El Llapis i altres materials de dibuix

El Llapis

Història

Fa 200 anys que existeix. L'home sempre ha utilitzat materials naturals per realitzar grafisme: minerals que, gràcies al pigment que tenen, permeten dibuixar sobre superfícies. Artistes dels segles XV i XVI utilitzaven un estri per fer estudis de quadres i esbossos: la punta de plata ("silverpoint"), una barreta de plom i estany que havia de tenir una base especial que contenia una mica de guix (la van utilitzar Dürer, Van Eyck, Botticelli, Leonardo...). Però la història del llapis es remunta al mineral grafit. Al 1564, a Anglaterra, s'explotaven alguns jaciments d'aquest mineral per comercialitzar-lo com a material de dibuix en forma de barres o amb mànecs de metall. Però l'escassetat del material obliga a buscar-ne un substitut i, el 1662, Kaspar Faber estableix una fàbrica de llapisos de grafit i, sobre el 1789, apareixen els llapisos amb fusta.

Napoleó encarrega a Nicholas-Jacques Conté que trobi una manera de substituir els llapis importats d'Anglaterra. Conté experimenta amb grafit de menys qualitat i patenta, al 1795, el precursor del nostre llapis actual. Simplement, prepara una barreja de grafit i argila que cou per endurir-la i la introdueix en suports de fusta. Aquests es poden enumerar (+ a - duresa, to i textura).

A partir d'aquest procediment, s'hi afegeixen altres substàncies: ceres, colorants, carbó... llapis de colors, per exemple, barreja de colorants amb aglutinant com argila o talc i lubricant de material cerós. La qualitat del llapis depèn del material de la pasta, de la puresa i la composició. Si hi ha més argila, és més dur, reves més o menys greixosos, depèn de la qualitat de l'aglutinant o lubricant.

Classificació

• Per lletres (sistema Brookman) i números (sistema Conté).
• Llapis de dibuix: 8B (més tou) fins a 10H (més dur).
• Per escriure: de l'1 al 4.
• Llapis carbó: EE, EB, però depèn de la marca, per exemple: EE, EB, OB-B, HB, F, H, 10H.

Utilització

• Barrejar llapis per buscar qualitats.
• Donar importància a la línia o al dibuix en general.
• Crear tramats amb llapis a ratlles, línies o traços curts.
• Zones llises amb diferents tons de gris.
• Difuminats amb paper o difumí.
• Zones de tons i esborrar.
• Superposar per crear tons i textures.
• Barrejar taques, línies o punts.
• Diluir llapis en aigua.
• Fer "frottage".
• Enfonsar/ratllar paper per fer reserves i pintant la superfície que no està enfonsada amb llapis, deixant les parts enfonsades blanques.

Altres materials

• Difumí, goma, maquineta, fixador per a llapisos tous.

Barres de Grafit

Història

També en barres com el carbó, mides i formes de llapis, diferents graus o dureses. Resultat semblant al llapis. Permeten traços més gruixuts i cobrir ràpidament superfícies. No es nota la textura del traç (utilitzar el llapis pla). No té la mateixa maneabilitat que el carbó.

El Carbó

Fusta cremada sense que arribi a fer flama, sense aire. La qualitat depèn de la fusta, que sol ser cedre o cep. Diferents gruixos i dureses: tou, normal, mig i dur.

També barres fetes de pols de carbó barrejat amb aglutinant, i llapisos de carbó.

Història

Usats des de l'antiguitat. Durant la prehistòria, per pintar en parets, pedres i fusta. En l'art occidental, material bàsic. Per fer esbossos o per dibuixar l'obra que després es pinta. Material tradicional per al dibuix natural. Permet el clarobscur, crear degradats per simular volum. També per realitzar obres acabades, per apunts de paisatge, il·lustracions. Daumier, Degas, Matisse, Rodin, J. Dine.

Papers: adequats per a textures de gra fi, no satinats, ja que no s'adhereix. Per poder escampar el carbó sobre el paper, el més utilitzat és l'Ingres.

Tècniques

• Treballar tant la línia com les taques.
• Per fer dibuixos ràpids, esborrar i insistir, com fer dibuixos detallats.
• Per a esbossos, diferents qualitats de línia.
• De pla, dibuixar amb taques.
• Difuminar per crear grisos.
• Fàcil d'esborrar amb paper, drap o goma.
• Permet blancs amb goma.
• Escampar amb aigua.
• Barrejar amb llapis, guix, pastel, sanguina.

Sanguina

Barres de color de ferro, fetes d'hematites vermelles, que és òxid de ferro, mineral d'aspecte terrós negre o bru vermellós, qualitats semblants al carbó però de color marronós.

