La Literatura Catalana dels Segles XVIII i XIX: Del Neoclassicisme al Realisme

La Il·lustració

La Il·lustració va ser un corrent de pensament que va exaltar la raó i va impulsar l'esperit de la idea i del progrés. Es caracteritza pel racionalisme (es basa en la raó), l'empirisme (es basa en l'experiència), és una època d'optimisme, és a dir, que s'oposa al Barroc, i es crea una enciclopèdia.

Es van crear les acadèmies, que eren unes institucions que al seu començament hi havia molt poca gent i era gent a qui agradava molt escriure i posaven en comú obres, feien classes, recitaven poemes i defensaven l'ensenyament en català.

El Baró de Maldà és la figura literària més important del segle XVIII. La seva obra Calaix de Sastre és una obra molt extensa que tracta de l'actualitat i és un recull d'articles que escrivia a diari. El seu objectiu era entretenir i informar a la gent.

El Neoclassicisme

El Neoclassicisme va sorgir a la segona meitat del segle XVIII (França) i es caracteritzava per un teatre que tractava temes clàssics, estava dividit en 5 actes i en 3 unitats clàssiques. L'autor més important va ser Joan Ramis, que va escriure obres de teatre neoclàssic a Menorca. L'obra més important de Joan Ramis és Lucrècia.

La Renaixença

La Renaixença és el període històric que es va iniciar a finals del segle XV i va durar fins a la segona meitat del segle XVI. Va sorgir a Itàlia i es caracteritza pels ideals de l'antiguitat clàssica, la conscienciació nacionalista, els canvis polítics i els problemes econòmics.

Els objectius eren: recuperar la llengua catalana, l'aparició de nous escriptors, impulsar l'aparició de noves institucions i conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació.

Hi ha una primera etapa entre el 1833 i el 1870, que és quan van sorgir els primers romàntics i es celebraven els Jocs Florals. El tema principal era l'amor, la flor natural, l'església i la pàtria. Si guanyaves els 3 temes eres proclamat mestre en gai saber.

La segona etapa, a partir de 1870, els principals autors eren Verdaguer, Guimerà i Oller.

El Romanticisme

El Romanticisme és el període que va des del 1833 fins a finals del segle XIX i es caracteritza per una producció literària culta. Apareix a Alemanya i Anglaterra. Les seves característiques són: la consideració de l'artista com un ésser superior, a través del símbol el poeta vol demostrar el que vol i no estan contents amb el moment que estan vivint.

La Poesia: Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer va ser un gran escriptor poètic (bàsicament) i la importància de les seves obres és que va representar la recuperació de la poesia culta en català després de 3 segles de decadència. Les seves obres són bàsicament poètiques excepte alguna obra en prosa com ara Excursions i Viatges i En Defensa Pròpia.

Les seves dues grans obres són Canigó i Atlàntida:

Canigó: La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavaller, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. El noi contempla el Canigó, li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix anar-hi. Coneix Griselda, la reina de les fades. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs. Ella el sedueix, i ell s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus. Guifré el sorprèn quan està amb la fada i, estimbant-lo muntanya avall. Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu.

Pel que fa a la poesia lírica podem destacar Pàtria i Aires del Montseny, i pel que fa a la poesia religiosa destaca Flors del Calvari.

El Costumisme

El Costumisme va significar la descoberta de la realitat com a matèria novel·lesca. Les seves característiques són la descripció de personatges, la descripció de costums i el llenguatge que s'utilitzava.

Les narracions costumistes, conegudes amb el nom d'articles de costums, són peces breus en les quals pràcticament no hi ha argument ni acció.

El Realisme

El Realisme va aparèixer a Europa cap a mitjans del segle XIX i els autors principals són Balzac i Stendhal.

El Naturalisme

El Naturalisme és un procés de creació literària que va desencadenar cap a l'any 1870. Émile Zola és l'autor principal d'aquest moviment.

Narcís Oller

La seva obra no és gaire extensa, es compon de 6 novel·les: La Papallona, una de les més importants en la qual hi ha elements romàntics, L'Escanyapobres, La Febre d'Or, etc.

