Literatura Catalana: S.XIII-S.XV

S.XIII:

Aparició de la literatura catalana, Ramon Llull, creador de la prosa literària catalana.

S.XIV:

Prosa historiogràfica, van aparèixer les 4 grans cròniques (llibre dels fets de Jaume I, llibre del rei en Pere Bernat Desclot, crònica Ramon Muntaner, crònica Pere el Cerimoniós). En aquest segle escrivien textos medievals (Francesc Eiximenis) i textos humanístics (Bernat Metge) i es va catalanitzar la poesia.

Ramon Llull:

Vida: Fins els 30 anys… era noble i cavaller, tenia formació de benestant, va escriure poesia trobadoresca.

Als 30 anys… Conversió: Escrivint un poema de lírica trovadoresca se li va aparèixer Jesús crucificat i va entendre que havia de fer un canvi radical a la seva vida. Formació: Durant 5 anys va fer vida mística, es va formar en teologia, filosofia, ciència llatina i va plantejar-se un projecte vital nou que tractava en convertir infidels a cristians (principal), escriure llibres per demostrar la certesa cristiana, crear escoles d'idiomes orientals. Escriptor: Creador de la prosa literària catalana, per a ells, la literatura era una eina per divulgar la seva manera de pensar. Va escriure en quatre idiomes, occità, català, llatí i àrab.

Obra: Poesia: - trobadoresca i en occità abans dels 30 anys. - autobiogràfica: Cant de Ramón, Lo desconhort.

Prosa: - Filosòfica: Ars Magna, Art abreujada de trobar veritat, Arbre de ciència, Art lul·lià (volia demostrar que el cristianisme era la religió vertadera).

- Didàctica: Pretén educar als ciutadans. Llibre del gentil i els tres savis (posa en pràctica la seva art), Llibre de l'ordre de cavalleria, Doctrina pueril (Tractat d'educació infantil anota informació de com era la vida infantil al segle XIII obra amb valor arqueològic.

- Narrativa: Origen de la novel·la catalana obren personatges diversos i escenaris que narren uns fets, obres més modernes de Ramon Llull. Llibre d'Evast e d'Aloma e Blanquerna son fill (Blanquerna: Era optimista, idealització del món, els pares de Blanquerna volen que es casi amb Hatana però ell es vol dedicar a la seva vida cristiana. Hatana es fa monja i Blanquerna ermità (símbol de saviesa).

- Mística: Inici vida contemplativa contemplació del món ermita. Llibre de contemplació en Déu, Llibre d'amic e amat: llibre que tot gira a l'entorn de la metàfora (al·legòric)

Prosa historiogràfica:

Antecedents: - Cronicons: Textos en prosa escrits en llatí poc rigorosos, el més important és el “Gesta comitum Barchinonesium et regum Aragoniae”. - Cantars de gesta: Textos poètics en català de tradició oral que explicaven de forma llegendària aspectes referits a reis o grans cavallers ens han arribat prosificats a 3 cròniques, la de Jaume, primer la de Bernat Desclot i la de Ramon Muntaner.

Característiques: Valor literari i lingüístic: Recursos literaris, preocupació per la llengua i forma, es preocupen per fer-ho amb voluntat artística. Valor històric. Contemporaneïtat d'allò que narren. Testimoniatge: Donen fe d'algun fet, deixen constància d'algun esdeveniment. Protagonisme del rei o de tota la dinastia Reial Catalano-aragonesa. To èpic del relat: determinat pel to llegendari. (No apareix a la crònica de Pere III el Cerimoniós.) Presència de cantars de gesta prosificats.

Objectius: Servir d'exemple per futurs governants. Justificar la política Reial: A través de les cròniques. Satisfer la vanitat Reial: Cròniques que eleven els reis. Fomentar l'esperit nacional: lloar tota la corona aragonesa perquè la gent que en forma part no vulgui marxar.

