Literatura llatina: comèdia, èpica i autors clau

Literatura llatina

De la literatura llatina, s'ha transmès aproximadament el 35% de tot el que es va escriure. La resta s'ha perdut a causa de guerres, incendis, etc. Les obres que s'han conservat ens han arribat per:

• Via directa: quan es conserva l'obra sencera amb diferents variants, segons els manuscrits, que recull el que s'anomena crítica textual.
• Via indirecta: quan hi ha un estudiós romà de la literatura que cita l'obra.
• Fragmentària: quan es conserven fragments dels manuscrits, que són "edicions fragmentàries", on es posen els fragments segons es creu que estan en l'ordre original.

La literatura en aquesta època era per a poca gent, ja que el 97% de la població era analfabeta. Les maneres d'escriure eren:

• Papir: una flauta seca d'una planta que creix a Egipte, on escrivien a sobre amb ploma d'au i pasta negra.
• Pergamí: pell del xai acabat de néixer.
• Tauletes de fusta untades de cera, on s'anaven gravant les lletres amb un punxó (utilitzat a l'escola).

Hi havia biblioteques, com la d'Alexandria, però es va cremar en unes guerres. Durant els mil anys que va durar, els monjos la van conservar fent contínuament còpies, perquè eren conscients del seu valor. Si no, s'hagués perdut tot.

Teatre romà

Al teatre romà hi havia dos gèneres literaris: comèdia i tragèdia. Els grecs van cultivar sobretot la tragèdia i els romans, la comèdia.

La comèdia està destinada a fer riure, amb paròdies de la societat diària (veïns, amics, etc.). Són molt actuals i han influenciat molt la posterioritat, en persones com Shakespeare i Molière. Es representaven durant les festes religioses que hi havia durant l'any, en teatres de pedra. Hi havia policies que es passejaven per la càvea i pegaven amb un pal a la gent que parlava.

Els actors eren mal vistos socialment i vivien en la pobresa. No hi havia actrius; quan a les obres havia de sortir una dona, era un home disfressat. Portaven màscares, perruca i també xanques (per fer-se alts). Damunt de l'escenari cantaven i ballaven. Pel que fa a la música, hi havia dos instruments: la flauta (tibia) i una mena de discos que es deien címbals. Hi havia decorats fixos, que estaven al final de l'escenari, i uns altres de mòbils que anaven amb rodes i eren de fusta. Hi havia politges per despenjar els personatges des de dalt (deus ex machina). Copiaven d'una obra grega perduda, dels autors Dífil i Menandre. Aquest procés de còpia es deia contaminatio.

Pròlegs

Als pròlegs sortia un personatge al principi per explicar de què tractava l'obra. Els arguments són sempre els mateixos: embolics d'amor, joves aristòcrates, etc. Els personatges són: leno (dolent), esclaus confidents, amics de l'amo, pare bo, la noia de qui s'enamora, etc.

Comediògrafs romans

Plaute

Coneixem la vida de Plaute gràcies a Varró, que era un biògraf romà que escrivia sobre la gent important de l'època. Plaute va viure entre els segles III i II aC. Era considerat arcaic i moltes vegades costava entendre les seves comèdies, perquè utilitzava paraules antigues.

Era de fora de Roma. Va anar-hi des de jove per buscar fortuna. Va trobar feina al teatre fent decorats i els diners que va guanyar els va invertir en un negoci marítim que va anar malament i es va arruïnar. Llavors, es va posar a escriure comèdies i es va fer famós i ric.

Se li atribueixen 21 comèdies, però a l'antiguitat en circulaven 130 atribuïdes a ell. Les més importants són:

• Miles gloriosus: "El soldat fanfarró", que tracta d'un soldat que està tota l'estona presumint de ser fort, valent i invencible, però tot és mentida. És una paròdia de quan un presumeix d'allò que no és.
• Aulularia: tracta d'un home que viu al camp i porta una vida plàcida i feliç fins que un dia, excavant, troba una olla plena de diners i, a partir d'aquell moment, deixa de ser feliç. També es diu "Comèdia de l'olla".
• Amfitrió: tracta d'un home ric que té un esclau que es diu Sòcies i una esposa que es diu Alcmena. La trama és que Júpiter s'enamora d'Alcmena i, per estar amb ella, adopta l'aspecte d'Amfitrió i Mercuri, el de Sòcies.

Terenci

Terenci era de Cartago. A l'interior, era un esclau d'origen africà que era propietat d'un home que es deia Terenci. Quan el va alliberar, va adoptar el seu nom. Va freqüentar cercles aristocràtics. Va morir en un naufragi. Coneixem la seva obra gràcies a un altre biògraf, que es diu Suetoni. Se li atribueixen sis obres.

La diferència entre Terenci i Plaute és que Terenci descriu la psicologia dels personatges. No diu mai que una cosa és bona o dolenta, sinó que relativitza. Una altra diferència és que és culte amb el llenguatge.

L'èpica

Són cants que tractaven de les guerres i batalles fundacionals d'un país; guerres i batalles que han fet que aquell país sigui el que és. El Cid Campeador és una obra/poema èpic. Els poemes èpics expliquen l'origen de les grans famílies del país. La classe social alta eren els patricis (pater). El tema únic de l'èpica antiga és la guerra de Troia. L'èpica romana pot ser arcaica, clàssica i postclàssica.

Èpica arcaica

• Livi Andrònic: va fer la traducció al llatí de l'Odissea d'Homer, que es deia Odussia. Està feta en un vers que es diu saturni. S'han conservat 60 saturnis (utilitzats a l'escola per llegir).
• Nevi: va participar en la Primera Guerra Púnica. Va acabar escrivint un poema sobre aquesta guerra, que es diu Poenicum Bellum, que és la primera epopeia nacional romana. Va morir a la presó perquè va atacar la família dels Metels.
• Enni: va participar en la Segona Guerra Púnica i allà va conèixer un polític que es deia Cató, al qual va presentar a una altra societat romana. Per encàrrec d'ells, va escriure una història èpica de Roma des dels seus orígens, que es deia Annals. Es diu així perquè va consultar uns documents que es deien annals, on els sacerdots apuntaven els fets més importants de cada any.

Èpica clàssica

És l'època de màxima esplendor de la literatura llatina i coincideix amb les màximes conquestes. L'emperador es diu August. L'escriptor més important és Virgili. La seva obra es divideix en tres grups:

• Èglogues o Bucòliques: són 10 poemes on s'explica la vida feliç i completament idealitzada d'uns pastors que viuen feliços en un país imaginari que es diu Arcàdia. Per fer-les, es va inspirar en l'escriptor grec Teòcrit.
• Geòrgiques: són quatre poemes extensos que pretenen ensenyar el cultiu dels camps. El més important és el quart, que tracta de l'apicultura, que és la cria de les abelles per fer mel.
• Eneida: li va encarregar l'emperador August. És el gran poema èpic romà i una de les obres més importants de la literatura universal. Està inacabada perquè va morir de tifus. Són 12 llibres que es divideixen en els sis primers, que serien la part odisseica, i els sis següents, que són la part ilíaca. La part odisseica tracta sobre els viatges a través del Mediterrani del protagonista, Enees. La part ilíaca tracta de les lluites que té a Itàlia amb els rútuls.