Literatura Catalana de Postguerra: Autors i Obres Clave
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,93 KB
Literatura Catalana de Postguerra
La Dictadura i la Llengua
Durant els primers anys de postguerra, la literatura catalana va romandre latent. Als anys 40 i 50, van aparèixer obres d'autors com Josep Carner i Carles Riba, però el català va ser prohibit durant un llarg període. L'edició de llibres i les representacions teatrals en català van haver d'esperar fins a 1946, després de la Segona Guerra Mundial.
A partir d'aquest moment, el català es va recuperar lentament, amb l'obstacle de la censura política i moral.
Veus Literàries de la Postguerra
Malgrat les dificultats, van aparèixer veus literàries de gran qualitat, com els poetes Carles Riba i Joan Oliver. L'èxit popular de Josep Pla i Sagarra va contribuir a recuperar el públic per a la literatura catalana. També van destacar autors com Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga i Salvador Espriu.
Mercè Rodoreda
La trajectòria literària de Mercè Rodoreda va començar a la Catalunya republicana. Va publicar diverses novel·les, entre les quals destaca Aloma, que la va consagrar com a autora de prestigi. Aloma ofereix un retrat d'una jove que permet aproximar-nos a les condicions familiars i ambientals d'una època. S'aprecia en Aloma la càrrega poètica de l'escriptora.
Els temes de les guerres i la crueltat humana es reflecteixen en els seus contes i novel·les. Va guanyar el premi Victor Català amb Vint-i-dos contes, on utilitza la narració subjectiva i poètica, amb una escriptura parlada propera al monòleg interior.
La plaça del Diamant és una novel·la on Rodoreda reprodueix el món interior de Natàlia-Colometa, representatiu de molta gent que va quedar al país durant la guerra i la postguerra. És una novel·la amb un gran estil i lingüística.
Mirall trencat és una de les seves obres més aconseguides. La perspectiva triada és la de punt de vista parcial i subjectiu. La novel·la es converteix en una meditació sobre l'existència humana. La simbologia de les seves obres recull motius com la flor i el jardí, relacionats amb la infantesa.
Llorenç Villalonga
L'escriptor mallorquí Llorenç Villalonga és un altre gran memorialista de la literatura catalana. Bearn o la sala de les nines és la seva obra principal, on presenta un personatge de l'aristocràcia rural mallorquina que manifesta l'obsessió de conservar els seus records en unes memòries.
Abans de la Guerra Civil, Villalonga era un escriptor afrancesat, anticatalanista i de tendències feixistes. Després, però, s'allunya del falangisme i crea el Bearn mític. Tota la seva obra gira al voltant de Bearn o la sala de les nines, transformant la realitat viscuda en un món subjectiu i mític.
Pere Calders
Pere Calders és un narrador important que va destacar en el camp del conte i la novel·la. Va publicar El primer Arlequí i, durant l'exili, Cròniques de la veritat oculta, una obra d'humor especial i amb una aproximació al terreny fantàstic.
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors més llegits de la postguerra. Va contribuir a la normalització de la literatura catalana amb obres com la novel·la de ciència-ficció Mecanoscrit del segon origen i la narrativa policial Joc brut.
Salvador Espriu
La necessitat de refugiar-se en el record i la meditació sobre la mort són característiques de la poesia de Salvador Espriu. Aquesta tendència s'observa en llibres com Les cançons d'Ariadna, Cementiri de Sinera i Les hores. Però també cal destacar la seva faceta civil i reivindicativa, que es manifesta en La pell de brau.
L'orientació poètica de reflexió social i política té un gran ressò col·lectiu. Espriu va ser un poeta nacional de Catalunya en uns temps de manca de llibertat.
Joan Oliver (Pere Quart)
Alguns poemes de Joan Oliver, Pere Quart, se situen en el corrent del realisme històric o social dels anys seixanta. La seva obra més important és Vacances pagades.