Llengua Catalana: Conceptes Clau i Varietats Lingüístiques

Locucions

Adverbials: Equivalen a un adverbi, encara que cap dels mots que forma part de la locució no tingui aquesta categoria gramatical. Exemples: a poc a poc, de gom a gom, de pressa, en va, fil per randa.

Prepositives: Equivalen a una preposició, categoria que apareix en última posició i sovint també en la primera. Exemples: abans de, fora de, a causa de, per culpa de.

Conjuntives: Equivalen a una conjunció, categoria que apareix en última posició. Exemples: abans que, per tal que, així que, tot seguit que, com si.

Neologismes

Un neologisme és una paraula nova, d'aparició recent, que la llengua forma a partir dels recursos propis o bé manllevant-la a una altra llengua.

• Manlleus (agafem d'un altre idioma, l'adaptem). Exemples: dopatge, xat, suflé, tifosi, cuscús.
• Derivació (prefixos, sufixos). Exemple: antiviolència, autonomista.
• Composició (dos mots). Exemples: llargmetratge, videojoc.
• Formants cultes. Exemples: vaticanòleg, macrodiscoteca, microeconomia.
• Ús de marques com a genèrics. Exemples: Kleenex, Walkman, vamba.
• Truncació (abreujar). Exemple: fax per facsímil.
• Sigles (primera inicial). Exemple: PPV per pay per view.
• Acrònims. Exemple: INCAVI per Institut Català de la Vinya i el Vi.

Relacions Semàntiques

Relacions entre mots

• Sinonímia: Semblança de significats; total (ruc = ase), parcial (ocupat, enfeinat); geogràfica (tarda, vesprada), amb diferenciació de registre (pare, papa).
• Antonímia: Oposició de significats; complementària (cert, fals), gradual (clar, fosc), relacional (comprar, vendre).
• Hiperonímia: El significat és més genèric que els dels mots que inclou (animal és hiperònim de vertebrat, mamífer...).
• Hiponímia: Quan el seu significat és més específic (vertebrat és hipònim d'animal).
• Cohiponímia: Quan comparteixen un mateix hiperònim i s'oposen entre ells per un o diversos trets que els fan incompatibles semànticament (mamífer i rèptil).

Relacions entre significat i forma

• Polisèmia: Una forma amb diversos significats (banc).
• Homonímia: Diversos significats coincidents en la forma (deu).
• Homografia: Coincidència en com s'escriuen (són de dormir i són pare).
• Homofonia: Coincidència en la pronunciació (cup, cop).

Varietats Socials

Varietats castellanitzades

• El xava: Adoptada per les persones castellanoparlants que s'han incorporat al català, com persones de famílies bilingües catalanoparlants influïdes per castellanoparlants. Durant el segle XX es va caracteritzar per la simplificació de la fonètica i la influència del castellà. Trets com la utilització de castellanismes lèxics i gramaticals, obertura de la vocal neutra.
• El pijo: Molt influïda pel castellà, però l'extracció social dels parlants és diferent, són classes altes castellanitzades que quan parlen barregen el català i el castellà. També es poden incorporar paraules d'altres llengües. Segona meitat del segle XX.

Varietats d'edat

• La parla adreçada als infants: Característiques com la utilització d'un vocabulari específic (en la família tete, els animals, aliments), l'abús dels diminutius, la construcció en tercera persona, una entonació més emfàtica que en la parla corrent.
• El llenguatge dels joves: Varietat que es percep com a moderna i amb connotacions positives. És una varietat rica i creativa, especialment en els àmbits dels joves com l'educació i el temps lliure.
• L'argot: Utilitzat per grups socials restringits o en activitats concretes. Com per exemple, en els grups marginals per comunicar-se entre ells i no ser compresos pels altres, però normalment es limita a un vocabulari específic sobre una activitat.

Varietats Funcionals

Varietats informals

Adeqüades en un context amb una relació de confiança.

• El registre col·loquial: Per comunicar-se en la vida quotidiana, té la finalitat de ser clar i directe, abunden frases inacabades, estructures exclamatives i interrogatives.
• Familiar: Queda restringit a un àmbit més íntim i sovint varia depenent del context familiar. Abundància de diminutius, sobrenoms.
• Vulgar: Conté molts elements inadequats com incorreccions fonètiques, gramaticals o lèxiques.

Varietats formals

• Estàndard: Pròpia de l'àmbit acadèmic, de la premsa, programes informatius, en general de totes les situacions funcionals possibles. Actua com a model lingüístic de referència i admet únicament les formes correctes.
• Llenguatges d'especialitat: Són els que fan servir els col·lectius professionals. Terminologia precisa, expressions fixades que només dominen els especialistes. Professió concreta, són propis de textos específics.
• Literari: Intencionalitat estètica que es basa en un grau d'elaboració artística superior a la de la resta de varietats. Característiques donades per cada autor i gènere literari.

Perífrasis Verbals

La perífrasi és un conjunt de verbs que expressa una sola idea; el segon verb de la perífrasi és el que porta el significat bàsic.

• Obligació: haver de + infinitiu, caldre + infinitiu, caldre + que + verb en forma personal.
• Probabilitat: deure + infinitiu, probable, és fàcil, segurament.
• Imminència: anar + a + infinitiu, estar a punt de + infinitiu, començar + a + infinitiu.
• Possibilitat: poder + infinitiu.
• Intencionalitat: voler + infinitiu.
• Reiteració: tornar + a + infinitiu.
• Aproximatiu: venir a + infinitiu.
• Ponderatiu: arribar a + infinitiu.
• Temporal: acabar de + infinitiu.
• Duratiu o repetitiu: estar + gerundi, anar + gerundi.
• Continuatiu: continuar + gerundi.
• Resolutiu: tenir + participi.
• Consecutiu: quedar (restar) + participi, deixar + participi.