Literatura Barroca: Autors, Obres i Característiques

El Barroc: Context Històric i Característiques

El Barroc és un període artístic i cultural que se situa entre el Renaixement i el Classicisme, al segle XVII. Es caracteritza pel moviment, la infinitud, la paradoxa i la transgressió dels gèneres i les arts. Mostra un caràcter dramàtic i exuberant, amb un dramatisme centrat en el concepte teatralitzat de la vida i les arts. Es creen grans escenografies, i els gèneres literaris desenvolupen efectes dramàtics diversos. El teatre esdevé un gènere molt important. La ironia suposa el joc de les formes que veiem al més enllà, i es fa literatura dins la literatura, fet que ens indica una consciència de presentació. Desconfia de la raó i apel·la a l'instint, la fantasia i la sensibilitat. Tractava d'impressionar els creients amb la seva magnitud, riquesa i majestat. És un art dinàmic i contrastat.

Literatura Castellana del Segle d'Or

La literatura castellana va experimentar el seu Segle d'Or durant el Barroc. Destaquen:

• Prosa: Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616), conegut com "el Manc de Lepant" (va perdre la mobilitat de la mà esquerra a la batalla de Lepant). Obres: El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha i Novelas Ejemplares.
• Poesia:
  • Francisco de Quevedo (1580-1645). Obra: Vida del buscón llamado don Pablos. Tenia una visió desenganyada del món: de vegades burlesc i irònic, i d'altres subtil, amb l'amor que pot vèncer la mort. Temes: viure és anar morint, les aparences enganyen, l'amor pot traspassar la mort i combatre el temps.
  • Luis de Góngora (1561-1627). Obres: Soledades i Fábula de Polifemo y Galatea.
• Teatre:
  • Lope de Vega (1562-1635). Va transgredir les tres unitats del teatre clàssic i va barrejar tragèdia amb comèdia. Obra: Fuenteovejuna.
  • Calderón de la Barca (1600-1681). Obres: La vida es sueño i El alcalde de Zalamea.
  • Tirso de Molina (1579-1648). Obra: El burlador de Sevilla y convidado de piedra, que presenta prototips psicològics d'abast mundial.

Miguel de Cervantes: Obres Principals

Novelas Ejemplares

Són un recull de dotze novel·les curtes que segueixen el model establert a Itàlia, amb caràcter didàctic i moral. Es poden agrupar en dues sèries: les de caràcter idealista i les de caràcter realista. Exemples: La fuerza de la sangre o La ilustre fregona.

La ilustre fregona és una novel·la picaresca i una novel·la d'amor. Un gènere literari que podríem anomenar picaresca cervantina. Se salta l'autobiografia, la primera persona, ja que el seu personatge mai està sol i explica la seva vida només accidentalment. Mai no es dóna cap tipus de determinisme perquè el més important és el valor de la persona, poder escollir entre el que està bé i el que està malament. És la persona amb vocació de picar, jove que fuig de la societat jerarquitzada on la picaresca és símbol de llibertat. És una opció de la seva llibertat personal, ja que quan vulgui tornarà a la seva societat, sempre amb el rerefons moralitzant de ser bon ciutadà.

El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha

El llibre narra en dues parts les aventures del gentilhome Alonso Quijano, que després agafa el nom de Don Quijote de la Mancha, i el seu escuder, Sancho Panza, per terres de Castella. S'obre amb una de les frases més famoses de la literatura. El Quixot és un vell esprimatxat i esgrogueït. Cavalca un cavall magre, al qual dóna el nom de Rocinante. El protagonista, embogit per la lectura de nombroses novel·les de cavalleries de l'època i volent-ne emular els protagonistes, es fa nomenar cavaller. Surt a la recerca d'aventures per oferir-les a la seva princesa Dulcinea. Fins que és vençut a les platges de Barcelona on un batxiller, fent-se passar per cavaller, preocupat pel seu trist estat, li ordena que se'n torni a casa, on mor un cop ha recuperat el seny.

Primera part: La novel·la comença descrivint-nos a un tal Alonso Quijano, gentilhome pobre, que embogeix llegint llibres de cavalleries i es creu un cavaller medieval. En totes les aventures, amo i escuder mantenen amenes converses. A poc a poc, revelen les seves personalitats i forgen una amistat basada en el respecte mutu.

