Literatura Medieval Catalana: Cavalleries, Amor i Religió

Literatura Medieval Catalana

La Narrativa de Cavalleries

Els cavallers representaven els ideals propis de la noblesa i el món feudal, com ara el vassallatge, la fidelitat al rei, la protecció dels dèbils, la religiositat o l'anhel d'honor i glòria. En la nostra tradició literària, hi ha obres que en parlen amb una finalitat didàctica. La narrativa de cavalleries nasqué a mitjan segle XII, impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de la cavalleria. Els primers relats cavallerescos s'inspiraven en la història i les llegendes clàssiques grecollatines; més tard recrearen els antics mites cèltics, coneguts com a matèria de Bretanya, conreats per Chrétien de Troyes. Les novel·les cavalleresques aspiren a ser realistes i versemblants, i els herois protagonistes ja no els cal tenir sang noble per a ser personatges importants: poden ascendir socialment gràcies al seu valor i esforç.

Isabel de Villena i la Vita Christi

Isabel de Villena nasqué a València i va ser acollida a la cort de Maria, cosina seva. Fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València. Fou una dona culta, autora d'una única obra, Vita Christi, escrita per a la instrucció de les monges del seu convent. L'obra atorga un gran protagonisme a les dones que envoltaren la vida de Jesús. Comença amb el naixement de Maria i s'acaba amb l'ascensió de la Verge al cel. En l'estil destaca la naturalitat i la senzillesa d'un discurs entenedor. La prosa descriu detalladament escenes quotidianes, fa servir diminutius abundants i expressions afectuoses; també hi trobem escenes de gran dramatisme emocional i descripcions solemnes del protocol de les cerimònies religioses.

Joan Roís de Corella

Tema amorós: Tragèdia de Caldesa, relata els amors de Corella amb una dona a qui anomena Caldesa, la traició d'aquesta i els sentiments contrariats del poeta.

Tema religiós: La vida de la gloriosa Santa Anna, narra la biografia de la mare de la Verge Maria. Història de la gloriosa Santa Magdalena, és una glossa dels textos evangèlics amb un llenguatge molt retòric. Història de Josef, fill del gran patriarca Jacob, amplifica els capítols del Gènesi que expliquen la vida de Josep.

Tema mitològic: Història de Leànder i Hero, és una història d'amor impossible inspirada en una obra d'Ovidi. Història de Jason i Medea, és una carta en què Medea conta la seva història a les dones amb intenció moralitzadora.

Obres de circumstàncies: Triomf de les dones, defensa el gènere femení. Parlament en casa de Berenguer Mercader, descriu una vetlada literària. L'estil és culte i retòric, empra llatinismes lèxics i la sintaxi segueix l'ordre llatí (hipèrbaton i verb al final de l'oració).

Variació Diastràtica i Diafàsica

La variació diastràtica apareix en les formes expressives típiques del grup social a què pertany o amb què es relaciona l'emissor. Poden ser formals o col·loquials. La variació diafàsica es produeix com a fenomen d'adaptació, d'adequació pragmàtica del discurs de l'emissor al receptor i a l'àmbit d'ús lingüístic en què aquest se situa. Registres: formal, literari, estàndard, col·loquial.

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi fou un poeta cortesà nascut a València a la fi del segle XIV. Morí l'any 1425. La seva obra poètica és breu: Cançoner de Petrarca, influeix en Cançó d'oppòsits, on presenta un seguit de conceptes paradoxals o contradictoris en relació amb l'amor. En Presoner, en canvi, explica els sentiments que li provoca la captivitat.

Ausiàs March

L'obra d'Ausiàs March, dividits en cants:

• Cants d'amor: teoritza sobre l'amor i considera distintes classes d'amor: sensual o foll, que és dominat pel desig; fi, que era intel·lectual i espiritual; i conjugal, que respon als interessos quotidians.
• Cants de mort: el poeta es plany de la mort de l'estimada i reflexiona sobre el destí de l'ànima.
• Cants morals: fa una anàlisi sobre els seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica.
• Cant espiritual: s'adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats, ja que té por de ser condemnat.

L'estil: els versos són durs i intensos, a causa de la condensació de significats que contenen. És un estil el·líptic, amb hipèrbatons, sovint difícil d'entendre, per això el coneixen com el Fosc. La seva és una llengua poètica culta que no exclou les expressions col·loquials. Usa recursos literaris i destaquen les comparacions de tipus militar. Les metàfores són intenses, fa servir l'al·legoria en l'expressió de les idees abstractes i emocions.

Corella: Poesia Religiosa i Profana

Corella és autor de poesia religiosa (Oració a la sacratíssima Verge Maria). Cal destacar-hi Tragèdia de Caldesa. A la Balada de la garsa i l'esmerla, Corella pren dos ocells com a referents metafòrics de la dama i el poeta per tal d'introduir el tòpic de la mort per amor. Els seus versos cultes, retòrics i musicals mostren la formació llatina de Corella i les seves aspiracions humanistes, amb un estil que s'inspira en els clàssics.

Tirant lo Blanc

Part Anglesa

Guillem de Varoic allibera Anglaterra. Anant de camí cap a les festes de casament del rei d'Anglaterra, Tirant s'adorm dalt del cavall i quan es desperta es troba amb l'ermità Guillem de Varoic, que l'alliçona sobre la cavalleria. A la cort, el rei d'Anglaterra nomena Tirant cavaller. Acabades les festes, Tirant visita l'ermità i Diafebus, cosí de Tirant, li explica com havia aconseguit Tirant ser el millor cavaller.

A Sicília i Rodes

En assabentar-se'n, Tirant hi va acompanyat de l'infant Felip, fill del rei de França. A Sicília, Felip s'enamora de la princesa Ricomana. Tirant allibera Rodes i, després, marxa a Terra Santa i rescata alguns captius cristians. Quan torna a Sicília, Tirant ajuda l'infant Felip en el casament amb la princesa Ricomana.

A l'Imperi Grec

Tirant acudeix a Constantinoble per a lluitar contra els turcs, que amenacen l'imperi bizantí. L'emperador el fa capità general de l'exèrcit, i Tirant guanya totes les batalles; abunden les escenes referents a l'enamorament de Tirant i la princesa Carmesina. Tirant ha de superar un munt d'obstacles, i finalment Tirant i Plaerdemavida es troben embarcats en un vaixell que naufraga a les costes del nord d'Àfrica.

Al Nord d'Àfrica

Tirant és empresonat i, posteriorment, alliberat per tal de lluitar contra els turcs. Converteix al cristianisme diversos regnes del nord d'Àfrica. Finalment, acompanyat de Plaerdemavida, retorna a Constantinoble.

De Nou a l'Imperi Grec

Tirant allibera l'imperi de l'amenaça dels turcs, es casa amb Carmesina i és nomenat cèsar de l'imperi. Tirant emmalalteix i mor després de fer testament. Carmesina també mor pel dolor que li causa la mort del seu marit. L'emperador mor per la pèrdua de la filla. Hipòlit, l'escuder de Tirant, es casa amb l'emperadriu i esdevé emperador.

Personatges i Estil

Els personatges són moderns perquè presenten una psicologia complexa; Tirant és un heroi modern per la seva humanitat i és un militar valerós i expert. En l'estil de l'obra es combinen dos estils: un estil culte i retòric, i un estil col·loquial ric en exclamacions, jocs de paraules i refranys, que acoloreixen el diàleg àgil. Un aspecte ben original de Tirant és l'erotisme.