Llei de jurats mixtos

 DLAMONARQUIA A República -
El general Berenguer succeeix a Primo i prepara unes eleccions par a tornar al constitucionalisme.Les eleccions municipals es convoquen el 12 d’Abril de 1931.L’oposició a la monarquia es presenta unida (republicans, socialistes, nacionalistes d’esquerra).Els partits monàrquics es presenten dividits. Els resultats donen la victòria a la coalició republicana en les àrees urbanes i als monàrquics a les àrees rurals. Els sistema electoral dona la victòria als republicans: el 14 d’Abril es proclama la II República i el rei se’n va a l’exili./GOVERN
 

PROVISIONAL

Primeres mesures:-Amnistia per als presos polítics -Llibertat de partits i sindicats.-Jornada de huit hores.-Llei de jurats mixtos (patrons i treballadors)-Generalitat provisional de Catalunya -Convocatòria de Corts Constituents./CONSTITUCIÓ 1931-
>Aprovada al Desembre de 1931. - Sufragi universal, masculí i femení - Aconfessionalitat de l’Estat - Declaració de drets individuals - Llibertats públiques i privades - Propietat privada però amb dret d’expropiació pel bé comú - Una única cambra tindrà el poder legislatiu - Poder executiu en el govern i el President de la República - Poder judicial independent - Estat únic amb possibilitat de governs autonòmics - Primer President de la República: Niceto Alcalá Zamora - President del govern: Manuel Azaña./BIENNI REFORMISTA(1931-33) El primer govern és una coalició de republicans, socialistes i nacionalistes.El seu objectiu és modernitzar Espanya el més ràpidament possible ja que els militars i els monàrquics no semblen contents amb la República.

Reforma militar

L’exèrcit espanyol està endarrerit i i és macrocefàlic, la reforma militar vol solucionar eixos problemes i eliminar el perill colpista dels militars.La Llei de retirs permet la jubilació anticipada dels oficials que ho desitgen amb la totalitat del salari (es retiraran, justament, els oficials menys problemàtics). Es tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida pel general Franco. Es trasllada a llocs més perifèrics a alguns generals (Franco a Canàries, Mola a Pamplona, Godet a Mallorca, etc.)

.Ref.Religiosa&educativa

Intent de disminuir el pes de l’Església catòlica en la societat espanyola i la seua influència en l’educació.L’Església es separa de l’Estat. No hi ha subvencions econòmiques a l’Església. Es prohibeix l’ensenyament a les ordres religioses, l’Estat se’n ocuparà mitjançat la creació d’escoles públiques. Es tracta de l’etapa de major inversió de diners en creació d’escoles i de mestres fins eixe moment. Es va dissoldre la Companyia de Jesús. Es crea el matrimoni civil. Es crea el registre civil. Els cementeris seran municipals. Es crea una llei de divorci.

Ref.Terriotorial

Descentralització de l’Estat.Elaboració d’Estatuts d’Autonomia. S’aproven el català i el basc. El gallec i el valencíà no s’arriben a provar per l’inici de la Guerra Civil.

Ref.Agrà ria

La meitat sud d’Espanya té una grans quantitat de grans propietats: latifundis.Al mateix temps aglutina una gran uantitat de camperols sense terra: jornalers. Els jornalers depenen del seu treball per poder viure, si no treballen no mengen. La misèria és extrema. La Llei de 1932, eclara e xpropiables les finques sense cultivar, i eixes terres es podran repartir entre els llauradors. La llei s’aprova després de l’intent de colp d’Estat de Sanjurjo al 1932. Les expropiacions es faran amb indemnitzacions pagades per l’IRA (Institut de Reforma Agrària). La reforma és lenta: burocratització, traves dels propietaris, falta de diners, etc. Els jornalers demanen més rapidesa en l’aplicació de les mesures; alguns comencen a ocupar terres, comencen a perdre la paciència amb la República

OPOSICIÓ A LS REFORMES

-Grans propietaris agraris.-Jerarquia de l’Església Catòlica.-Part de l’exèrcit.-Amplis sectors de les classes altes i mitjanes.-La UGT es radicalitza i la FAI demana la revolució social per la lentitud de les reformes republicanes. La República no dubtarà en reprimir eixes manifestacions (l’Alt Llobregat al 1932 i Casas Viejas al 1933) . Les forces de la dreta s’agrupen en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), dirigida per José María Gil Robles.Més a la dreta sorgirà la f alange Española de carcter feixista, dirigida per José Antonio Primo de Rivera. Els carlins i el monàrquics també s’uniran a la oposició a la República. /BIENNI CONSERVADOR&FRONT POPULAR:
Noves eleccions legislatives al Novembre de 1933 (Azaña havia dimitit després de les protestes per la repressió de Casas Viejas).La coalició de centre-dreta guanya. Alejandro Lerroux (Partit Radical, de centre) es triat nou president del govern, recolsat per la CEDA. S’inicia una tasca contrareformista: paralització de la reforma agrària, acostament al Vaticà, amnistia als militars colpistes, etc. Els partits d’esquerra es radicalitzen. ->Front pupular(1936):
Noves eleccions a febrer de 1936.Els partits de centreesquerra es presenten units. La CNT recomana votar a aquesta coalició. Volen recuperar l’esperit del primer bienni. La dreta es presenta dividida. Vol reformar la Constitució de 1931 de forma més conservadora. La victòria és per al Front Popular. Azaña serà President de la República. Es reprenen les reformes iniciades al 1931.

CopD'EStat:

La divisió entre dretes i esquerres és patent.Les esquerres volen la revolució. Les dretes volen acabar amb la República. L’assassinat de Calvo Sotelo (dretes) en represàlia per l’assassinat del Tinent Castillo (socialista), serà la senyal de partida del colp d’Estat. El 17 de juliol en Àfrica i el 18 en la península s’inicia el colp.