Segona part: En aquest segon lliurament, El Quixot i Sancho són conscients de l'èxit editorial de la primera part de les seves aventures i ja són cèlebres. L'obra comença amb el renovat propòsit del Quixot de tornar a l'aventura. El Quixot retorna a tenir cordura, però es posa malalt i mor de pena entre la compassió i les llàgrimes de tots.

Literatura Anglesa: Shakespeare i el Teatre Elisabetià

A Anglaterra, el Barroc coincideix amb el període conegut com a Renaissance. Destaquen Shakespeare i Milton, amb una influència que podríem anomenar manierista. El teatre elisabetià va destacar, caracteritzat per la simplicitat en l'escena i el relleu que pren la paraula.

• Christopher Marlowe (1564-1593): To de misteri i prestigi. Obres: Faust, una tragèdia, i la primera tragèdia històrica britànica, Edward the Second.
• Ben Jonson (1572-1637): Obra: Every Man in His Humour i llibres poètics com Volpone.
• William Shakespeare (1564-1616): A més de teatre, va conrear amb èxit el gènere poètic.

Samuel Johnson va anomenar "poetes metafísics" a un grup de poetes per referir-se al caràcter extravagant i abstracte de la seva poesia. Avui en dia s'entén com l'experiència metafísica i religiosa viscuda i traslladada a l'expressió poètica. John Milton (Paradise Lost i Paradise Regained) i John Donne van ser molt importants.

William Shakespeare: Obres i Característiques

Obres: Romeu i Julieta, Hamlet, Otel·lo, El rei Lear, Macbeth, Enric V, Treball d'amor perdut, La tempesta (obra de comiat). Dona harmonia amb una fusió de tradició popular i de literatura culta renaixentista. Va viure pel teatre, va posar esforç, talent i energia per excel·lir en l'art dramàtic. Feia d'actor, autor i coempresari.

El Rei Lear

Una de les més grans tragèdies de Shakespeare, basada en la llegenda del Rei Leir, un rei dels Britons. Va començar a redactar-la el 1605 i va ser representada per primer cop l'any 1606. L'obra descriu les conseqüències de la irresponsabilitat i els errors d'en Lear i del seu conseller. El tràgic final arriba com a resultat d'entregar el poder a les seves filles malvades a parts iguals i no a na Cordèlia, l'única filla que realment sent amor incondicional pel seu pare. El tema principal de l'obra és la ingratitud dels fills respecte als seus pares, però també parla de temes com la vellesa i la bogeria del Rei Lear.

Argument: En Lear, el rei de Gran Bretanya, és molt vell i decideix repartir el seu regne entre les seves filles: na Goneril, esposa del duc d'Albany; na Regan, esposa del duc de Cornualles; i na Cordèlia, la mà de la qual pretenen el Rei de França i el Duc de Borgonya. Divideix el regne segons l'amor que elles li tenen.

Personatges:

• Rei Lear: Rei de Gran Bretanya i protagonista de l'obra.
• Goneril: Filla gran del Rei Lear.
• Regan: Segona filla del Rei Lear.
• Cordèlia: Filla petita del Rei Lear i la seva preferida.
• Duc d'Albany: Marit de na Goneril.
• Duc de Cornualles: Marit de na Regan.
• Rei de França: Marit de na Cordèlia.
• Duc de Borgonya: Pretén a Cordèlia.
• Comte de Kent: Servidor fidel del Rei Lear.
• Comte de Gloucester: Un altre servidor del Rei Lear.
• Edgar: Fill legítim de Gloucester.
• Edmund: Fill bastard de Gloucester que vol assassinar l'Edgar per quedar-se amb tota l'herència del seu pare.

La Tragèdia de Macbeth

Obra de teatre escrita per William Shakespeare. Parla de l'ambició d'un noble escocès que el porta a cometre un regicidi, és a dir, l'assassinat d'un rei, i les conseqüències que això comporta. La història està basada en els reis escocesos Duncan i Macbeth. Va ser escrita entre 1603 i 1607 i la seva primera representació va ser al Globe Theatre el 1611. En el món del teatre, l'obra té la fama d'estar maleïda i està molt estesa la superstició que dir-ne el nom en veu alta porta mala sort a la producció. Per això, sovint és referida com"l'obra escoces","la innombrabl" o simplement"aquella obr". Es creu que una manera d'evadir la maledicció és sortir de l'escenari i dirigir-se al roure més proper, rodejar-lo tres cops en el sentit de les agulles del rellotge, escopir a terra, cridar alguna cosa obscena i després tornar a entrar al teatre un altre cop.

