Llenguatge, Comunicació i Trastorns

Què és la disòdia?

La disòdia és la dificultat per coordinar els moviments necessaris per a la realització de la veu, afectant així majoritàriament l'articulació i la claredat a l'hora de parlar.

Conceptes clau en lingüística

Competència sociolingüística

La competència sociolingüística és la capacitat d'adaptació a les varietats lingüístiques (generacionals, funcionals, geogràfiques) que tenen els parlants.

Balboteig canònic

El balboteig canònic és una etapa prelingüística on comença la producció sonora. Dura aproximadament des dels 7 mesos d'edat de l'infant fins als 10.

Codificació i descodificació

• La codificació inclou la ideació i elaboració del missatge; s'activa quan tenim la necessitat d'expressar un pensament.
• La descodificació és el procés que té lloc un cop el missatge ha estat transmès; implica la interpretació d'aquest.

Trastorns del llenguatge

La dislàlia és un trastorn que es manifesta amb errors de producció dels fonemes per causes funcionals, la qual cosa significa que no hi ha afectació dels òrgans bucofonatoris –aleshores parlem de la disglòssia– o que els problemes no es deuen a patologies del sistema nerviós central –disàrtria.

Competències lingüístiques

• Competència gramatical: és el coneixement que els parlants tenen de la gramàtica d'una llengua.
• Competència sociolingüística: és la capacitat d'adaptació a les varietats lingüístiques (generacionals, funcionals, geogràfiques) que tenen els parlants.
• Competència discursiva: és la capacitat dels parlants de crear textos coherents i cohesionats segons les necessitats de diferents tipus de discurs.
• Competència estratègica: és la capacitat dels parlants per solucionar problemes comunicatius a partir d'habilitats verbals i no verbals.

Tipus de bilingüisme

• Bilingüisme individual: un individu catalanoparlant és bilingüe perquè també parla castellà.
• Bilingüisme territorial: en un país conviuen dos territoris històricament diferenciats des del punt de vista lingüístic (Bèlgica o Suïssa).
• Bilingüisme social: un individu utilitza una de les llengües que domina quan interacciona amb un grup social i, una altra, quan interacciona amb un altre.

Fonètica i fonologia

Els sons fricatius es caracteritzen per la presència de soroll (espectograma: ones aperiòdiques en diferents freqüències).

L'àrea del cervell encarregada de descodificar les unitats lingüístiques es denomina àrea de Wernicke.

Funcions dels ressonadors de l'aparell fonador

• Amplificar les freqüències de l'ona que coincideixen amb les propietats de la cavitat.
• Disminuir les freqüències de l'ona que no hi coincideixen.

Origen dels formants

• F1: cavitat faríngia, des de la glotis fins al punt d'articulació.
• F2: cavitat anterior de la boca, des del punt d'articulació fins als llavis.

Els formants són els grups d'harmònics reforçats per l'acció dels filtres ressonadors. És a dir, l'amplitud dels harmònics de l'ona sonora queda alterada segons la posició de l'articulació de cada so; en els sons periòdics complexos es reforça aquesta amplitud situada al voltant de determinada freqüència, i així es configuren els formants.

L'epèntesi

L'epèntesi és la inserció d'un so enmig d'una paraula per facilitar la pronunciació d'una seqüència més difícil d'articular.

Semàntica lèxica

• Monosèmia: un significant a qui només correspon un significat.
• Polisèmia: per a una paraula, diversos significats.
• Metàfora: omnipresent en les converses; crear paraules noves a partir de paraules existents per analogia amb alguna de les propietats que presenta la primera.
• Metonímia: ús d'una paraula per referir-se a una altra amb la qual té una relació de contigüitat.
• Homonímia: mots formalment idèntics però semànticament diferents.
• Sinonímia: dos mots semànticament idèntics però formalment diferents.

Teories sobre l'organització del lèxic

La Teoria del nivell bàsic defensa que el nivell més rellevant és el de les paraules d'ús més freqüent.

Errors en la utilització de paraules lèxiques: afàsia de Wernicke.

La Teoria del prototip esmenta que, davant d'una classe de paraules (d'una categoria), existeixen exemplars prototípics i d'altres que no ho són tant (membres perifèrics). Aquests prototips en els exemplars varien en cada cultura.

La Teoria del nivell bàsic estableix relacions verticals entre les paraules; el més important és el nivell bàsic. Per exemple, "gos" seria el nivell més bàsic, i no una classe de gos com "gos llop".

La principal diferència és que la teoria del prototip organitza la categoria en relació amb altres categories, i la teoria del nivell bàsic té en compte la jerarquització de l'interior d'una mateixa categoria. És a dir, la teoria del prototip està relacionada amb la classificació que es dona amb altres categories, i la teoria del nivell bàsic se centra en una mateixa categoria.

Morfologia

Un morfema zero és una unitat lingüística mínima amb significat que no té realització fònica. Exemple:

• El fiscal / La fiscal: El morfema zero apareix en el substantiu “fiscal” per l'absència d'un morfema explícit.

Un clític és una preposició, conjunció, article, pronom o possessiu que es troba entre el mot i el morfema gramatical.