Literatura catalana postguerra: autors, obres i context històric

Panorama general

En acabar-se la Guerra Civil espanyola, les institucions van quedar abolides i la llengua prohibida. Carles Riba, Josep Carner, Joan Oliver, Pere Calders, Mercè Rodoreda… Edicions clandestines de Salvador Espriu. València, l'última ciutat republicana. Censura en tot. L'últim vaixell que va eixir del port exiliat d'Espanya va ser el “Stanbrook”, del port d'Alacant el 30-31 de març. Se suavitzà la dictadura. Va ocórrer la Guerra Freda. Emigració cap a Europa o turisme.

Inici de la recuperació

En la dècada dels seixanta la situació començà un poc a canviar, encara que el franquisme estava present, es van produir alguns avantatges:

• Revifada editorial: es creà Edicions 62.
• Nou públic lector infantil i juvenil.
• Aparició de la Nova Cançó: on apareixen els 16 jutges (cantautors protestants) - Raimon (“Al vent”, valencià), Maria del Mar Bonet (balear), M. Serrat (català).
• Aparició d'obres literàries de relleu: “Cròniques de la veritat oculta” de Pere Calders, “El caminant i el mur” d'Espriu, “Salvatge cor” de Carles Riba, “Terra de naufragis” de Pere Quart. Anys seixanta apareix la novel·la, “Bearn” 1961 - Villalonga, “La plaça del diamant” 1962 - Rodoreda. Poemes, “Vacances pagades” 1960 - Pere Quart, “La pell de brau” 1960 - Espriu. Assaig Fuster, “Nosaltres, els valencians” 1962, “Diccionari per a ociosos” 1964. Inici de recuperació a l'època dels setanta, marcada per la mort de Franco el 1975 i les primeres eleccions des de la República.

Fets històrics

- 1939-1945 (IIGM)

- 1948 (revolució comunista xinesa)

- 1958-1975 (guerra del Vietnam, primera derrota dels EUA)

- 1969 (l'home va a la lluna)

- 1989 (caiguda del mur de Berlín)

- 1946 (bloqueig a l'Espanya de Franco)

- 1975 (mor Franco)

- 1977 (primeres eleccions generals des de la República)

- 1978 (última constitució espanyola)

- 1979-1983 (aprovació de l'estatut d'autonomia de Catalunya).

VILLALONGA (Mallorca 1897-1980)

Dos obres: “Mort de dama” 1931 (mort de Dona Obdulia de Montcada que simbolitza el final de l'aristocràcia, narrador omniscient en tercera persona, destaca la ironia), “Bearn o la sala de les nines” 1961 (millors obres de la literatura catalana del s. XX, gira a l'entorn d'un llinatge aristocràtic, don Toni, senyor de Bearn, aristòcrata va veient com el seu món s'acaba, tot explicat en primera persona per Joan Mayol, conté ironia però no es nota tant. Altres obres: “L'hereva de dona Obdulia” 1964, “El misantrop” 1972, “Un estiu a Mallorca” 1975, “Falses memòries de Salvador Orlan” 1967. Marcat per Freud, Proust, Voltaire, toc de distinció entre la literatura de postguerra.

ESPRIU (Santa Coloma de Farners 1913-1985 Barcelona)

Poesia: (“Cementiri de Sinera” 1946, “Les hores” 1952, “El caminant i el mur” 1954, “La pell de brau” 1960, “Setmana santa” 1971. Vers lliure i blanc d'art menor.)

Prosa: (“El doctor Rip” 1931, “Laia” 1932, contes “Ariadna al laberint grotesc” 1935, “Les roques i el mar, el blau” 1981) Teatre: (“Antígona” 1939, “Primera història d'Esther” 1948). El món d'Espriu és ric i complex, gira entorn de temes com la mort o la injustícia, to greu i grotesc, llenguatge ric i sobri.

CALDERS (Barcelona 1912-1994 Barcelona)

Contes: (“El primer arlequí” 1936, “Unitats de xoc” 1938, “Cròniques de la veritat oculta” 1955, “Demà, a les tres de la matinada” 1959, “Invasió subtil i altres contes” 1978) Obra mexicana: (“Gent de l'alta vall” 1957, “Aquí descansa Nevares” 1967) Novel·la: (“L'ombra de l'atzavara” 1964, “La glòria del doctor Laren” 1937, “Gaeli i l'home déu” 1938, “Ronda naval sota la boira” 1966). Humorisme innocent, creador d'un món on el meravellós i l'imprevist passen per la ironia. Parla sobre el caràcter absurd del món contemporani, forma part del realisme màgic.