Personatges:

• Duncan: Rei d'Escòcia.
• Malcolm: Fill d'en Duncan. És el primogènit i l'hereu.
• Donalbain: Segon fill d'en Duncan.
• Macbeth: General del rei Duncan i protagonista de l'obra.
• Banquo: General del rei Duncan.
• Macduff: Noble d'Escòcia que finalment matarà a Macbeth.
• Ross: Noble d'Escòcia.
• Fleance: Fill d'en Banquo.
• Lady Macbeth: Esposa d'en Macbeth.
• Les tres bruixes: Bruixes que ajudaran a Macbeth a conèixer el seu futur.

Otel·lo

Otel·lo: El moro de Venècia, més coneguda com Otel·lo, és una tragèdia escrita per William Shakespeare aproximadament l'any 1603. El personatge principal és l'Otel·lo, un"mor" descrit piadosament. Això era molt poc habitual en aquells temps en la literatura anglesa, que acostumava a descriure les altres races com a mala gent. L'obra d'Otel·lo es compon per cinc actes diferents.

Personatges:

• Otel·lo: Protagonista. És un"mor" noble al servei de Venècia.
• Iago: Aprenent de l'Otel·lo i el culpable de tots els malentesos.
• Rodrigo: Cavaller venecià.
• Desdèmona: Filla d'en Brabàntio i la dona de l'Otel·lo.
• Brabàntio: Senador i el pare de na Desdèmona.
• Emília: Dona d'en Iago.
• Casio: Primer lloctinent de l'Otel·lo.
• Blanca: Amant d'en Casio.
• Gratiano: Germà d'en Brabàntio.
• Montano: Predecessor de l'Otel·lo en el govern de Xipre.
• Dux de Venècia.
• Ludovico: Parent d'en Brabàntio.

Hamlet

La tragèdia de Hamlet, príncep de Dinamarca, més coneguda com Hamlet, és una tragèdia escrita en vers per William Shakespeare a començaments del segle XVII. Recull una llegenda danesa adaptada per reflectir la realitat anglesa de l'època. És una de les obres més conegudes del seu autor i un dels clàssics de la literatura universal.

Argument: El rei de Dinamarca (pare de Hamlet) ha mort, i, en el seu lloc, puja al tron el seu germà Claudi, que es casa amb Gertrudis. Hamlet s'assabenta pel Fantasma del seu pare que ha estat assassinat pel seu germà Claudi, ja que es volia quedar amb el tron, li ha posat verí a l'orella. El Fantasma li encarrega a Hamlet que es vengi sense fer mal a Gertrudis. Hamlet es compinxa amb dos guàrdies (Bernat i Marcel) i amb el seu gran amic Horaci per traçar un pla: es farà el boig. El pla inclou repudiar Ofèlia, de la qual està enamorat. Hamlet escriu una obra de teatre anomenada La Ratonera en la qual relata la història de l'assassinat del seu pare. Aquesta obra és representada a palau per un grup d'actors. El rei, en contemplar l'assassinat del seu germà representat a palau, s'enfada. Hamlet retreu a la seva mare haver-se casat amb Claudi, traint així el seu pare. Mentre parlen, Hamlet nota un bony darrere d'una de les cortines de l'habitació, s'adona que darrere de la cortina està amagat escoltant Poloni. Hamlet mata Poloni. Claudi, encara més furiós, mana Hamlet a Anglaterra i dóna l'ordre que el matin. Però Hamlet prepara la mort dels agents del rei (Rosencrantz i Guildenstern) encarregats de matar-lo. Durant el viatge de Hamlet, Ofèlia es torna boja ja que el seu pare ha mort i perquè Hamlet, el seu estimat, l'ha abandonat. Com està boja, se suïcida ofegant-se en un riu. Laertes decideix venjar la mort de la seva germana i del seu pare (Poloni) i es troba amb Hamlet, que ja ha tornat d'Anglaterra, a la tomba d'Ofèlia. El rei és qui ha preparat el duel entre Laertes i Hamlet, així que li dóna a Laertes una espasa enverinada perquè li sigui més fàcil matar Hamlet. En la lluita s'intercanvien les armes, i com que tots dos han estat ferits amb l'espasa enverinada, moren tots dos. La reina es beu una copa de vi enverinada, que anava destinada al seu fill, i també mor, però Hamlet, abans de morir, assassina el seu oncle Claudi. El príncep de Noruega (Fortimbràs) prepara un funeral en honor a Hamlet.