Les 4 grans cròniques:

1) Crònica de Jaume I (1240-1274): Anomenada llibre dels fets, autobiogràfica, plural majestàtic (nós), to bel·lic que fa que el rei aparegui com un heroi èpic, estil i llengua col·loquials amb frases fetes, refranys, diàleg, sentit providencialista de la història.

2) Cronica de Bernat Desclot (1283-1288): Coneguda com el llibre del rei en Pere III el Gran, Estil rigorós precís riquesa d'informació objectiva vàlida com a document històric, autor: Bernat escrivà?, fonts: Experiència personal, cantars de gesta, documentació, arxius i crònica de Jaume primer, obra molt coneguda diverses còpies i traduccions.

3) Cronica de Ramon Muntaner (1325-1328): Crònica de caràcter memorialista, dóna testimoniatge d'allò viscut. Objectius: Deixar constància dels seus serveis i mèrits envers els reis, demostrar la grandesa de la nació catalana i dels seus reis. L'ex valuós històricament és l'única font directa de l'expedició catalana a orient amb els almogàvers, sentit providencialista de la història. Està escrit per ser escoltat. Recursos abundants hipèrbole, apòstrof, llenguatge directe. Foment esperit nacional, lloança de la terra reis i llengua anomenada bell categòric.

4) Crònica de Pere el Cerimoniós (1375-1383): Època de relleu cultural. Forma autobiogràfica en primera persona i ús del programa majestàtic. Diferències amb altres cròniques: No hi ha cantars de gesta prosificats, El rei no apareix com un heroi sinó com un autoritari, Algunes parts tenen forma de dietari. Estructura de pròleg, 7 parts i apèndix. Fonts: documents oficials dels arxius reials i la pròpia experiència.

La poesia catalana fins a F.S.XIV i P.S.XV:XII-XIII (poesia trobadoresca): Literatura trobadoresca, trobadors en occità o provençal, poesia de l'amor cortès, Cerverí de Girona o Ramon Vidal de Besalú. S.XIV: 1a meitat poetes i no trobadors, lírica en tradició trobadoresca escrita en occità amb catalanismes, Consistori de Barcelona, grup de poetes que participava dels certàmens poètics (Jaume March, Pere March, Lluís d’Averçó)F.S.XIV-P.S.XV: Català aprovençalat, Fonts: Traducció trobadoresca i l'humanisme italià, Escola poètica catalanoprovençal (Andreu Febrer, Gilabert de Próixita, Jordi de Sant Jordi (“El Presoner”, Transmet sentiments de quan era presó es veu l'humanisme italià en la mostra de sentiments). S.XV: Ausiàs March: Primer poeta culte, líric que escriu en català pur sense provençalismes primer model poètic català, Poeta de l'amor. S.XIV (segle paradoxal): línia medieval (Francesc Eiximenis: literatura amb finalitat didàctica adreçada a agenda cultura mitjana, per educar a la cultura mitjana utilitzava estils recursos comprensibles, temàtica religiosa. Obres importants: El Cristià caràcter enciclopèdic, El llibre dels Àngels devocionari, El llibre de les dones valor arqueològic.) línia humanística (Bernat Metge: evolució literària, Llibre de Fortunes i Prudència medieval, Història de Valter i Griselda pas intermig, Lo Somni humanístic. S.XV (Segle d'or de la literatura catalana medieval): Creació literària de qualitat, tant en poesia com en prosa. POESIA (Ausiàs March, Cants d’amor, Fa servir senyals que és un recurs que amaga el nom real de l'estimada, com: plena de seny, mon darrer bé, llir entre cards, amor amor. La Teresa és l'única que sap el nom real. Valenciana prosa per Joan Roís de Corella. Isabel de Villena. PROSA: Narrativa novel·la. cavalleresca (Curial e Guelfa, anònim, Tirant lo Blanc Joanot Martorell), burgesa (L’Espill Jaume Roch “Es poesia ficta i falsa”.