Literatura Catalana Medieval: Autors Clau i Obres Mestres

Bernat Metge

Un dels funcionaris de la Cancelleria Reial, Bernat Metge, és considerat l'escriptor que millor va assimilar la influència de l'Humanisme italià. Les seves obres presenten una prosa culta i elegant.

Lo Somni (1399)

L'obra més important de Metge, Lo Somni, va ser escrita l'any 1399 amb l'objectiu de convèncer de la seva innocència el rei Martí l'Humà. Metge havia estat acusat de grans delictes polítics i financers i del presumpte assassinat del rei Joan I, mort de manera inesperada. Al judici, el fiscal no va poder demostrar la certesa de les acusacions i Metge fou condemnat a presó, on va estar tancat fins que el rei li concedí el perdó el 7 de desembre de 1398.

Lo Somni és una obra humanista per l'aparició de diàlegs, bèsties místiques i personatges com Morfeu. Rep influència dels clàssics i dels italians, com Dante. L'obra es divideix en quatre llibres:

1. Explica la immortalitat del rei per pròpia veu d'ell. Hi ha un racionalisme que fa dubtar de la immortalitat.
2. Explica que l'ànima de Joan I és al purgatori, camí al paradís.
3. Condemna les dones a l'estil de Boccaccio, per mitjà d'Orfeu, Virgili i Tirèsies.
4. Elogia les dones amb virtuts per apropar-se a la reina.

Té un estil mesurat i impecable al més pur estil de la cancelleria. Escrivia, per primera vegada amb un únic fi literari, l'art per l'art.

Santiago Rusiñol: L'Alegria que Passa

La crítica moral consisteix en contraposar dos mons: el de la prosa, que simbolitza la monotonia, la tristesa, el materialisme i la malfeineria, amb el de la poesia, que significava, per a Rusiñol, l'alegria, la bellesa i el progrés.

Personatges

Gent del Poble

• L'alcalde: És un personatge absolutament materialista, que considera inútil l'art: «Deixa't de llibres! Llegeix les lletres dels duros.»
• Tòfol: Rusiñol el defineix com «el panxacontent del poble». Es dedica a no fer res i a més, n'està acostumat i se n'enorgulleix.

Personatge Pont

• Joanet: És el protagonista, alhora que també el que està enmig dels dos mons antagònics. És del poble, el fill de l'alcalde, però la seva estada a la ciutat a causa dels estudis l'ha il·lustrat i se sent presoner dins el poble i se'n vol deslliurar. Amb l'arribada dels gimnastes li arriba una oportunitat d'evadir-se en la poesia, però es decanta per quedar-se al poble.

Gimnastes

• Clown: És l'arquetipus de bohemi, no té ni pàtria ni terra. Es guanya la vida com pot en el carro ambulant pels camins, amb Zaira i Cop-de-puny.
• Zaira: Al·lota de 18 anys, desarrelada, que no té ni pare ni mare i que fou criada per Cop-de-puny. El seu exotisme —el seu nom n'és una mostra— encisa Joanet i ell se n'enamora, però ella se'n desentén.

El Paisatge

L'acció transcorre en un poble somort, avorrit i polsós que es nota en les descripcions: plàtans als que els cauen les fulles, «una església sense ordre ni arquitectura», camins polsosos, però també gent adormida i els ferrers canten per no quedar ensopits.

L'Argument

La trama de l'obra tracta al voltant d'un poble desconegut, en temps contemporanis, que rep la visita d'un carro de gimnastes. L'obra mostra el conflicte entre prosa (poble) i poesia (gimnastes). Per una banda, els gimnastes, representatius de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja. Entre els dos mons, hi ha un personatge pont, en Joanet, el fill de l'alcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes. No obstant això, els gimnastes se'n van del poble, enutjats pel materialisme del poble i en Joanet es resigna continuant al poble.

Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és una obra moderna, que conjuga amor i armes; l'avanç cavalleresc és igual a terreny amorós, no cerca la complicitat del lector i utilitza diversos narradors. És tancada, lineal i d'alternança diàleg-narració molt elaborada. Inclou moments èpics, fets històrics, estratègia militar i episodis eròtics. Sembla un món viu i complex en què els personatges són molt reals. Usa un gran tractament psicològic. Té un estil adoptat al moment, usant metàfores militars en el camp eròtic.

L'obra es divideix en 5 parts, 5 geoterritoris diferents. El tema és la vida de Tirant, que passa de soldat a capità.

1. És nomenat cavaller a Anglaterra. Té to seriós, introdueix el llibre. Barreja llibre doctrinal i novel·la cavalleresca.
2. Tirant presta ajuda militar i amorosa a Sicília i Rodes.
3. Es dóna lloc la batalla contra els turcs i coneix na Carmesina. Apareix l'erotisme i l'amor conjugat amb la batalla.
4. No encaixa dins l'obra, és presoner al nord d'Àfrica però s'aconsegueix alliberar i convertir els musulmans al cristianisme.
5. Allibera Grècia dels turcs i té relacions amb na Carmesina, passa a ésser un hereu imperial, però en tornar a la batalla mor, provocant la mort del rei i de na Carmesina.

Apareixen diferents tipus d'amors: viciós, virtuós, real... Tirant té una gran complexitat psíquica i té virtuts cavalleresques, però na Carmesina té una psicologia menor: és simple.

Ausiàs March

Fou el primer que va escriure l'obra íntegrament en català, i és important per dues raons:

• Deslliurà la temàtica catalana dels trobadors.
• Renovà la temàtica i el tractament de la poesia, sobretot l'amor.

Els trobadors van començar a utilitzar l'occità com a llengua. La temàtica trobadoresca quedà antiquada, era superficial i de gust aristocràtic i massa arcaica i sense contingut. Tot aquest corrent, trobadors i humanisme, és rebut per March, el qual dissenya el seu propi model:

• Tracta la dona amb virtuts i defectes.
• Timidesa per parlar de la dama.
• Amor platònic i patiment.

Temes de l'Obra

Principalment l'amor. És original pel tractament que es fa, ja que sembla un filòsof de l'amor, no només el canta, sinó que l'analitza. Sembla que ho fa com un alliçonament. Es considera l'únic que coneix els misteris amorosos i ho reflecteix a l'obra.

L'Amor d'Ausiàs March

Metges creien que era una malaltia, capellans que era un pecat, fa una nova reflexió però manté el dualisme cos-ànima. Parla de dos amors:

• Amor honest: Passiu, angèlic i per mitjà de l'ànima.
• Amor deshonest: Boig i bestial, s'aconsegueix pel cos. Un ve donat per la voluntat, perquè volen, l'altre no, ja que és un impuls carnal, et fa pecar.

Parla d'un tercer amor, l'amor conjugal: impossible i desitjable, l'única unió.

Obra formada per 128 poemes de 4 grans temàtiques:

• Cants d'amor: Canta a diverses dones que no van casar-se amb ell. Hi ha 4 cicles, que venen amb una senyal que ell dedicava a les dones.
  • Plena de seny: Amor basat en les capacitats intel·ligents i del seny, no és correspost.
  • Llir entre cards: Destaca la bellesa fins la lletjor. Canta a un amor honest no correspost que li produeix patiment. Planteja la mort.
  • Oh, follamor: L'amor deshonest, boig.
  • Amor, amor: Creu que ja no sap estimar prou, s'alegra de tenir un amor no correspost.
  • Mon darrer bé: És l'amor que sent a la vellesa, podria ésser la mateixa dama.
• Cants de mort: Canta l'estimada que és morta. Fou un amor aconseguit, per ventura la seva segona dona. És un esglaó a la purificació espiritual.
• Cants morals: Canta les seves idees després de passar engonys i desil·lusions amoroses. Passa a un esglaó purificatiu i es regeix per la llei divina per arribar a la salvació.
• Cant espiritual: Després de purificar-se arran de la contemplació, passa a un esglaó que contempla Déu, té "la redempció".