Personatges:

• Príncep Hamlet: Protagonista. És el príncep de Dinamarca. És fill del difunt rei Hamlet i de la reina Gertrudis i nebot de l'actual rei Claudi.
• Gertrudis: Reina de Dinamarca, vídua, i mare d'en Hamlet. Mor accidentalment en beure verí d'una copa oferta realment al seu fill.
• Claudi: Actual rei de Dinamarca i oncle d'en Hamlet. Per usurpar el tron, assassina el rei abocant verí a la seva orella mentre dorm. Es casa amb la seva cunyada, na Gertrudis.
• Rei Hamlet: Pare del príncep Hamlet. És assassinat pel seu germà, Claudi. A l'obra apareix com un esperit.
• Poloni: Camarlenc del regne. És el pare d'en Laertes i de l'Ofèlia. Mor assassinat per Hamlet perquè és confós amb el rei.
• Laertes: Fill d'en Poloni i germà de l'Ofèlia. Mor en un enfrontament quan Hamlet li treu la seva espasa i el fereix sense saber que estava enverinada.
• Ofèlia: Filla d'en Poloni i germana d'en Laertes. Va tenir una relació amorosa amb Hamlet. Embogeix i s'ofega en un riu quan el príncep assassina el seu pare.
• Horaci: Soldat del castell, amic del príncep Hamlet.
• Rosencrantz i Guildenstern: Amics de la infància d'en Hamlet, que l'espien per poder informar el rei Claudi del seu comportament.
• Fortimbràs: Nebot del rei de Noruega i fill del rei Fortimbràs, que va morir durant una batalla contra el rei Hamlet.
• Voltimand i Corneli: Ambaixadors de Dinamarca a Noruega.
• Osric: Cortesà que informa Hamlet del duel amb Laertes.
• Bernat, Francesc i Marcel: Guàrdies d'Elsinor.

Característiques:

El personatge d'en Hamlet representa el dubte entre l'amor cap a la seva mare i la lleialtat al seu pare, entre les seves pors i el deure de venjar el rei mort, entre l'amor i les seves obligacions. Això mostra un caràcter complex. L'acció tràgica té elements còmics, com els diàlegs entre els servents. A més, denuncia la corrupció del país i l'escassa frontera entre la realitat i l'aparença, que és un tema típic del barroc. Un altre tema barroc que apareix és la mort, omnipresent a l'obra. Uns trets significatius de l'obra són els monòlegs d'en Hamlet, que mostren els seus pensaments, les seves reflexions... Els personatges es mostren sobretot a partir dels monòlegs que fan, on expliquen els seus problemes i anticipen accions futures. És una tragèdia més reflexiva que no pas d'acció, tot i el gran nombre d'esdeveniments que tenen lloc a la cort. Una altra característica de Hamlet és el retardament de l'acció. En Hamlet ha de venjar la mort del seu pare, però el drama es produeix quan el protagonista triga tant a fer-ho. Això s'aconsegueix amb els dubtes d'en Hamlet a l'hora de dur a terme l'assassinat. Shakespeare va introduir elements per distreure el públic, com espectres, batalles, conspiracions i trames secundàries. Aquest és un tret de tota la seva producció, que fa que les seves representacions tinguin diversos nivells de lectura.

Literatura Francesa: El "Grand Siècle"

A França, el Barroc és conegut com el Grand Siècle, amb especial lluentor en el teatre. Hi ha tensió entre els partidaris de les formes estrictes i els models antics, i els que propugnaven una major llibertat imaginativa i modernitat. Destaquen Malherbe i Cyrano de Bergerac. També:

• Pierre Corneille (1606-1684): Considerat el millor poeta dramàtic del moment. Obres: Horaci o El Cid, inspirada en l'obra de Guillén de Castro.
• Blaise Pascal (1623-1662): Obra: Pensées.
• Jean Racine (1639-1699): Tragèdies com La Thébaïde, Alexandre le Grand i Phèdre. Passió i política, espais i temps mítics.
• Molière (Jean-Baptiste Poquelin) (1622-1673): Geni del teatre, refunda la concepció del text i l'espectacle teatral i va fondre totes les tradicions existents. Barreja entre farsa i l'estudi de la psicologia i els costums. Va incloure teatre dins del teatre. Obres morals: Tartuffe, Don Juan, El misantrop. Obres d'entreteniment: L'avare. Va morir després de la representació d'El malalt imaginari.
• Jean de La Fontaine (1621-1695): Faules.
• Nicolas Boileau (1636-1711): Sàtires.
• François de La Rochefoucauld (1613-1680): Màximes.
• Madame de La Fayette (1634-1693): Creadora de la novel·la psicològica amb La princesa de Clèves.

