Llei d'Educació a Catalunya: Normativa i Currículum Infantil

1. Llei Orgànica d’Educació (LOE): Llei 2/2006, de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i més recentment per la Llei Orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE). Aquesta llei estableix el marc general per a l'educació a Espanya, incloent l'educació infantil.

Llei d’Educació de Catalunya (LEC): Llei 12/2009, de 10 de juliol. La LEC desenvolupa l'autonomia educativa de Catalunya i estableix els principis i objectius del sistema educatiu català, incloent l'educació infantil.

Decrets i ordres específiques: En el marc de la LEC, es dicten diferents decrets i ordres que regulen aspectes concrets de l'educació infantil, com el Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.

2. Nou currículum: La tasca principal del Servei del Currículum Infantil ha estat la revisió i actualització dels continguts educatius per a les etapes d'educació infantil. Aquest procés implica adaptar els objectius, les competències, els continguts i els criteris d'avaluació a les necessitats i als reptes actuals de la societat, assegurant-se que l'educació infantil proporcioni una base sòlida per al desenvolupament integral dels infants. A més, aquest servei ha treballat per integrar les noves metodologies pedagògiques i assegurar que el currículum sigui coherent amb els principis d'equitat, inclusió i qualitat educativa.

L’infant al centre: Posa al centre de les decisions els infants i el desenvolupament de les seves capacitats, reconeixent els infants com els protagonistes del seu aprenentatge i del grup al qual pertanyen.

Globalització: Es centra en l’organització de les competències per eixos de desenvolupament i aprenentatge, respectant i adaptant-se a la forma globalitzada de desenvolupar-se i aprendre dels infants. Un currículum potenciador de situacions d’aprenentatge basades en experiències significatives i contextualitzades.

Benestar: Prioritza el benestar de l’infant i genera contextos educatius des del respecte als seus ritmes i a la sensibilitat de l’etapa.

Joc: El joc és el protagonista principal de la vida quotidiana. Un joc que genera gaudi i aprenentatge des del plaer i la llibertat d’acció, amb un acompanyament proper i respectuós.

Autonomia: Posa l’accent en el procés d’autonomia, en la iniciativa dels infants i en les seves capacitats innates. Un procés que requereix un equip educatiu que tingui temps i que garanteixi el respecte als diferents ritmes i moments evolutius de cadascú.

Família: Potencia l’acompanyament a l’infant de manera conjunta amb les famílies, establint una relació de confiança, diàleg i participació en la vida de l’escola, per contribuir al benestar, l’aprenentatge i el creixement harmònic de l’infant.

Quotidianitat: Els contextos i les situacions d’aprenentatge significatives es donen en moments de vida quotidiana.

Emocions: Les emocions formen part del procés de creixement de l’infant, en què se l’acull i se l’acompanya perquè pugui afrontar amb seguretat i autonomia les diferents situacions emocionals i de relació de la vida quotidiana.

Curiositat i creativitat: Entén la curiositat i la creativitat com a capacitats inherents de l’infant, que es poden potenciar en tots els processos de desenvolupament i aprenentatge, i que es promouen com a eines per a la resolució de diferents reptes.

Inclusió: Crea contextos de relació on la diversitat es considera com un element ric que afavoreix la comprensió i el respecte de l’altre, i que propicia la inclusió i la convivència en un entorn d’igualtat des d’una perspectiva de gènere.

Infant actor en la prevenció: Perquè es posa al centre de les decisions. Els infants i el desenvolupament de les seves capacitats reconeixen els infants com els protagonistes del seu aprenentatge i del grup al qual pertanyen.

Coneixen les necessitats de l’infant, els seus interessos i la seva inquietud, així com els factors i els processos evolutius que configuren les seves possibilitats d’experimentar, desenvolupar-se i aprendre, i poden donar resposta a les seves necessitats i inquietuds en funció de la maduresa de l’infant i el moment vital en què es troba.

Currículum i competències: No es centra només en el que els infants saben, sinó en què poden fer amb aquest saber. L’objectiu de l’escola és ajudar els infants a aplicar les seves capacitats en diferents contextos reals al llarg de la seva vida.

Derogats: Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de primer cicle d’EDI; Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’EDI; Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment, documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle d’EDI.

El PEC es considera el document més important del centre perquè és la concreció dels trets característics del centre i l’adaptació d’aquests trets a tota la normativa educativa que regula les activitats.

Ha d’impulsar la col·laboració entre sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social. Inclou el desplegament curricular concretat en la proposta pedagògica i el projecte lingüístic.

Documents que formen part del PEC: Projecte lingüístic, NOFC, PGA, Memòria anual, Proposta pedagògica del centre. Documents que tenen com a referència el PEC: La LEC: Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació; Article 78; El Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil; El Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres.

