Literatura Llatina: Autors i Obres Clau

Retòrica: L'Art de Parlar Bé

La retòrica, també anomenada oratòria, és l'art de parlar bé. Parlar bé es considerava propi de la cultura del refinament i de la bona educació, la urbanitas. Tots els joves aristòcrates romans l'estudiaven a Grècia. Els oradors més grans són Demòstenes i Antístenes. Saber retòrica era bàsic per a la carrera política, que es deia cursus honorum, i per a la carrera militar, per arengar les tropes (per animar l'exèrcit). En aquestes escoles ensenyaven a utilitzar paraules adequades, dir les coses en ordre, a preparar les rèpliques i a parlar amb el to adequat.

Ciceró: Plenitud de l'Oratòria Romana

La plenitud de l'oratòria romana és al segle I aC amb Ciceró, un personatge polifacètic que era alhora filòsof, orador, escriptor i traductor. La seva manera d'escriure s'anomena període ciceronià. L'ideal d'individu que ell proposa és el que té en ell els valors antics romans. Alguns discursos famosos són:

• Verrines: Discursos polítics per atacar Verres, una persona que volia el poder per la força.
• Catilinàries: Per atacar Catilina, que també volia el poder.
• Filípiques: Per atacar un rival polític que es deia Marc Antoni. D'aquí ha quedat el nom de "fer-ne una filípica", que significa "fer una renyada".

També té discursos famosos per defensar la gent, com ara:

• Pro Milone: Per defensar Miló, una persona acusada d'assassinar un rival polític que es deia Clodi.
• Pro Murena: Per defensar Murena, que estava acusat de comprar vots.

Té tres llibres famosos:

• De Oratore: Manual pràctic d'oratòria.
• Orator: Un compendi (resum) de les qualitats que ha de tenir un bon orador.
• Brutus: Una història de l'oratòria grega i romana fins als seus dies.

Època Clàssica: August i Virgili

L'època clàssica és l'època de màxima esplendor de la literatura llatina i coincideix amb les màximes conquestes. L'emperador es diu August. L'escriptor més important és Virgili. La seva obra es divideix en tres grups:

• Èglogues o Bucòliques: Són 10 poemes on s'explica la vida feliç i completament idealitzada d'uns pastors que viuen feliços en un país imaginari que es diu Arcàdia. Per fer-les, es va inspirar en l'escriptor grec Teòcrit.
• Geòrgiques: Són 4 poemes extensos que pretenen ensenyar el cultiu dels camps. El més important és el quart, que tracta de l'apicultura, que és la cria de les abelles per fer mel.
• Eneida: Li va encarregar l'emperador August. És el gran poema èpic romà i una de les obres més importants de la literatura universal. Està inacabada perquè Virgili va morir de tifus. Són 12 llibres que es divideixen en els 6 primers, que serien la part odisseica, i els 6 següents, que són la part ilíaca. La part odisseica tracta sobre els viatges a través del Mediterrani del protagonista, Enees. La part ilíaca tracta de les lluites que té a Itàlia amb els rútuls. Els cants més importants són el segon, que tracta de com Enees té un naufragi i va a parar a Cartago, on l'acull la reina Dido, que s'enamora d'ell, però ell la deixa per continuar el seu viatge i ella se suïcida; i el sisè, que és quan Enees baixa al món d'ultratomba a conèixer els avantpassats.

Època Postclàssica: Lucà

L'època postclàssica (segle I dC) té un autor important, Lucà, que era de Còrdova i era el nebot d'un altre escriptor, Sèneca. L'obra més important és la Farsàlia, que tracta de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, que acaba amb la derrota de Pompeu en una batalla que es diu Farsàlia. El propòsit de l'obra és la propaganda a favor de Pompeu.

La Història a Roma

La història és el gènere literari que menys van cultivar els romans, perquè mai van estar gaire interessats en el saber del seu passat. En canvi, els grecs sí que ho estaven. Dues figures importants gregues són Tucídides i Heròdot.

La història que es feia a Roma no era científica, perquè no es basava en documents o dades objectives, sinó en rumors o llegendes. La història romana té tendencionalitat política, perquè està feta per justificar el poder establert.

Època Arcaica: Els Annalistes

A l'època arcaica (segles II i III aC) hi havia els annalistes, que anotaven en uns documents els fets més importants que passaven cada any. Es conserven fragments. Els annalistes més importants són Quadrigari, Anties, Macer i Sisena.

Època Clàssica: Juli Cèsar i Sal·lusti

A l'època clàssica destaca Juli Cèsar. Era un aristòcrata de la família Júlia, que es creien descendents de Iulus (fill d'Enees). Va fer la carrera militar i va arribar a general. Sense que ningú li manés, amb un grup de soldats, es va llançar a conquerir la Gàl·lia, i ho va fer en 7 anys, que és un temps rècord. Quan va tornar a Roma, tenia tanta fama que va aconseguir el poder. La seva obra literària és La Guerra de les Gàl·lies, un llibre on explica la conquesta amb la idea de fer-se propaganda. Utilitza els informes dels seus oficials i les notes que ell mateix va prenent. En aquestes notes, a vegades parla d'aspectes etnogràfics, és a dir, com eren les races gal·les que vivien allà i els costums que tenien. Hi ha discursos intercalats que reflecteixen la psicologia del personatge i la justificació dels seus actes. Amb aquesta obra, ell pretén fer-se important, i això ho aconsegueix de tres maneres:

• Exagerant el nombre de baixes de l'enemic en relació amb les seves.
• Dient que tot el que fa està justificat.

L'estil de l'obra és senzill. Utilitza el mateix vocabulari. No hi ha llenguatge tècnic de cap classe.

Sal·lusti va fer la carrera política i va arribar a cònsol, però el van fer fora i el van fer governador de la província africana de Numídia. Allà, gràcies a la corrupció, es va fer ric, fins al punt que tenia un jardí a casa seva que es deien els Horts Sal·lustians, que eren coneguts en tota l'antiguitat. Va morir a la presó. Va escriure dos llibres d'història:

• La Conjuració de Catilina: Explica un complot que va fer Catilina per usurpar el poder, que fracassa. A Catilina el pinta com un home sanguinari. És la seva obra més important.
• La Guerra de Iugurta: Explica la guerra que va fer ell contra un rei de Numídia, Iugurta. A diferència de Juli Cèsar, explica la psicologia dels personatges.

Corneli Nepot: Biografies

Corneli Nepot és el creador de la biografia com a gènere. Té un llibre que es diu De Viris Illustribus, on explica la vida de gent coneguda de l'època, però no aristòcrates. Explica anècdotes i coses curioses que satisfan la curiositat de la gent.

Època Postclàssica: Titus Livi i Tàcit

Titus Livi és el més gran de tots els historiadors romans. L'emperador August li va encarregar que escrivís la història completa de Roma: Ab Urbe Condita. Pretén fer una obra artística plena d'expressions literàries. Són 142 llibres. És l'obra d'una vida.

Tàcit és l'autor de la decadència romana. Té dos llibres: un que es diu Històries, que tracta de les guerres de tres emperadors (Otó, Galba i Vitel·li), i Germània, que tracta sobre la guerra contra els germànics. És un autor extraordinàriament complicat de llegir. En la seva obra descriu els costums de tres tribus germàniques, que a vegades posa com a model dels valors autèntics oposats a la decadència de l'època.

La Lírica: Poesia dels Sentiments

La poesia lírica és la que canta els sentiments íntims de les persones: amor, desamor, gelosia, simpatia, odi. Lírica ve d'òpera.

Època Arcaica: Els Carmina

A l'època arcaica hi ha els carmina, que són cants orals que es feien per demanar collites fèrtils, a vegades coses màgiques, màximes morals, a vegades preceptes jurídics (lleis). N'hi ha de molts tipus:

• Carmina Convivalia: Cants burlescos que es canten als banquets.
• Carmina Fescennina: Eren dins del gènere epitalami, que són cants per a les noces.
• Carmen dels Germans Arvals: Els germans arvals eren uns sacerdots que, en arribar el mes de maig, feien una processó pels camps cantant perquè les collites fossin propícies.
• Carmen dels Germans Salis: Els salis eren un col·legi sacerdotal que, en arribar el mes de març, quan començava la campanya militar, guarnits de soldats, feien una processó per Roma vestits de militars fent salts. La paraula salio vol dir "saltar".
• Carmen del Pater Familias: Era un cant i una fórmula que cada primavera el propietari rural, que era el pare de la família, feia per les seves finques perquè la collita agrària fos bona.

