Literatura Llatina: Orígens, Gèneres i Autors Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,42 KB

Literatura Llatina: Trets i Manifestacions

Les primeres manifestacions literàries romanes van ser orals, els carmina, textos rítmics en prosa o vers amb diversos estils:

  • Cançons funeràries: narracions èpiques de les gestes del difunt.
  • Cants laudatoris: enaltiment dels avantpassats o gestes recents.
  • Cants religiosos (carmina sacra): invocacions a déus, precedents de la lírica.
  • Diàlegs improvisats: satírics i llicenciosos, anticipen la farsa.

La literatura escrita en llatí sorgeix al segle III aC, amb tres trets essencials:

  1. Dependència de la literatura grega en gèneres i mitologia.
  2. Tendència didàctica sobre l'estètica.
  3. Producció dilatada des del segle III aC fins a l'edat mitjana.

Inclou obres èpiques, líriques i dramàtiques, paral·leles al desenvolupament polític de Roma.

Poesia Èpica Llatina

Períodes Èpics

  • Imitació (Bellum Poenicum)
  • Floriment (Eneida)
  • Decadència (Farsàlia)

Eneida i Estructura

Poesia Lírica i Didàctica Llatines

Composicions Líriques

No es recitaven amb música com a Grècia. El poeta expressa emocions personals. Les composicions líriques (oda o carmen) tracten temes amorosos, patriòtics, bucòlics i religiosos. Influència hel·lenística en poetae novi com Virgili, Horaci i Catul.

La poesia didàctica ensenya normes pràctiques o coneixements científics. L'hexàmetre és el vers més usat.

Virgili i Catul

Catul: Nugae, poemes doctes i epigramàtics.

Horaci

Clàssic de la poesia llatina, equilibri, contenció formal i perfecció estètica.

  • Èpodes: Sàtira amable, lloança de l'amistat i la vida rural.
  • Epístoles: Epístola poètica, temes filosòfics i teories literàries (Epístola dels Pisons).
  • Odes: Amoroses (carpe diem), filosòfiques (aurea mediocritas) i romanes (patriotisme).
  • Sàtires: Costums i abusos de la riquesa.

Ovidio

Joventut (Amors, Heroides, Art Amatòria), desterrament (Tristes), maduresa (Metamorfosis).

Epigrama

Composició curta, conceptual, amorosa o de crítica social. Tono festiu i agudesa expressiva. Marcial, de Bílbilis, destaca amb Epigrames, retratant la vida a Roma.

Teatre Llatí

Gèneres i Representacions

  • Tragèdia grega adaptada: fabula graecania
  • Comèdia grega adaptada: fabula palliata
  • Tragèdia romana: fabula praetexta
  • Comèdia romana: fabula togata

Comèdia i Autors

  • Plaute: Comèdia de l'olla, Amfitrió, El soldat fanfarró.
  • Terenci: Andria, L'eunuc, La sogra.

Tragèdia

  • Època arcaica: adaptacions gregues.
  • Època imperial: noves tragèdies, més per lectura que per representació.

Entradas relacionadas: