Literatura del Renaixement: Característiques, Autors i Obres Clau

Característiques de la Literatura del Renaixement

Característiques literàries del Renaixement: Es rescaten idees platòniques sobre el bé i la bellesa. L'art representava una idea de forma i una utopia per a la humanitat. Esperit platònic concentrat en el tema amorós, diferent del petrarquisme. S'imposa la "Poètica" d'Aristòtil que influencia el teatre, fent distinció entre l'estil elevat (tragèdia) i baix (comèdia), i també les unitats de lloc, temps i acció. Influeix "Ars Poètica" d'Horaci, en l'ús del període ampli i harmoniós, i en la imitació dels clàssics. La natura exalta una sensibilitat que tendia a valorar la percepció del món i la sensació. Tòpics: Ubi sunt? (On són?), Carpe diem (Disfruta el dia), Locus amoenus (Lloc agradable), Beatus ille (Vida al camp enfront de la ciutat), Tempus fugit (El temps passa). Concepció més poètica de la vida per la visió antropomòrfica. Consciència d'un nou període històric que va comportar la recuperació de gèneres clàssics com l'epopeia, la tragèdia o els poemes èpics. Nou estadi intel·lectual que recupera el diàleg i l'ús de la prosa erudita. La mitologia i la iconografia cristiana són el camí expressiu de l'al·legoria. Entra la novel·la pastoral i petrarquista i apareix la picaresca.

Autores i Obres Destacades

• Bestiaris: Trobem autores italianes com Vittoria Colonna i Gaspara Stampa, que descriuen un sonet basat en la salamandra, conegut pels bestiaris medievals, símbol del foc que no es pot cremar.
• Amor adolorit de Garcilaso: (L) Isabel Freyre, que va morir jove. El poeta parla d'un sentiment de melangia (troba a faltar) de la tradició petrarquista, que va viure intensament un amor que reflecteix en un cançoner famós.
• Montaigne i l'assaig: Neix d'una reflexió d'individualitat, el jo enfront de l'ésser en general com una manera per conèixer el món. Trets específics: forma lliure i diversitat de temes, l'autor sol incorporar citacions, gènere essencialment breu que tracta d'un tema sense esgotar-lo, estructura deductiva, planteja i suggereix temes a partir de la divagació d'idees que no pretenen informar sobre allò exposat, persegueix un estil literari i se serveix de recursos.
• Valoració de l'home: Pico della Mirandola, "Discurs sobre la dignitat de l'home": el millor artesà va decretar que fos comú tot el que s'havia donat a cadascú en propietat i va situar l'home al centre del món. Amb raó va afirmar l'atenès Asclepi que l'home estava simbolitzant en relats mítics de Proteu.

El Lazarillo de Tormes

La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades és una novel·la picaresca del segle XVI d'autor desconegut. Primer en català i després en castellà. Aventures d'un jove orfe amb diferents amos, la història és una carta. Primera part: Se li mor el pare i ell i sa mare van a viure a la ciutat. La mare el va donar a un cec que havia demanat si li podia fer de guia, i el cec ni l'alimentava i li pegava. Li va acabar robant menjar i aprofitant-se de la seva ceguesa, i cansat es va venjar i una tarda de pluja li va indicar un lloc per refugiar-se i li va fer saltar en contra un mur dient que era per un bassal.

Segona part: Va arribar a Maqueda i es va trobar amb un clergue i el va servir. L'amor tenia el recipient guardat en un recipient i va aconseguir una clau idèntica, llavors cada nit li treia fent creure que hi havia rates fins que un dia duia la clau a la boca i va sonar com un xiulet, el clergue li va donar un cop i el va fer fora. Tercera part. Quarta part

Nicolau Maquiavel i el seu Pensament Polític

“La fi justifica els mitjans” Concepció política: Refús de teories polítiques clàssiques. Recuperació i actualització del llegat polític de la història de Roma. Estudi empíric de la realitat política sense il·lusions o enganys. Concepció pessimista de la naturalesa humana: l'home es mou per ambició, les passions i els desitjos. Independència de la política respecte de l'ètica. La religió és bona o dolenta en la mesura que és políticament útil o inconvenient. El manteniment i la protecció de la convivència, el governant ho porta a terme mitjançant: La prudència política: capacitat per preveure situacions futures, que inclou sentit de l'oportunitat i acceptació de les oscil·lacions de la fortuna (sort). La virtut: força, intel·ligència i valor del Príncep (governant) per imposar un ordre estatal lliure de corrupció. La força: la seguretat ha d'estar garantida per un exèrcit format per ciutadans i no per mercenaris. Obres: Discurs sobre la cort de Pisa, Retrat de la cort d'Alemanya, La Mandràgora o la més important, El Príncep.

