguatge van començar a plantejar-se el fet que decidir si un llenguatge correspon o no a la realitat pot arribar a ser de vegades una tasca impossible, ja que depèn de factors externs al mateix llenguatge.

Segons la concepció logística, allò que resulta important com a fenomen intern al llenguatge no serà la seva veritat, sinó la seva coherència interna, la lògica.

Els referencialistes posaven l’accent en la capacitat del llenguatge per referir-se a una realitat, els logístics recorden que bona part dels nostres maldecaps amb les paraules provenen del fet que violem les regles constructives del llenguatge i del pensament. Cal posar ordre en els nostres discursos, ja que sovint amaguen construccions incorrectes.