Literatura Catalana: Autors, Tendències i Obres Clau (1975-Actualitat)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,17 KB
Josep M. de Sagarra va intentar fer un teatre innovador amb obres que plantejaven conflictes morals i psicologistes. Però la mala crítica i el fracàs del públic el van fer retornar a poemes dramàtics i les comèdies de costums. Joan Fuster (L’ésser humà i la cultura, Nosaltres els valencians). Gaziel (gènere memorialístic). L'èxit de la memorialística va ser que tots o la majoria dels autors van viure l'exili i la guerra civil, i a les seves obres van escriure les seves vivències que van impactar al públic lector. Temes: l'exili i la guerra civil. Obra poliedrica. Josep Pla descrivia la realitat de la seva època des de diferents perspectives. OBRES: memòries (El quadern gris), Homenots (biografies de personatges), proses de viatge (Viatge a Catalunya), assaig (Les hores i el pagesos), novel·la (Carrer estret).
Producció literària post-1975
- La mort de Franco va significar la fi de la dictadura.
- Inici del període de transició cap a la democràcia.
- Recuperació de les institucions d'autogovern: la Generalitat i l'Estatut.
- Procés de reconstrucció que reflecteix l'impuls a la normalització lingüística i cultural.
- El català va tenir una notable presència pública en àmbits com mitjans de comunicació, món editorial, l'ensenyament i el comerç.
Tendències Narrativa (1975-Actualitat)
- Costumisme urbà: intent de reflectir la societat de manera pràctica, descriptiva i irònica (Cool: fresc - Toni Cucarella).
- Esperit de l'època: conductes i costums es converteixen en metàfora de l'existència (Quim Monzó - Uf, va dir ell).
- Memòria col·lectiva: exploració i recuperació dels mecanismes de memòria, representada per novel·les (Jesús Moncada - Camí de sirga).
- Discurs filosòfic: tracta temes sobre l'existència o el pas del temps (Ramon Solsona - Les hores detingudes).
- Laberint que el lector ha de reconstruir: (El món d'Horaci - Vicenç Pagès Jordà).
- Literatura de gènere:
- Rosa: Màrmara - Maria de la Pau Janer
- Eròtica: Amorrada al piló - Maria Jaén
- Policíaca: Un negre amb un saxo - Ferran Torrent
- Ciència-ficció: El jardí dels set crepuscles - Miquel de Palol
Poesia Postmoderna
Varietat de temes: la soledat de l'home, l'amor, l'erotisme, la vida. Varietat d'estils: realisme, poesia de l'experiència, postsimbolisme, avantguardisme. Autors: Narcís Comadira, Pere Gimferrer, M. Martí i Pol, M. Mercè Marçal, V.A. Estellés.
Teatre
Consideren el text com un element més, incorporen altres manifestacions artístiques com la dansa i la música. Dramaturgs: Sergi Belbel i Josep M. Benet i Jornet. Grups: Els Joglars, Els Comediants.
Factors de represa (1920)
L'existència d'un nombre important d'escriptors i d'un públic lector, la creació de premis literaris remunerats, el naixement d'editorials i col·leccions de novel·la, l'aparició d'una crítica especialitzada.
Novel·la psicològica
És la que està centrada en les emocions psicològiques dels personatges. Se situen en un món burgès i ciutadà, barceloní. Intenten reflectir el món interior d'uns personatges que s'enfronten a uns problemes de comportament. Es posa més èmfasi en la definició dels estats d'ànim que no pas en l'acció. Incorporen: la utilització del temps interior, el canvi del punt de vista i el monòleg interior, i les històries paral·leles.
Subgèneres de prosa periodística: Els llibres de viatges, el protagonista presenta dades històriques i geogràfiques a partir de les narracions dels esdeveniments d'un viatge. Les biografies, vida d'alguna figura cèlebre. Les memòries, relat de la vida d'un personatge escrit per ell. Les cròniques, valoració d'uns fets per part d'un corresponsal.
3 corrents anys 60: Novel·la psicològica: es va tendir a l'evasió del moment i a l'adaptació dels models d'abans de la guerra. Novel·la realista: ofereix dos vessants, la novel·la nord-americana i el neorealisme, i el segon l'existencialisme francès que presenta l'individu com a víctima de situacions absurdes. Realisme màgic (fantasia i lirisme) Mercè Rodoreda. Novel·la psicològica. La plaça del diamant: la protagonista, Natàlia, coneix a Quimet i es casen. Ell és un gandul i la fa patir. Tenen 2 fills i els porta al bàndol republicà. Quan esclata la guerra ell mor i ella es vol suïcidar però coneix a un dependent i la contracta per treballar a casa seva. Es recupera i es casa amb ell.
COMPRENSIÓ: Resum. Parla d'un jove guerriller, pel qual els anglesos ofereixen diners pel seu cap, exactament 45 lliures. Ell i els seus companys fugien dels anglesos que intentaven atrapar-los i al final de la guerra sempre perdien, però un dia gràcies a la insistència dels irlandesos va impressionar a l'enemic i els anglesos es van retirar. 2. Perquè es refereix a l'esdeveniment que succeeix en el text (quan es retiren els anglesos), i és contrari del que l'irlandès pot esperar. 3. És un guerriller irlandès, jove, intel·ligent, amb estudis logístics, que lluita contra els anglesos i acaba perdent-los la por. 4. Estrambòtica: RARA, mediocre: COMÚ, sofisticada: COMPLEXA, restringit: MINORITARI, perillosa: DELICADA.
La pell freda. El llibre La pell freda d'Albert Sánchez Piñol és un llibre que m'ha agradat força perquè fa algunes reflexions que donen a pensar i perquè es llegeix bastant ràpid. El que més destacaria d'aquest llibre és el desenvolupament dels personatges, amb uns trets molt reals i que em van sorprendre amb les seves actituds segons avança la història, encara que el personatge principal no està descrit, tan sols et donen a conèixer el seu passat, per tant podria ser qualsevol. També parla sobre la soledat i sobre l'ètica, què és el que està bé i el que està malament. L'únic que no m'ha acabat de convèncer és el final, que acaba com el començament i això vol dir que la història probablement es tornaria a repetir. A mi, particularment, m'ha deixat un gran buit, però una vegada digerit el llibre, et dones compte que un altre final hagués sigut bastant típic. Ho recomano a tothom perquè considero que és fàcil de llegir i perquè està molt bé per a mi que no acostumo a llegir gaire.