Literatura Catalana: Ausiàs March, Jaume Roig i la Decadència

Ausiàs March: Vida i Obra

Ausiàs March fou el primer que va escriure la seva obra íntegrament en català, i és important per dues raons:

• Deslliurà la temàtica catalana dels trobadors i renovà la temàtica i el tractament de la poesia, sobretot l'amor.
• Els trobadors van començar a utilitzar l'occità com a llengua. La temàtica trobadoresca quedà antiquada, era superficial, de gust aristocràtic, massa arcaica i sense contingut.

Tota aquesta corrent, trobadors i humanisme, és rebuda per March, el qual dissenya el seu propi model:

• Tracta la dona amb virtuts i defectes.
• Timidesa per parlar de la dama.
• Amor platònic i patiment.

Obra d'Ausiàs March

Obra formada per 128 poemes de 4 grans temàtiques:

Cants d'amor: Canta a diverses dones que no van casar-se amb ell. Hi ha 4 cicles, que venen amb una senyal que ell li dedicava a les dones.

• Plena de seny: Amor basat en les capacitats intel·ligents i del seny, no és correspost.
• Llir entre cards: destaca la bellesa fins a la lletjor. Canta a un amor honest no correspost que li produeix patiment. Planteja la mort.
• Oh, foll amor: l'amor deshonest, boig.
• Amor, amor: creu que ja no sap estimar prou, s'alegra de tenir un amor no correspost.
• Mon darrer bé: és l'amor que sent a la vellesa, podria ésser la mateixa dama.

Cants de mort: canta l'estimada que és morta. Fou un amor aconseguit, potser la seva segona dona. És un esglaó a la purificació espiritual.

Cants morals: Canta les seves idees després de passar angoixes i desil·lusions amoroses. Passa a un esglaó purificatiu i es regeix per la llei divina per arribar a la salvació.

Cant espiritual: Després de purificar-se arran de la contemplació, passa a un esglaó que contempla Déu, té ¨la redempció¨.

Temes de l'obra d'Ausiàs March

Principalment l'amor. És original pel tractament que es fa, ja que sembla un filòsof de l'amor, no només el canta, sinó que l'analitza. Sembla que ho fa com un alliçonament. Es considera l'únic que coneix els misteris amorosos i ho reflecteix a l'obra.

L'amor segons Ausiàs March

Els metges creien que era una malaltia, els capellans que era un pecat. Fa una nova reflexió però manté el dualisme cos-ànima. Parla de 2 amors:

• Amor honest: passiu, angelical i per mitjà de l'ànima.
• Amor deshonest: boig i bestial, s'aconsegueix pel cos.

Un ve donat per la voluntat, perquè volen, l'altre no, ja que és un impuls carnal, et fa pecar. Parla d'un tercer amor, l'amor conjugal: impossible i desitjable, l'única unió.

Jaume Roig i l'Espill

La sàtira: sorgeix a València i prové d'allò ben passat. Té una base ètica: la misogínia. La dona causa els mals del món. Fou metge de la reina i tenia un gran prestigi.

L'Espill són setze mil versos de caràcter narratiu on es narren fets. El protagonista és l'home, explica l'experiència que ha tingut amb les dones, sempre dolentes, i ho fa des de la misogínia. La dona és una malaltia que ens treu el pitjor. Aconsella allunyar-se d'elles i ho fa donant consells al nebot del protagonista. És molt realista i grotesc, té un gran pensament humà.

La Decadència (Segles XVI-XVIII)

Període comprès entre el Renaixement, el Barroc, la Il·lustració i els inicis del Romanticisme, on esdevé la Renaixença. Unió de Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella, inici dels dos regnes hispànics. Principals causes socioculturals de la davallada política de la Corona d'Aragó:

• Crisi demogràfica a causa de les pestes.
• Crisi econòmica, apartament del comerç d'Amèrica.
• Adveniment de la dinastia Trastàmara.
• La cort passa a Castella i instauració de la Inquisició a Aragó.

Fins al segle XVI es va parlar català, després s'incorpora el llatí com a llengua culta i el castellà com a llengua de la cort. Arran del segle XVI hi ha un distanciament, es produeix una diglòssia, l'aristocràcia es castellanitza i les capes populars continuen usant el català. Es van anar castellanitzant la majoria dels autors cultes.

Renaixement (Segle XVI)

Retorn dels clàssics, culmina l'humanisme: la raó, la ciència i el pensament. S'introdueixen el llatí i el castellà com a llengües de cultura. Dins d'aquesta època destaca Cristòfor Despuig amb Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, l'obra en català més representativa. El tema més important és l'abandonament que feien les classes altes del català, a causa de l'imperialisme que exercien els castellans.

Autors: Pere Serafí, Joan Pujol (influència d'Ausiàs March) i Joan Timoneda.

Barroc (Segles XVI-XVII)

Corrent literari dels segles XVI i XVII. Se substitueix per les ganes d'impressionar i d'enlluernar per mitjà d'efectes de llum, massa i de moviment. En literatura s'exploten al màxim els recursos de la retòrica i de la sintaxi. Els temes més importants són el pas del temps, la fatalitat de l'atzar i els reversos de la fortuna, tot és somni i il·lusió.

Guerra dels Segadors (1640) i el Tractat dels Pirineus. Fet negatiu per a la gent del Principat van ser els atacs dels pirates barbarescos i el bandolerisme.

Destaca Francesc Vicent Garcia, és del sud-català, conegut com el Rector de Vallfogona, presenta dos aspectes ben definits, un to greu i un altre de to burlesc.

Segle XVIII: Neoclassicisme i Il·lustració

Felip V promulga el Decret de Nova Planta, el català fou discriminat i els Països Catalans van perdre la seva autonomia.

Neoclassicisme: moviment artístic que va néixer a França, és una tornada als clàssics, a la raó però amb subjectivisme. Desenvolupa el Romanticisme.

Il·lustració: moviment ideològic basat en la raó. Destaquen Descartes, Newton, s'imposa el racionalisme i el mètode científic. Destaca el menorquí Joan Ramis i Ramis.

Literatura de la tradició oral

• Goigs: lloança a Déu, a la Verge o als sants.
• Nadales: cançons de Nadal: la seva festivitat.
• Romanços: poemes que mostren gestes de grans herois.
• Corrandes: cançons de 4 versos de diversos temes.