Literatura Catalana Medieval: Poesia Trobadoresca, Ramon Llull i les Quatre Grans Cròniques

La Poesia Trobadoresca: Orígens i Característiques

La poesia trobadoresca va sorgir a Occitània i es va expandir al nord de la península Ibèrica pel Camí de Sant Jaume. Va ser el primer moviment poètic culte en llengua romànica (occità), allunyant-se de la tradició llatina. Els trobadors i trobairitz componien tant els versos com la melodia, mentre que els joglars en feien la interpretació. Aquesta tradició poètica va assolir el seu punt culminant amb els Jocs Florals, celebrats per primera vegada el 1313 com un festival dedicat a la poesia trobadoresca. Entre els seus autors més coneguts destaquen Guillem de Peitieu, Bernat de Ventadorn i Beatriu de Dia.

L'Amor Cortès

El tema principal era l’amor cortès, un reflex metafòric de les relacions de vassallatge del sistema feudal. El trobador es mostrava com un vassall que venerava la dama com si fos la seva senyora. Aquest amor, sovint impossible, es dirigia a una dama casada que no corresponia als seus sentiments. El gènere més important era la cançó, i el “senyal”, un nom secret, es feia servir per ocultar la identitat de l’estimada.

Ramon Llull: Vida i Obra

Ramon Llull, vinculat a la cort, va viure una vida pròspera i de classe alta. Durant la seva joventut, es dedicà a escriure poemes trobadorescos, però als trenta anys va tenir una experiència d’il·luminació que el portà a abandonar aquesta vida i dedicar-se completament a l’evangelització. Aquesta transformació marcà el rumb de la seva obra, caracteritzada per una immensa producció en vers i prosa, que combina filosofia i literatura amb l’objectiu de transmetre un missatge religiós.

Obres Principals de Ramon Llull

• Llibre de l’ordre de cavalleria: un tractat sobre la formació dels cavallers que influí en Tirant lo Blanc.
• Llibre d’Evast e Blanquerna: on destaca el capítol del Llibre d’amic e amat, un diàleg místic entre l’home i Déu.
• Llibre de meravelles: que inclou el Llibre de les bèsties, una faula protagonitzada per animals que simbolitzen virtuts i defectes humans.

La seva obra reflexiona sobre el camí cap a la perfecció espiritual.

Les Quatre Grans Cròniques: Història i Literatura

Les Quatre Grans Cròniques són textos de prosa medieval considerats fundacionals de la literatura catalana, juntament amb l’obra de Ramon Llull. Aquestes obres històriques, literàries i polítiques exalten la figura dels reis d’Aragó i narren les seves gestes militars i polítiques amb un llenguatge elaborat, creant una imatge heroica dels monarques. Les cròniques es caracteritzen pel providencialisme, destacant que tots els esdeveniments ocorren gràcies a l’ajuda de Déu.

Autobiografies Reials

• Llibre dels fets de Jaume I: la crònica més antiga, dictada a escrivans i centrada en la conquesta de València i Mallorca, presentant un rei com a model de virtut.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: la més moderna, dictada a funcionaris reials, amb un retrat més íntim del monarca i detalls sobre la seva personalitat i cultura.

Cronistes

• Crònica de Bernat Desclot: destaca pel seu rigor històric.
• Crònica de Ramon Muntaner: escrita per un soldat i funcionari reial, ofereix apel·lacions al lector i una qualitat literària que influí en Tirant lo Blanc.