Molière: El Malalt Imaginari

Argant és un vell hipocondríac que està obsessionat amb la seva salut. El cuiden la seva dona i una munió de metges, que busquen només heretar la fortuna de l'ancià. Al seu costat, però, té també Toinette, la serventa, i la seva filla Angelique, que l'estima de debò. La Toinette intenta debades que el seu amo es guareixi de les seves manies i recuperi les ganes de viure i vol desemmascarar els farsants que l'envolten. Per aquest motiu aconsella l'Argan que fingeixi que mor, per veure com reaccionen els que suposadament vetllen per ell. El vell s'adona que només la seva filla és sincera en l'amor, mentre que és a l'única que no havia deixat ser feliç, intentant que es casés amb un metge ric i no amb el seu pretendent estimat. En veure com és de caràcter l'Angelique, accedeix a deixar-la casar amb el seu amor i acaba proposant-se ser ell mateix el seu metge per no deixar-se enganyar més.

Personatges:

• Argant: L'hipocondríac.
• Toinette: La serventa.
• Béline: L'esposa.
• Béralde: Germà d'Argan.
• Angelique: Filla.
• Louison: Una altra filla.
• Cléante: Pretendent d'Angelique.
• Thomas Diaforus: Fill de metge amb qui Argan vol que es casi la seva filla.
• Monsieur De Bonnefoy: Notari.
• Monsieur Fleurant: Boticari.
• Polichinelle: Promès de Toinette.
• Monsieur Purgon i Monsieur Diafoirus: Metges.

Jean de La Fontaine: Les Faules

Les Faules de La Fontaine s'agrupen en dotze llibres. Els sis primers contenien cent vint-i-quatre faules. Els primers sis llibres respecten discretament els models i les formes tradicionals (La cigala i la formiga); més endavant, tracta els arguments cada vegada amb més llibertat (La jove vídua). La Fontaine satiritza la vanitat i l'enveja i lamenta la maldat humana (El vell lleó). La seva obra és una moral de l'experiència, portada amb una serena acceptació d'una realitat, sense excloure l'amor i la pietat. La Fontaine utilitzava el vers lliure, una gran varietat en la llengua, i l'accent personal, líric, converteixen ja en una vertadera i nova creació aquesta primera recopilació. Però La Fontaine va aconseguir la plenitud artística en la segona recopilació, on demostra ser un dels poetes francesos més rics i originals. La faula assoleix una amplitud de sàtira política (Els animals malalts de pesta), denuncia l'egoisme hipòcrita (El talp retirat del món), pronuncia paraules d'alta saviesa (La mort i el moribund), o es converteix en una dolça elegia (Els dos colomins, Els dos amics). En aquestes obres apareix un pensament més madur, una intransigència més viva davant els vicis de l'home, un reconeixement més elevat dels millors béns (l'amistat, el sentit humanitari), i una entrega en l'àmbit líric i fantàstic.

La Cigala i la Formiga

És una de les faules atribuïdes a Isop i recreada per Jean de La Fontaine, Félix María Samaniego i molts artistes de diverses disciplines artístiques arreu del món. A la faula hi apareix una cigala que, després de passar l'estiu cantant, en arribar l'hivern es troba desproveïda d'aliment i va a demanar-li menjar a la seva veïna, la formiga. La laboriosa formiga es compadeix de la cigala, i li regala alguns grans d'arròs, no sense abans advertir-li que ha de ser previsora. Moralitat: Val més prevenir que lamentar.

El Lleó i el Ratolí

A l'ombra d'un arbre, un lleó dormia una migdiada. Un ratolí que jugava per les branques no se'n va adonar i, jugant, jugant, va caure damunt l'esquena del lleó i el va despertar. Molt enfadat, el lleó, d'una grapada, el va atrapar. El ratolí, en veure's pres del rei dels animals, li va demanar perdó i, tot plorant, li va dir que ell, en cas de necessitat, l'ajudaria. El lleó va riure de valent, com el podia ajudar una bestiola tan petita si ell era tan gros i tan valent? Tanta gràcia li va fer, que el va deixar lliure. Molt temps després, el lleó va caure a les xarxes d'uns caçadors i, com que no podia sortir-ne amb tota la seva gran força i el seu poder, es va posar a rugir tan fort com podia. I vet aquí que, per casualitat, aquell ratolinet no era gaire lluny i, en sentir el lleó, va córrer a ajudar-lo: va rosegar amb les seves dentetes les malles de la xarxa fins que va fer un forat prou gran i el lleó va poder sortir i s'escapà, gràcies al ratolí, d'una mort certa. I des d'aquell dia el ratolí i el lleó van ser amics inseparables! Moralitat: Mai rebutgis les promeses d'aquells que són petits i honestos. Quan arribi el moment, les compliran.