El Príncep de Maquiavel

El Príncep és un tractat de política que representa una fita en el desenvolupament d'una concepció realista de la política. L'obra ha estat considerada com el punt de partida de la ciència política moderna atès que Maquiavel, fonamentant-se en el naturalisme renaixentista, trenca amb la dependència de la política a la moral, a la religió o a la idealització i realitza una anàlisi i descripció de la societat que es basa en la realitat efectiva, segons principis realistes i immanents. Tot i les conviccions republicanes de Maquiavel, El Príncep defensa una tesi absolutista del poder polític, com a solució a la debilitat i fragmentació dels petits estats italians que pogués fer front a les potents monarquies francesa i espanyola. És en aquest context que cal interpretar la figura del príncep nou que reclama un estat nacional italià fortament cohesionat. Capítols I-XI: principats nous. Capítols XII-XIV: problema seguretat i exèrcit. Capítols XV-XXIII: Comportament del príncep respecte a súbdits i amics. Capítols XXIV-XXVI: visió política com una eina per dominar el poder.

Panorama de la Literatura Italiana, Castellana i Francesa

• Poesia italiana:
  • Ludovico Ariosto: Orlando furiós, poema epicocavalleresc, cavallers no lluiten... recerca harmonia i orquestració.
  • Torquato Tasso: Jerusalem alliberada (motivació historicoreligiosa).
  • Benito i Colonna.
• Prosa italiana:
  • Niccolò Machiavelli: El Príncep.
  • Baldassarre Castiglione: El cortesà, escrit en forma de diàleg que desenvolupa el tema del perfecte home de cort, que representa l'ideal de les qualitats humanes: intel·ligència, bellesa, cultura i elegància. Així forja l'ideal d'harmonia d'Ariosto.
• Prosa castellana:
  • Garcilaso de la Vega
  • Fray Luis de León: Los nombres de Cristo
  • Sant Joan de la Creu: Càntic espiritual.
• Prosa francesa:
  • François Rabelais: Horribles et épouvantables faits et prouesses du très renommé Pantagruel i Pantagruéline prognostication. Va iniciar la creació d'una narrativa que fusionava l'èpica amb un gran sentit de l'humor.
• Poesia francesa:
  • Pierre de Ronsard: Va fundar el grup La Pléiade, del qual van formar part 7 poetes. Poesia lírica en Amours i l'èpica en Hymnes. Va intentar dur a terme un projecte ambiciós d'exaltació de la monarquia francesa, La Franciade, inacabada. Va quedar eclipsat per Desportes. El seu principal llibre va ser Sonnets pour Hélène en què des de la vellesa conrea el carpe diem i una nostàlgia amorosa matisada d'hel·lenisme.
• Assaig:
  • Michel de Montaigne: Assaigs. Inaugura un gènere fecund en la literatura, entre la reflexió i la creació, l'assaig admet un ampli camp de treball. En morir va deixar un "exemplar de Bordeus", camp de batalla dels actuals "assaigs". Un dels nuclis temàtics del llibre és sobre la veritat del coneixement. Què és el que sé?

Literatura Portuguesa i Anglesa

• Literatura portuguesa:
  • Luís Vaz de Camões: Os Lusíadas.
• Literatura anglesa:
  • Elisabet I = època elisabetiana. Porta al barroc. Primer adaptador del barroc Thomas Wyatt, i va ser perfeccionat per Henry Howard. Dos poetes: Edmund Spenser i Philip Sidney, que van preparar el camí a Shakespeare (més important barroc anglès). Al teatre Thomas Kyd i Christopher Marlowe, que va obrir una nova etapa en el teatre britànic amb el seu domini del vers blanc i la creació d'un prototip d'heroi carregat de força i passió. Els personatges debaten entre la submissió medieval i el vitalisme humanístic del Renaixement. Faust.

Prosa Humanística

Desenvolupa una prosa erudita en la qual cristal·litzen bona part dels nous ideals de justícia, tolerància, defensa de l'individu i amor al coneixement que estava forjant l'humanisme. Principal representant: Erasme de Rotterdam amb Elogi de la follia. La seva influència dona pas a l'erasmisme, caracteritzat per l'intent d'harmonitzar l'ideari humanístic amb el cristià. Els humanistes preconitzaren la lectura de la Bíblia i la seva interpretació i alhora potenciaren les traduccions a les llengües vernacles. Això acaba donant un esperit reformista. Els humanistes van ser influenciats per Devotio Moderna, un corrent espiritualista nascut al XIV gràcies a autors com Tomàs de Kempis. Defensa una fe intimista i un retorn al cristianisme primitiu, arrels de Llull. Thomas More va escriure una altra obra cabdal que és Utopia. Juan Valdés: elogi a la llengua vulgar amb Diálogo de la lengua.