Literatura Catalana a l'Edat Mitjana: Trobadors i Cavallers

Els nostres trobadors

Els autors que destaquen van ser Guillem de Berguedà, autor de nombrosos sirventesos; Ramon Vidal de Besalú, trobador i joglar, autor d'obres de to molt divers: poesies líriques i narracions llargues en vers; i també Cerverí de Girona, la seva obra és tan variada i original que la seva influència és clara en la comèdia.

La cancelleria reial

És un organisme burocràtic encarregat de redactar tota mena de documents emanats del govern. La cancelleria esdevingué un focus cultural a partir del 1373. Va ser creada per Jaume I a mitjans del segle XIII, reformada i consolidada per Pere el Cerimoniós el 1344 a través de les Ordinacions palatines i suprimida per Ferran II el Catòlic el 1494.

Sant Vicent Ferrer

Nasqué a València el 1350. Ensenyava teologia a la catedral de València i fou conseller i confessor de diversos membres de la família reial. Tenia plena llibertat d'acció i de moviment gràcies a una llicència especial concedida pel papa. La seva predicació va continuar per tota la Corona d'Aragó, Occitània, el centre de França... fins que va morir a Vannes el 5 d'abril de 1419. El seu objectiu mai no va ser literari, ja que ni escrivia els sermons. Com a predicador dominà l'art de l'oratòria fins al punt que les homilies eren seguides com a espectacles. Els sermons vicentins tenen l'estructura típica proposada per les ars praedicandi medievals. Començaven amb l'enunciació en llatí del sermó, a continuació el resum corresponent i la introducció del tema i, per últim, l'exposició del sermó seguit de diversos punts en què es divideix el tema, faules, paràboles...

Anselm Turmeda

Va néixer a Mallorca en el segle XIV. Estudià a Lleida i a Bolonya, on va viure deu anys i on sembla que s'interessà per la religió musulmana. El 1385 abjurà del cristianisme i marxà cap a Tunis, es va fer mahometà i va obtenir diversos càrrecs i distincions. El papa Benet XIII i alguns reis van intentar convèncer-lo amb tota mena de garanties i de perdons, però el mallorquí sempre s'hi va oposar. L'única obra que va escriure en àrab va ser la Tuhfa, era destinada als serraïns i combina l'autobiografia i l'expressió doctrinal contra la fe cristiana. La seva millor obra en prosa va ser La disputa de l'ase, dirigida als cristians quan ja s'havia convertit a l'Islam.

Ausiàs March

1400-1459. Va néixer a València. Als 40 anys es va casar amb Isabel Martorell, de la qual es va enviudar dos anys després. El 1443 es torna a casar amb Joana Escorna, que també va morir jove. Ausiàs March va morir el 3 de març de 1459 a València. La fama del poeta és resultat d'una opinió poètica definida, cal considerar diversos elements: la contínua introspecció, fruit de l'anàlisi dels propis sentiments; la reflexió de caire filosòfic o moral que acompanya el seu treball; la decidida opinió lingüística per la llengua pròpia i la pressió a la qual sotmet la llengua poètica. Cinc cicles diferents:

• Cicle plena de seny (19 poemes): els homes se centren en la ingratitud de la dona.
• Cicle de llir entre cards (35 poemes): el poeta parla d'un amor total correspost per la dama.
• Cicle amor, amor (12 poemes): es dirigeix a l'amor personificat i es dol de la pèrdua de la seva facultat d'estimar.
• Cicle oh folla amor (11 poemes): l'amor apareix espiritual amb refús de l'amor sensual d'èpoques anteriors.

També es troben dos poemes amb el senyal de mon darrer bé dirigit a la seva dona Joana Escorna.

Cavalleria i narrativa

La narrativa de cavallers

Neix al nord de França cap a la segona meitat del segle XII. Però la font d'on beu més la narrativa són les recreacions dels antics mites cèltics que foren coneguts com a matèria de Bretanya. La temàtica d'aquestes novel·les és una mescla d'aventures militars, de religiositat i de relacions amoroses, acompanyats d'elements meravellosos com els dracs, els gegants o la màgia.

La novel·la cavalleresca

Aquesta nova literatura presenta una versemblança inèdita en els anteriors relats de cavallers: els espais geogràfics són reals, el temps és el present o el passat i els herois no són prototipus sobrehumans, sinó que presenten una psicologia i unes característiques pròpies.

Tirant lo Blanc

Tirant és un jove cavaller bretó que, després de ser proclamat millor cavaller del món pel rei d'Anglaterra en les festes pel casament de la princesa, allibera l'illa de Rodes del setge dels genovesos i acudeix amb uns amics a la crida de l'emperador de Constantinoble que intenta aturar l'avanç dels turcs. Aquest viatge és un dels paral·lelismes que uneix Tirant amb Roger de Flor, capità dels almogàvers que protagonitza part de la Crònica de Ramon Muntaner. El Tirant és un exemple clar de com durant l'edat mitjana el concepte de cultura i el de cada obra en particular anaven lligats a les idees de tradició i d'acumulació, l'originalitat no era un valor tal com l'entenem actualment. Joanot Martorell aconsegueix recrear en aquesta novel·la un món complet en un moment històric complex, una realitat total amb procediments propis de la historiografia i de la novel·la moderna. Martorell va voler abocar en el Tirant lo Blanc tot el seu interès per la vida de la cavalleria.