Aquest document és on apareixen els trets característics del centre i l’adaptació d’aquests trets a tota la normativa educativa que regula les activitats. A més, és el document de referència més important del centre perquè constitueix i expressa les dites intencionalitats, essent el full de ruta (quadern de bitàcola) de l’equip directiu compartit per la resta de la comunitat educativa: alumnes, professors, famílies i persones que hi treballen. El punt de partida és l’acord que tots som coresponsables en l’educació dels alumnes, tot aprenent els uns dels altres.

És un document dinàmic ja que està obert als canvis a fi de poder adaptar-se a la realitat del centre, atendre les necessitats de la població objecte de la intervenció, complir les directrius de l’administració i la normativa vigent. El Projecte Educatiu de Centre, per tant, s’ha de revisar sempre que canviïn les circumstàncies sota les quals va ser redactat.

Components del PEC: Anàlisi de context (on som), trets d'identitat (qui som), objectius del centre (què pretenem), estructura organitzativa (com ens organitzem).

PGA: Document que recull la planificació general d'una escola per un curs escolar.

Components: La concreció dels diversos projectes, l’organització administrativa, horari general, programació de les activitats, calendari, activitats de formació, concreció dels moments d’informació a les famílies.

Memòria anual: Es recull la valoració de les activitats que s’han dut a terme durant el curs escolar, d’acord amb l’aplicació que s’hagi fet del pla anual. La memòria anual avalua directament el pla anual i indirectament el projecte educatiu de centre com a document base de tota l’activitat educativa.

S’ha de fer anualment en acabar el curs escolar i ha de contenir: l’avaluació que el centre fa de les seves activitats i la proposta d’intervenció que, d’acord amb l’avaluació realitzada, se suggereix com a proposta d’intervenció en la nova planificació del curs següent.

Plantejar una situació d’aprenentatge a l’educació infantil vol dir obrir la possibilitat a l’imprevist. Les situacions han de sorgir de la vida quotidiana a l’aula, de les coses que passen, de les relacions que es donen, dels jocs que es produeixen… Quan els infants tenen temps per jugar, per parlar, per experimentar i per relacionar-se, és molt possible que el repte d’una situació d’aprenentatge es doni de manera natural. És llavors quan l’equip educatiu ha de saber veure en l’activitat espontània dels infants l’oportunitat perquè esdevingui una situació d’aprenentatge. Cal, doncs, un equip educatiu amb una mirada atenta, que escolti, que observi i que intervingui.

La planificació d’una situació d’aprenentatge ha de ser un instrument flexible i obert, en constant construcció i revisió; una eina viva que s’ha de contextualitzar en cada moment en funció de les necessitats educatives dels infants i que s’adapti a les situacions canviants, que permeti reflexionar sobre com s’ofereix als infants les millors oportunitats d’aprenentatge. Ha de situar l’infant al centre de les decisions, ha de reflectir un aprenentatge amb sentit i s’ha d’enriquir compartint significats amb la resta de l’equip educatiu.

La utilitat d’una planificació es relaciona, sobretot, amb la qualitat de les propostes que s’hi descriuen i amb la millora dels processos de desenvolupament i aprenentatge dels infants. I en menor mesura, amb la seva formalització. Planificar implica reflexionar sobre el que es fa, el que funciona i el que no, per poder prendre decisions orientades a la millora del procés de desenvolupament i aprenentatge dels infants i a la millora de la tasca de l’equip educatiu.

Per què és fàcil de completar: Perquè recull els elements fonamentals del que es preveu que ha de passar a l’aula per afavorir els aprenentatges dels infants o per documentar allò que passa o que ja ha passat. És vàlid per a tota mena d’estratègies metodològiques globalitzades que facin un tractament competencial dels aprenentatges.

Les competències clau, que són les eines per continuar aprenent al llarg de la vida, i altres elements transversals queden recollits i incorporats en les 11 competències específiques de l’etapa. Tot i això, és necessària una reflexió compartida de l’equip educatiu sobre tots aquests elements.

Com ha de ser la SdA: Han de situar a l’infant al centre de les decisions, ha de reflectir un aprenentatge amb sentit i s’ha d'enriquir compartint significats amb la resta de l'equip educatiu.

Competències específiques: Són aprenentatges que els infants han de desenvolupar en situacions i contextos en què es requereixen els diferents sabers.

Objectius d'aprenentatge: Són els enunciats que descriuen els aprenentatges que es preveu que adquiriran els infants i aquelles situacions en què seran necessaris. Es poden formular a l’inici de la situació d’aprenentatge, al llarg del procés o a la seva finalització. Han d’estar redactats de la següent manera: CAPACITAT + SABER + FINALITAT. Crear lligams en la relació amb els altres per reforçar el vincle afectiu entre la persona adulta i els iguals.

