Literatura Catalana: Cròniques, Novel·la Cavalleresca i Renaixença

Valor de les cròniques com a document històric

Les quatre cròniques, redactades entre finals del segle XIII i al llarg del XIV, són documents de gran interès per conèixer els regnats d'una sèrie de reis catalans de l'edat mitjana, però tenen una voluntat més propagandística que de recerca de la veritat històrica.

Elements singulars de la novel·la cavalleresca catalana

El tractament realista és un element diferenciador de la novel·la cavalleresca catalana. Hi ha la voluntat d'allunyament de la tendència fantasiosa i inversemblant que presideix el roman i els llibres de cavalleries.

Semblances i diferències entre Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa

Mentre que Tirant és una novel·la que ha aconseguit un cert ressò, fins i tot va ser lloada per Cervantes, Curial e Güelfa és encara poc coneguda, ja que no va ser publicada fins a l'any 1901, quan l'erudit Antoni Rubió i Lluch la va recuperar. Són dues novel·les cavalleresques que difereixen en l'estil: mentre que Curial presenta una escriptura poc retòrica, Tirant participa de la valenciana prosa.

Tirant lo Blanc com a novel·la total

En aquesta novel·la hi ha tot un món narratiu i, encara més, una realitat que, sense defugir la versemblança, sembla plantejar-nos una alternativa a l'experiència insatisfactòria que li toca viure a Joanot Martorell. En la seva obra, l'escriptor construeix un univers en què el cavaller protagonista aconsegueix allò que no van fer possible els reis del seu temps: alliberar Constantinoble dels turcs.

Aspectes d'estil de Tirant lo Blanc

Ofereix dues opcions lingüístiques i d'estil literari que enriqueixen considerablement la novel·la. Trobem, d'una banda, una forma col·loquial, realista i directa que utilitza la frase curta i incorpora refranys i frases fetes.

Canvis del segle XIX i conseqüències socials

La Revolució Francesa i la Revolució Industrial comporten un conjunt de canvis fonamentals que tenen un clar protagonisme al llarg del segle XIX. Mentre que la Revolució Francesa i la caiguda de l'antic règim aristocràtic fomenten la dificultosa consolidació de sistemes de govern com les monarquies constitucionals i les repúbliques, la Revolució Industrial dona protagonisme a la burgesia com a classe dirigent i al proletariat obrer com a sector social que lluita per ser tractat amb justícia.

Les editorials i la relació amb l'escriptor

Les editorials es converteixen en veritables empreses, en indústries de l'elaboració i de la comercialització del llibre. Des d'aquesta perspectiva, la literatura ha de ser negoci i l'escriptor pot professionalitzar-se i viure per les lleis del mercat editorial.

Condicionants de la professionalització de l'escriptor

A canvi de professionalitzar-se, l'escriptor s'ha de regir pels gustos del públic i evitar la penalització de la censura. D'una banda, ha d'apostar per una literatura fàcil, que distregui i no provoqui inquietuds. De l'altra, ha de ser molt respectuós amb la moral pública i religiosa de les classes dirigents.

Reaccions al rebuig social i econòmic de l'artista

Quan l'artista o escriptor no accepta les regles establertes en la societat mercantil i aposta per la seva obra creativa, pot experimentar la marginació social i econòmica. Aquest rebuig té una expressió en la bohèmia, que és una alternativa de vida precària al marge de la societat establerta, en què l'artista es manté fidel al seu art.

Tipus d'escriptor a la segona meitat del segle XIX

En la segona meitat del segle XIX trobem exemples de l'escriptor lliurat a l'art per l'art i d'aquell que aposta pel compromís social i polític. Mentre que el primer viu en un món aïllat, sols dedicat a la perfecció del seu art, l'altre decideix prendre partit en els debats i en els problemes del seu temps.

El passat medieval i la literatura popular en la Renaixença

El fet que el passat medieval hagués estat un període gloriós per a les terres catalanes va convertir aquella època en un veritable mite que va servir d'estímul per a la recuperació de la identitat que defensava el moviment de la Renaixença.

La Renaixença

La Renaixença és un moviment de recuperació i d'interès per la concreció de la identitat catalana que es produeix, bàsicament, al llarg del segle XIX, tot i que els primers símptomes ja es detecten en plena Il·lustració del segle XVIII. És una actitud cultural que mira cap al passat medieval català, però que també valora la necessitat d'adaptar alguns dels corrents més vius de la cultura europea.

Relació entre Romanticisme i Renaixença

En el romanticisme es valora l'art com a mitjà d'expressió de l'esperit individual i de la col·lectivitat nacional. És en aquest sentit que es consideren molt importants totes les creacions tradicionals populars: les llegendes, la poesia èpica, els mites, els costums, les cançons, les danses.

Plataformes de difusió de la Renaixença

La Renaixença disposa de dos mitjans bàsics de difusió: la premsa i la indústria del llibre. Tot i la precarietat d'aquestes plataformes, tindran una gran ressò les publicacions relacionades amb la literatura popular.

Guanys dels Jocs Florals

Els Jocs Florals s'acaben convertint en una institució que aconsegueix progressivament orientar, popularitzar i donar prestigi social a la creació literària. La virtut és convertir-se en un centre promotor públic de la literatura en llengua catalana, amb la participació de sectors ideològics oposats, i la presència d'altres gèneres literaris.

Aspectes romàntics del poema d'Aribau

El poema de B. C. Aribau conté aspectes clarament romàntics: el sentiment de enyorança i l'evocació de la terra natal a través del paisatge, de la llengua i del passat gloriós; la identificació de la pàtria amb la llengua, entesa aquesta com l'expressió d'una època idealitzada de la pròpia història, d'un món afectiu lligat a la infantesa i d'una actitud íntima i sincera.

Aportació de la pàtria des del punt de vista lingüístic

Un dels valors de la pàtria és la seva dignitat lingüística i d'estil poètic, que referma les possibilitats del català com a llengua de cultura en una època en què això es posava en dubte. Hem de recordar que la llengua catalana tenia al darrere uns segles de rodatge culte bastant restringit i irregular.