Literatura trobadoresca: Origen, característiques i gèneres poètics
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,72 KB
Literatura Trobadoresca
Període que comprèn l'Edat Mitjana: comprèn des de la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, fins a l'ocupació turca de Constantinoble de 1453.
La Marca Hispànica
Què és i com es dividia la Marca Hispànica?
Guifré el Pilós
Guifré el Pilós: va ser designat Comte d'Urgell, de Cerdanya, de Girona i de Barcelona, convertint-se en el primer comte dels comtats catalans.
Unió de Catalunya i Aragó
Quan es va unir Catalunya amb Aragó i amb quin esdeveniment?
El Feudalisme
Feudalisme: va ser el sistema d'organització social, política i econòmica que caracteritzà l'edat mitjana. La societat feudal estava dividida en estaments lligats pel contracte del vassallatge. Trobem una societat estamental dividida en 3 estaments bàsics: la noblesa, el clergat i el poble.
Literatura Cortesa
Literatura cortesa:
Origen de la Literatura Trobadoresca
On i quan s'origina la literatura trobadoresca? S'origina a les corts occitanes al segle XII.
Llengua dels Trobador Catalans
En quina llengua escrivien els trobadors catalans?
Ausiàs March
Ausiàs March: al segle XV va ser el primer trobador que s'expressava en català. Han arribat a nosaltres 128 composicions de tipus amorós i moral. Trobem influències de Dant, Petrarca i trobadors de l'època. Característiques literàries d'Ausiàs March:
- Ús de la llengua catalana com a llengua literària.
- Fidelitat a l'estructura de la cançó trobadoresca.
- Construcció de les comparacions a partir d'imatges de procedència diversa.
- Ús de versos estramps (decasíl·labs clàssics medievals lliures o blancs).
- Utilització de senyals (oculten el nom de la dama). Com <Llir entre cards> o <Oh, folla amor>.
- Planteja la dicotomia entre amor sensual i amor espiritual o intel·lectual.
Trobador i Joglar
Trobador: componien la lletra i la música de les seves cançons. Els trobadors componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà que s'interpretaven davant un públic cortesà.
Joglar: eren persones que es dedicaven a entretenir i a divertir a tota mena de gent. Interpretaven cançons davant un auditori acompanyats d'un instrument i disponien de llibertat en la improvisació, podien improvisar o alterar passatges de l'obra segons els gustos del públic.
Trobador Catalans
Trobadors catalans: Hi ha documentats 24 trobadors catalans. Els més importants van ser Guillem de Berguedà, el rei Alfons el Cast, Guillem de Cabestany, Huguet de Mataplana, Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona i Jofre de Foixà.
Gèneres Poètics de la Poesia Trobadoresca
Gèneres poètics poesia trobadoresca: la cançó, el sirventès, el plany, l'alba, la pastorel·la i la tençó o joc partit i el tornejament.
La Cançó
La cançó: melodia pròpia i té generalment de 5 a 7 cobles més una tornada on sovint hi apareixia el senyal amorós (nom secret mitjançant el qual el trobador feia referència a la dama).
El Sirventès
El sirventès: expressava atac, ira, polèmica literària o política i el discurs moralitzador. Es cantava amb una melodia popular o coneguda.
El Plany
El plany: gènere on el trobador es lamenta per la mort d'un personatge important, normalment del seu senyor.
L'Alba
L'alba: poema amorós que expressava l'enuig dels amants que havien de separar-se després de passar la nit junts.
La Pastorel·la
La pastorel·la: composició amorosa que descrivia la trobada i el diàleg en ple camp entre una pastora i un cavaller que intenta seduir-la.
La Tençó o Joc Partit i el Tornejament
La tençó o joc partit i el tornejament: gèneres que expressaven debats entre trobadors, principalment sobre temes literaris.
L'Amor Cortès o Finamors
Què és l'amor cortès o finamors? L'amor cortès o finamors eren els poemes amorosos dels trobadors on hi ha una dama poderosa i casada, i un enamorat lleial i sotmès a ella.
Versificació i Estrofes de la Poesia Trobadoresca
Versificació i estrofes poesia trobadoresca:
- La rima era sempre consonant.
- Les estrofes s'anomenaven cobles.
- La tornada és l'estrofa més curta amb què les cançons acabaven i es repetia al llarg del poema.