La Guilla i la Cigonya

Elements del barroc en les faules: Les Faules constitueixen delicioses comèdies i drames en miniatura, amb personatges excel·lentment caracteritzats, escrites en un llenguatge de gran naturalitat i fluïdesa expressiva; a través d'elles va arribar a una visió irònica i una mica escèptica de la societat. La Fontaine utilitza el vitalisme, ja que amb les seves faules vol donar consells per fer l'home més raonable i feliç. Una altra característica barroca que podem trobar és la riquesa imaginativa de les faules. La Fontaine utilitzava la fantasia per transmetre'ns una moralitat. En les faules trobem una sàtira mordaç, ja que utilitza animals per representar els comportaments humans.

Madame de La Fayette

La Princesa de Montpensier

En 1562, sota el regnat de Carles IX i enmig de les guerres entre catòlics i protestants que van causar estralls en França, la jove Marie de Mèzières, hereva d’una de les fortunes més grans del regne, està enamorada del Duc de Guise. Ella creu que ell també l’estima. En canvi, per elevar el prestigi de la família, el seu pare la vol casar amb un home que ni tan sols coneix, el príncep de Montpensier. Aquest és convocat per Carles IX per unir-se a la guerra contra els protestants.Personatges  Princesa de Montpensier: Marie de Mèzières, princesa de Montpensier després del seu matrimoni en 1566 amb François de Borbó, príncep de Montpensier. Príncep de Montpensier: François de Borbó, es casa amb Marie de Mèzières perquè el pare d’aquesta l’obliga Duc de Guisa: Enric I el Guisa. Jove del qual està enamorada la princesa. Duc d'Anjou: germà del rei Carles IX. És el futur Enric III. S’enamora de la princesa quan va al castell amb en Duc de Guisa. Comte Chabannes: amic fidel del príncep de Montpensier. Ensenya a la princesa perquè en un futur pugui estar a la cort. Amb el tems s’enamora d’ella i és rebutjat.  Elements del barroc a l’obra Un dels elements del barroc que podem trobar a l’obra és el final tràgic, en el qual la protagonista de l’obra acaba morint per amor, emmalalteix per causes naturals però mor perquè el seu enamorat s’enamora d’una altra dama. Tracta la contradicció entre la opinió de la princesa i el seu pare, ja que la obliga a casar-se amb un home que ella no coneix i no vol. La princesa de ClèvesAquesta és la seva obra més coneguda. Està considerada com la primera novel·la francesa per les primeres senyals de la novel·la psicològica, en la qual s’emfatitza la caracterització interior dels seus personatges, els motius, les circumstàncies i l’acció interna que es desenvolupa a partir de l’acció externa. Personatges Princesa de Clèves: la senyoreta de Chartres, protagonista de la novel·la. La seva mare li recomana casar-se amb un home d’alta classe social. Es casa amb el príncep de Clèves i es converteix en princesa, ella l’aprecia i el respecta però no l’estima. S’enamora del Duc de Nemours. Príncep de Clèves: es casa amb la senyoreta i la fa princesa. Ell està profundament enamorat d’ella.Madame de Chartres: mare de la princesa de Clèves. Duc de Nemours: jove del qual la princesa de Clèves s’enamora i el desitja. Tenen amor l’un per l’altre, però no fan res i això limita a que els altres puguin opinar sobre ells. Vidame de Chartres: tiet de la princesa de Clèves. Manté una relació amb la reina. Elements del barroc a l’obra Un dels elements del barroc que podem trobar a l’obra és el final tràgic, en el qual la protagonista de la novel·la mor molt jove. També desconfia de la raó, el Duc de Nemours sap que la carta és del tiet de la princesa, però ell li diu a  aquesta que li ha trencat el cor i el príncep, sabent que la seva esposa sent amor per un altre, envia un funcionari perquè espiï a aquest amant. Té un caràcter dramàtic i exuberant.