La Decadència

La Decadència és una època literària catalana que va del segle XVI fins al XIX i es caracteritza per la davallada en la quantitat d'obres cultes.

El Bilingüisme

El bilingüisme és l'ús de dues llengües en un mateix individu. El contacte entre dues llengües provoca interferència lingüística.

La Diglòssia

La diglòssia és la situació en què una llengua A és usada per a funcions formals i la llengua B en situacions informals.

Cristòfor Despuig va fer una defensa de la llengua catalana en el llibre: Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa.

Baldiri Reixac també defensava el català. Va publicar les Instruccions per l'Ensenyament de Minyons.

I Josep P. Ballot va escriure la Gramàtica i Apologia de la Llengua Catalana.

Literatura Popular del Segle XV al XVIII

És una literatura creada i viscuda pel poble i que respon als seus gustos i necessitats.

Característiques: eren anònimes, orals, inestables (es modificaven), tradicionals, imprecises cronològicament.

El Cançoner

• Els Goigs: composicions de tipus religiós acompanyades d'una melodia que fan una lloança a Jesucrist. Està formada per 7 síl·labes distribuïdes en una tornada inicial de 4 versos i una retoxa (els dos darrers versos repeteixen la tornada inicial). Un exemple és Els Goigs de Sant Pere Màrtir.
• Nadales: composicions pròpies del temps de Nadal. N'hi ha de dos tipus: les que parlen del naixement de Jesús i un altre de menjar i de festes populars. Un exemple: A Betlem me'n vull anar.
• Cançons de Bandolers i Lladres del Camí Ral: són poemes narratius sobre el desenvolupament del bandolerisme. Un exemple: El Bandoler Serrallonga.
• Cançons de Pandero (es cantaven en celebracions i l'objectiu era recaptar diners per fer una gran festa) i les Corrandes (eren molt curtes i de tema d'amor, d'enyorança...).

El Romancer

Provenien dels Cantars de Gesta. Trobem el seu origen en els fragments que el poble guardava. Es podien classificar si són de procedència francesa, de procedència castellana o romanços autòctons. El més conegut és el Comte Arnau.

La Narrativa Popular: Les Rondalles

Les Rondalles: narració popular i tradicional destinada als nens. N'hi ha de molts tipus, però les més abundants són les meravelloses, que intervenen elements i personatges fantàstics. Un exemple: Sa Cabra i es Cabrit.

Les Llegendes

Les Llegendes: narració oral o escrita que narra un fet històric real. Al llarg dels anys s'hi han incorporat elements imaginaris. Un exemple: Joan Garí.

Teatre Popular

• Teatre Religiós: es va originar un teatre religiós. El Cant de la Sibil·la és un exemple, i més tard van sorgir els Misteris, que el més conegut és el Misteri d'Elx.
• Teatre Profà: té el seu origen en les celebracions i festes que s'organitzaven en àmbits cortesans. També es feien Entremèsos: que eren peces senzilles que tractaven temes quotidians i tenien un to còmic i burlesc.
• Momos i Mascarades: espectacles que es representaven durant el Carnaval i festes populars.

El Renaixement

El Renaixement és un període històric que es va iniciar a finals del segle XV i va durar fins a finals del segle XVI. Va sorgir a Itàlia i es caracteritza pel retorn als valors i els ideals de l'antiguitat clàssica.

L'Erasmisme

L'Erasmisme era un corrent humanista derivat de les doctrines d'Erasme de Rotterdam i va conduir a la Reforma Protestant.

El Barroc

El Barroc és un moviment que es va desenvolupar a Europa a partir del segle XVI i XVII. Es caracteritza per l'oposició al Renaixement, l'època pessimista, el desencís i una evasió cercada pels artistes.

El Culteranisme

El Culteranisme cercava l'expressió de bellesa absoluta a partir d'expressions del Renaixement.

El Conceptisme

El Conceptisme era una lírica burlesca que a Catalunya va tenir com a representant Francesc Vicent Garcia.

Francesc Vicent Garcia

El seu pseudònim era Rector de Vallfogona o Garceni. Va presentar dues actituds literàries: una d'elegant i una altra d'irònica i burlesca.