Època Clàssica: Catul, Properci i Horaci

A l'època clàssica arriben enormes riqueses a Roma. La literatura i la poesia s'entenen com un hobbie per als nous rics. És només per passar l'estona. Són criticats pels vells poetes perquè no entenen aquesta manera de fer la poesia (poetes nous). Hi ha un cercle polític d'aquests que es diu Lutaci Catul, on destaca Valeri Catul, que és el més important. Es conserven de Valeri Catul 116 versos, que són d'amor, desamor i un poema èpic extens. També hi ha, fora d'aquest cercle, altres poetes: Gal, Tibul i Properci (el més important). Properci va escriure poemes d'amor a la seva estimada, Cíntia. Però el més important d'aquests poetes lírics és Horaci. Era fill d'un funcionari, i ell mateix va treballar com a escrivà. Va participar en diverses batalles. Va ser un poeta famós, senzill, afable i bondadós. Les seves obres són:

• Odes: Llibre sobre poesia lírica.
• Epístoles: Cartes que ell escrivia pensant a publicar-les.
• Sàtires: Relats curts sobre anècdotes de la vida diària.
• Un llibre de crítica literària, Ars Poetica, on explica què ha de ser la poesia, tècniques per escriure i la història dels principals poetes del seu temps.

Tòpics Literaris d'Horaci

Horaci és molt important perquè crea tòpics literaris:

• Carpe Diem: Aprofita el moment.
• Tempus Fugit: El temps fuig.
• Beatus Ille: Feliç aquell que està allunyat de la ciutat.
• Locus Amoenus: Camp idíl·lic.

Ovidi: Biografia i Obres

Ovidi és l'escriptor romà del qual millor es coneix la biografia, perquè ell mateix l'explica en un poema. Va néixer en una família noble en una ciutat que es deia Sulmona. De petit ja volia ser poeta. Va ser amic de l'emperador August. Es va casar tres vegades, i la tercera va ser feliç. Però un bon dia, August el desterra a Romania, a l'altra punta de l'imperi. És un enigma per què ho va fer. Ovidi va dedicar la seva vida a demanar perdó. Obres:

• Ars Amandi: Manual d'educació sentimental per als joves.
• Metamorfosis: Llibre de mitologia. Tracta de com els déus canvien la gent d'aspecte.
• Fastos: Calendari dels dies romans on explica les festivitats religioses que hi ha aquell dia.

També té un llibre de cosmètica, un de pesca i un en què ataca el seu enemic Ibis (es diu així perquè és un ocell que fa mala olor).

Sèneca: Filosofia Estoica

Sèneca és pràcticament l'únic filòsof romà que hi ha, perquè tota la filosofia la van copiar dels grecs. Va ser preceptor (professor particular) de Neró, però va ser acusat d'un complot polític i el van obligar a suïcidar-se. Sèneca és d'un corrent filosòfic que es diu estoïcisme, que consisteix en què la felicitat consisteix a desprendre's de les coses innecessàries de la vida senzilla. No s'intenciona res, es dominen els desitjos. Els cristians el van veure com un predecessor de Jesús. Va ser l'únic de tots els pensadors romans que va parlar amb pena del tracte inhumà dels esclaus, cosa que als cristians no els va agradar.

Petroni: Satíricon

Petroni és qui va escriure l'única novel·la romana que hi ha, el Satíricon, que tracta de tres homes, Encolpi, Ascalt i Gitó, que deambulen per Roma passant aventures i rivalitzant entre ells per qüestions d'amor. Es conserven fragments. El més important és el que es diu el Sopar de Trimalció, que és un nou ric de l'època.

Plini el Jove: Erupció del Vesuvi

Plini el Jove era el nebot de Plini el Vell, que va morir a l'erupció del Vesuvi, però Plini el Jove va sobreviure. És important per dos aspectes: perquè descriu l'erupció del Vesuvi d'una manera estranya, que durant molts anys es pensava que s'havia inventat, però fa 25 anys es va descobrir que no.

Lucresi: De Rerum Natura

Lucresi era d'una família aristocràtica que es deia Gens Lucretia. Era membre d'un corrent filosòfic que es deia epicureisme. Es va mantenir allunyat de la política. Era malalt mental i escrivia en moments de lucidesa. Es va suïcidar als 44 anys. La seva obra és De Rerum Natura (Sobre la natura). És un llibre de física escrit en forma de poesia que serveix per investigar els mecanismes que governen la natura. Té la idea moderna de la ciència, i és que el coneixement servia per no tenir por a la mort ni a la superstició.

Marcial: Epigrames

Marcial era de Bílbilis. Va anar a Roma a buscar fortuna. Va entrar al cercle de l'emperador Domicià. Marcial és important perquè inventa un gènere que no existia, que es diu epigrama, que són dues o tres frases o versos que poden ser de broma, de tipus acudit, que poden ser irònics, invectives o eròtics, però curts. Se'n conserven 1500.