Llei de Dependència i Paradigmes de l'Educació en la Gent Gran

Què és la Llei de Dependència?

Les persones que podran gaudir dels beneficis de la Llei de Dependència hauran de complir els següents requisits: ser espanyol, residir en el territori nacional i ser declarat “dependent” per l’òrgan avaluador de la comunitat autònoma corresponent.

Definició de Dependència

La llei defineix la dependència com la situació permanent en la qual es troben les persones que necessiten ajuts importants d’altres persones per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària (la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat essencial, el reconèixer persones i objectes, orientar-se, entendre i realitzar tasques senzilles, etc.).

Prestacions per a Persones Dependents

Les prestacions a les quals podran accedir les persones que s’hagin considerat dependents són: els serveis socials públics o concertats de la comunitat autònoma, una prestació econòmica (en cas de no ser possible l'atenció mitjançant un servei, de caràcter periòdic, una prestació vinculada a un servei) i una prestació econòmica (de forma excepcional, per a ser atès per cuidadors no professionals).

Serveis per a Persones Vinculades a la Llei de Dependència

Les persones vinculades a la Llei de Dependència podran gaudir dels següents serveis: serveis de prevenció de la dependència, servei de teleassistència, servei d’ajut a domicili (necessitats de la casa o cures personals), serveis de centre de dia i nit i servei d’atenció residencial.

Prestacions Econòmiques

Les persones vinculades a la Llei de Dependència també es podran beneficiar de prestacions econòmiques: prestacions econòmiques per a cures en el seu entorn familiar i suport a cuidadors no professionals i prestació econòmica vinculada a un servei.

Graus de Dependència

El grau de dependència es mesura mitjançant 3 nivells: 1: dependència moderada, 2: dependència severa i 3: gran dependència.

Com es Reconeix la Situació de Dependència?

1. Inici: La pròpia persona que pot ser declarada dependent o el seu representant.
2. L’òrgan competent de la CA realitzarà una valoració i emetrà una resolució.
3. S’establirà un programa individual d’atenció per a la persona dependent.

El grau o nivell pot ser revisat per una sèrie de causes: millora o empitjorament de la situació de dependència o error de diagnòstic o en l’aplicació del corresponent barem.

Paradigmes en l'Educació de la Gent Gran

Paradigma Funcionalista

Procedeix de les teories sociològiques com la teoria de l’activitat i la del canvi de rol. La major part de les ofertes educatives a les persones majors se situa dins d'aquest.

El propòsit de l’activitat educativa de les persones majors s’enfoca com una solució al problema d’aconseguir un envelliment amb èxit, mitjançant un estil de vida positiu, saludable i actiu, a través de l’adaptació d’un rol socialment acceptat.

Paradigma Educatiu Crític

A. Witnay planteja l’educació de les persones majors des de la perspectiva de la total realització personal i l’auto desenvolupament. Es tracta d’un enfoc educatiu que planteja aquest període d’edat com un temps d’alliberament i diversió.

P. Lawton, gerontòleg americà, planteja que les persones majors segueixen essent complexes en les seves decisions, orientacions i relacions: les seves activitats són multidimensionals. Així, la decisió educativa pot tenir impactes significatius en les relacions, expectatives, oportunitats i habilitats.

Des de la gerontologia educativa crítica es planteja l’educació de les persones majors com una forma que tenen els majors d’agafar les regnes de les seves vides, afavorint l’emancipació d’aquest col·lectiu.

Alguns d’aquests moviments crítics propugnen que els majors reclamin la propietat del seu coneixement i aprenentatge i posicionar-se en la vanguardia del canvi cultural, sense l’ajut d’educadors professionals.

S. Cusack, des d’una perspectiva crítica, ha treballat per desenvolupar un programa d’investigació i d’ensenyament que se centri en el desenvolupament dels majors com a líders de serveis. El seu objectiu és alliberar als estudiants majors dels estereotips com el que significa ser major, canvi d’actituds cap als majors i obrir noves oportunitats per a l’edat major.

S. Cusack volia oferir formació de lideratge pels majors amb l’objectiu de comprendre i fer front a les diferents cares del poder i del control, i assumir rols efectius de lideratge en quant a l’aparició de programes i serveis per als seus iguals.

La GE ha contribuït al desenvolupament de les relacions intergeneracionals. Es tracta de fomentar les possibilitats de cooperació entre generacions, quan, a causa de l’increment de la dependència de les persones majors, hi pot haver un conflicte intergeneracional.

Erikson, des d’aquesta perspectiva de les relacions intergeneracionals, parla de la generativitat: l’envelliment actiu implica estar amb altres generacions.

P. Lastlet, pare de les universitats de la tercera edat del Regne Unit, ha desenvolupat aquesta idea de generativitat.

B. Friedman, feminista americana, considera que la generativitat dona sentit al procés d’envelliment.

Paradigma Narratiu

Dins la sociologia de l'educació ha estat la nova sociologia de l'educació. La idea és que la vida biogràfica de cadascú té una entitat pròpia.

Moody ha aprofundit en la idea que la tercera edat és important perquè pot ajudar-nos amb el nostre passat; al mateix temps els educadors necessiten ser creatius en trobar la manera d’integrar l’experiència vital dels majors en els processos d’aprenentatge.

La contribució, doncs, de la GE, des d’aquesta perspectiva, és ajudar als majors a abandonar el seu passat i els rols socials que varen tenir i desenvolupar una acceptació de l’edat que tenen i de la mort.

Així Erikson desenvolupa la idea de gerontrascendència: tornar a aconseguir els hàbits perduts, inclosos el joc, l’activitat, la diversió, la música i, sobre tot, un pas més enllà de la por a la mort.

Segons Harry Boody, conèixer el nostre passat, reflexionar sobre ell, tenir idea de què ha estat la nostra vida, és una forma de millorar-la. S'ha d'intentar plantejar com una forma de millorar el present i el futur. S'ha demostrat que això té un valor terapèutic: ajuda a treure moltes coses de dins, i també ajuda a recordar, estimular la cognició, etc.

Per tant, la gerontologia narrativa pretén dir que la reproducció sobre el passat ens ajuda d'alguna manera a construir millor el nostre present i futur, tots amb la idea de millorar la qualitat de vida.