PEDROLO (Aranyó 1918-1990 Barcelona)

Tres etapes:

• Del 1952 al 1956 va escriure poesia, contes i novel·la breu, influït per l'existencialisme (moviment que naix després de la IIGM, pensa que la vida no té sentit, que el món ha de canviar) (“Mister Chase, podeu sortir” 1955, “Cendra per Martina” 1965, “Domicili provisional” 1953)
• Del 1957 al 1971 accentua el compromís social (“M'enterro en els fonaments” 1967, “Totes les bèsties de càrrega” 1965, “Joc brut” 1965)
• Dècada dels setanta va escriure les seues obres més experimentals (“Mecanoscrit del segon origen” 1974, parla de la fi del món, on moren tots excepte els que estaven coberts d'aigua, sobreviu Alba, jove que investiga.) Teatre marcat pel teatre de l'absurd (“Cruma” 1958, “Homes i No” 1959). Abundants traduccions. Autor inquiet inabastable, se centra en l'existencialisme, teatre de l'absurd, novel·la negra i de ciència-ficció, novel·la experimental, autor popular i discutit.

BROSSA (Barcelona 1919-1998 Barcelona)

La seva obra és vastíssima, diversitat de gèneres i formats, destacat en poesia, amant de l'art total, autor de reculls de sonets i de sextines, poemes d'un sol vers i en prosa. Màxim representant català de l'anomenada poesia visual (expressió d'una idea a través d'una imatge visual, de poemes objecte, d'obres de teatre que ell qualificava de poesia escènica). Caràcter avantguardista, inspiració en la poesia i les tradicions populars o el compromís amb la realitat més immediata, “Poesia rasa” 1970, “Poemes visuals” 1975, “Poesia escènica”, “Teatre complet” 1979-1983.

BROSSA (Barcelona 1919-1998 Barcelona): La seva obra és vastíssima, diversitat de gèneres i formats, destacat en poesia, amant de l'art total, autor de reculls de sonets i de sextines, poemes d'un sol vers i en prosa.

Màxim representant català de l'anomenada poesia visual (expressió d'una idea a través d'una imatge visual, de poemes objecte, d'obres de teatre que ell qualificava de poesia escènica). Caràcter avantguardista, inspiració en la poesia i les tradicions populars o el compromís amb la realitat més immediata, “Poesia rasa” 1970, “Poemes visuals” 1975, “Poesia escènica”, “Teatre complet” 1979-1983.

FERRATER (Reus 1922-1972)

L'obra poètica de Ferrater consta de tres llibres, el primer “Da nuces pueris” 1960, “Menja't una cama” 1962, “Teoria dels cossos” 1966, aplegats en “Les dones i els dies” 1968. Va escriure crítica literària, crítica d'art i textos sobre lingüística “Sobre literatura”, “Sobre pintura” i “Sobre el llenguatge”, novel·la policíaca “Un cuerpo o dos”, conferències. Diferents traduccions de l'anglès, l'alemany, francès i polonès. La seua poesia basada en l'anglesa i la nord-americana, to planer, de realisme aparent, recursos d'el·lipsi i rerefons de la referència culta, totes les seues obres tenen un sentit, però no és mai evident.

OLIVER-PERE QUART (Sabadell 1899-1986 Barcelona)

Prosa narrativa: (“Una tragèdia a Lil·liput” 1928), poesia i teatre. Teatre: (“La fam” 1938, “Allò que tal vegada s'esdevingué” 1936, “Ball robat” 1958). Més prestigi en poesia, on va utilitzar el seu pseudònim com a Pere Quart.

“Les decapitacions” 1934, “Bestiari” 1937, “L'Oda a Barcelona” 1936, es produeix un canvi al compromís polític, al vers lliure i el col·loquialisme. “Saló de tardor” 1947, “Terra de naufragis” 1956, “Vacances pagades” 1960. A partir d'ací la poesia d'aquest està entre el sarcasme en la crítica sociopolítica i l'afirmació d'un cristianisme individualista. L'obra d'aquest és un exemple d'inconformisme i de coherència ètica, un llenguatge col·loquial i rigorós.

JOAN FUSTER (Sueca, 1922-1992 Sueca)

Destaca en poesia, “Escrit per al silenci” 1954. Abocat per l'assaig, “Nosaltres, els valencians” 1962, obra que reivindica la catalanitat del País Valencià. “Diccionari per a ociosos” 1964, “Consells, proverbis i insolències” 1968, “Diari 1952-1960” 1969, “Literatura catalana contemporània” 1972. Inspirat en Montaigne, Voltaire o Pla, Fuster és un exemple d'escriptor lliure, lúcid, irònic i polèmic. Basat en 4 gèneres literaris, assaig, narrativa, poesia i teatre.