Criteris d'avaluació: Són els enunciats que descriuen com sabem o sabrem que cada infant ha adquirit els aprenentatges. S’ha de redactar: ACCIÓ + SABER + CONDICIONS. L’acció amb la qual s’inicia la redacció del criteri d’avaluació ha de ser una conducta observable, que permeti a l’equip educatiu constatar el grau d’assoliment de l’objectiu.

Les condicions concreten les circumstàncies en les quals es desenvoluparà l’acció. Expressen el grau d’assoliment desitjat dels objectius d’aprenentatge a partir d’allò que fa l’infant.

Avaluar: La tasca d’avaluar en el primer cicle d’educació infantil té dos objectius fonamentals: valorar el progrés individual de cada infant i comprovar l’adequació de la tasca educativa per poder-la variar en el cas que no s’ajusti a les seves necessitats. Quan s’inicia la tasca d’avaluació cal entendre que els infants tenen una història personal, un grau de desenvolupament en els diferents àmbits i uns aprenentatges realitzats, per tant no es pot pressuposar que tots han d’arribar a les mateixes fites, de la mateixa manera i en el mateix moment.

Processos: L’avaluació és un procés cíclic que a la llar d’infants es porta a terme a través de l’observació i la documentació pedagògica. Observar implica saber escoltar, llegir entre línies, mirar en el sentit ampli de la paraula, amb els ulls ben oberts, per captar tots els indicis, tots els senyals, totes les alertes que els infants mostren i els missatges que transmeten amb la seva actitud, amb les seves reaccions, amb la forma com interactuen, amb la manera com es manifesten, com viuen i expressen les seves emocions… Cada infant és únic, no existeixen dos processos d’aprenentatge iguals, per tant l’observació ha de ser personalitzada, dirigida a cada nen i a cada nena en concret. Cal observar com i què aprèn, què fa, què li interessa, com es mou, què tria, com se sent… L’objecte d’observació també pot ser una situació, com ara els moments d’entrada o de sortida; un espai, com el pati o jardí de l’escola; uns objectes o materials, com la contribució que fan algunes joguines al desenvolupament de les capacitats dels infants.

La documentació requereix:

• El plantejament de qüestions rellevants i la formulació d’hipòtesis que orientin la recerca.
• La recollida i interpretació de dades, i l’elaboració i la comunicació de les conclusions.

Cicle avaluatiu: El cicle avaluatiu suposa un procés de recollida (observació) i anàlisi d’informació rellevant (documentació pedagògica) que consta de cinc fases:

Observació:

1. Focalitzar la mirada ➞ Selecció de l’objecte d’avaluació.
2. Capturar vivències ➞ Recollida i registre de la informació.

Documentació pedagògica:

3. Interpretar i emetre judicis de valor ➞ Anàlisi de la informació.
4. Prendre decisions ➞ Definició de propostes per a la millora.
5. Compartir la informació i deixar petjades ➞ Comunicació.

Font d'informació:

• El dia a dia amb els infants.
• Les entrevistes amb les famílies.
• Els informes a les famílies.
• Les reunions d’equip.
• Informació a altres professionals.

Que cal explicar del desenvolupament: Cal explicar el desenvolupament de la situació d’aprenentatge de manera sintètica, donant resposta a aquestes possibles preguntes:

• Quines són les principals decisions respecte a les estratègies metodològiques que es preveuen utilitzar?
• Quins tipus d’agrupament es realitzaran?
• Quins són els principals recursos temporals, espacials, personals, materials, etc., que es necessiten?
• Caldrà la col·laboració de les famílies en algun moment?
• Com s’organitza l’espai? Com es distribueixen els infants?
• Es fa alguna proposta inicial de motivació o coneixements previs?
• Es plantegen diferents tipus de sabers de forma competencial?
• La seqüència de propostes segueix un fil conductor?
• Hi ha un equilibri entre interaccions individuals, en parelles o en grups?
• Hi ha propostes de diferents tipologies (manipulació, experimentació, joc, aplicació, reflexió…)?
• Com s’aconsegueix que l’infant esdevingui protagonista del seu aprenentatge? Es té en compte els seus interessos? S’adona dels aprenentatges que va adquirint?
• Es preveuen i es recullen les mesures i suports universals per atendre els diversos estils d’aprenentatge de tots els infants?
• S’observen atentament i es valoren els diferents imprevistos que puguin sorgir de la vida quotidiana en el desenvolupament de la situació d’aprenentatge per enriquir-la?
• Amb quins instruments o criteris s’ha previst avaluar l’assoliment dels objectius proposats?
• Com es fa partícips els infants i les seves famílies? Quina reflexió com a equip docent es fa dels resultats de la situació per a la millora dels aprenentatges?