Els Pigments

Substàncies naturals o químiques que tenen la propietat de reflectir i absorbir una determinada gradació de l'espectre de llum blanca. Substàncies que ens ofereixen colors purs, barrejats amb altres, altres colors. Poden ser d'origen vegetal/animal (orgànics) o mineral (inorgànics), però la gran part són creats químicament. Composicions diverses. Segons el pigment, té un nom determinat, que ens indica la composició química (blanc de titani, de plom, de zinc...) o per l'antiga procedència o per associacions del color amb elements reals (verd Veronès). Es comercialitzen en paquets o bosses d'un quilo. La qualitat depèn de la puresa, l'addició de càrregues, la capacitat per acolorir i la capacitat de barrejar-se amb altres materials. La qualitat depèn de la quantitat i qualitat dels pigments. La qualitat es valora per la cobertura, l'estabilitat, l'assecat i la resistència. No confondre pigment i colorant: el pigment és matèria sòlida i insoluble. Els colorants són solubles en dissolvents, obtenim líquid acolorit (tintura) que tenyeix altres materials. Els pigments, barrejats amb aglutinants, donen cos i permeten que s'adhereixin a la superfície.

Els Pastels

Material

Pigments en pols barrejats amb goma o resina (aglutinants) per fer barres compactes, però, en utilitzar-les, la pols es desprèn i queda al paper. La qualitat depèn de la qualitat del pigment. Existeixen barres toves, mitges o dures segons la cola que tinguin. Com més dures, més costa que el pigment es desprengui. Molts colors, en capses o unitats. També pastels a l'oli. S'han de fixar i s'utilitzen per fer esbossos. Es poden diluir amb oli de trementina i pinzell.

Superfícies: sobre paper. Compte amb el pes, el color i el gra. Mi-teintes o Ingres, adequats.

Història

Com el coneixem, s'utilitza a partir del segle XVII. La tècnica aconsegueix notorietat durant el segle XVIII, sobretot destinada a la realització de retrats. Tour o Chardin empren pastels per fer retrats detallistes. Permet reproduir diferents coloracions de rostre i roba. Generalment, treballaven el pastel escampant i difuminant, deixant la superfície llepada. També s'usa per la rapidesa d'execució, la capacitat d'efectes lumínics, per fer petits traços o aconseguir molts colors i gradacions. A diferència dels retrats rococós, els impressionistes apreciaren el traç àgil, empren aquesta tècnica per fer apunts de paisatge, però també per immobilitzar una imatge instantània, com en les obres de Degas, que creà molts dels seus cartells i quadres amb això, o Toulouse-Lautrec. A Catalunya, Ramon Casas té una producció destacable de cartells amb pastel. Els simbolistes també l'empren, per la força del color per representar mons interiors, suggerir atmosferes i evocacions inquietants. Al segle XX, s'utilitza per l'expressiva del color i la capacitat gestual del mitjà, tot i que no és molt utilitzat o apreciat.

Tècniques

• Tacant o fent traços.
• Molta o poca matèria.
• Difuminant la marca del traç.
• Goma per escampar o dibuixar traient pastel.
• Fàcil de treure/esborrar.
• Posar tons un sobre l'altre o superposició de traços o punts.
• Amb pastels podem posar colors més clars sobre altres més foscos.

Aquarel·les

Pigments molt finament aglutinats amb goma aràbiga. Barreja seca en forma de pastilla, líquida en pots comptagotes o tub. En barrejar-la amb aigua, la goma es dissol i fa que l'aquarel·la s'adhereixi al paper. A la goma, s'afegeixen glicerines i sucres que retarden l'assecat i donen més brillantor.

Història

Les usaven els il·luminadors a l'Edat Mitjana per il·lustrar llibres. Durant el Renaixement, en els seus dibuixos. Es destaca a Albrecht Dürer. Però s'associa normalment als paisatges anglesos, que usen intensament aquest material. Permeten pintar a l'aire lliure, sense infraestructura, agilitat en el traç, transparències i superposicions, capta llums i tonalitats del paisatge. Als impressionistes, els permetia reproduir fenòmens atmosfics. Tècnica molt emprada en la il·lustració de llibres. Alguns artistes com Paul Klee, Miró, Grosz, Schiele.

Suports

Sobre paper gruixut. Paper fet a mà.

Material

Pastilles de diferents colors, en tubs o líquides. Es treballa amb aigua i pinzells.

Tècnica

• Afegint tons cada vegada més foscos.
• Fer rentats.
• Es pot dibuixar no afegint tanta aigua.
• Aplicar amb esponja, cotó, polvoritzant-la amb un raspall de dents, creant diferents textures.