Lírica Trobadoresca i Ramon Llull: Orígens i Influència

L'origen de la poesia lírica medieval

L'origen de la poesia lírica medieval cal cercar-lo en el món romà: per una banda, en els grans poetes llatins com Ovidi i Virgili, i, per altra banda, en la presència de la música, el cant i el ball en els actes socials més diversos. La societat medieval incorpora uns continguts diferents: el religiós, societat profundament cristianitzada, i el profà, que s'origina al si d'una societat feudal.

Trobador, poeta i joglar

• Trobador: componia en llengua vulgar cançons de caràcter profà que s'interpretaven davant un públic cortesà.
• Poeta: versificava en llatí poemes, sovint d'inspiració religiosa, destinats a la lectura individual.
• Joglar: intèrpret que recitava o cantava cançons i poemes per tal que arribessin al públic.

La primera manifestació lírica en llengua romànica

La primera manifestació lírica culta escrita en llengua romànica va ser en occità (o provençal). Aquesta llengua, en el seu ús poètic, crea una variant poètica més o menys artificiosa -una Koiné- i unes regles poètiques -les rasos-.

Va néixer al sud de França, després es va usar en els territoris del nord d'Itàlia i a Catalunya.

Les regles de composició dels trobadors

Els trobadors, per poder practicar l'art de trobar, havien de conèixer i seguir unes regles rígides de composició. Un poema trobadoresc havia de presentar un conjunt d'estrofes o cobles. Els versos havien d'aparèixer lligats per una rima consonant. Cada gènere tenia unes exigències pròpies: una temàtica constant i el recurs a uns tòpics que s'anaven repartint. Els gèneres poètics eren l'amor, la guerra i la mort.

Trobadors catalans destacats

• Berenguer de Palol: és el més antic dels trobadors catalans.
• Cerverí de Girona: és el trobador català del qual s'han conservat més composicions. És un exemple de trobador professional vinculat a la casa reial.

Ramon Llull: figura clau de la cultura medieval

Ramon Llull és el primer gran poeta líric que va escriure en català, i és una de les figures més importants de la cultura medieval europea. Es tracta d'un cas excepcional i únic, perquè ell és el primer que usa una llengua romànica, és el creador del català literari. Neix a la ciutat de Mallorca, és educat en els ambients més selectes de l'aristocràcia. Coneix molt bé la lírica trobadoresca.

La conversió de Ramon Llull

La vida de Llull fa un canvi brusc i radical, abandona la cort i la família.

Llull com a missioner

Va anar a predicar el cristianisme principalment al nord d'Àfrica amb l'objectiu de convertir els musulmans. El van conduir a situacions problemàtiques. L'experiència missionera va despertar en Llull una gran decepció i una gran tristesa, per una altra banda, un cert consol espiritual en sentir-se fidel a la crida de Déu.

Llull com a escriptor

Va fer una obra sorprenent per la profunditat intel·lectual, per la qualitat literària i per l'extensió. El conjunt de l'obra literària respon a un sol objectiu, explicar la seva art, presenta una variació, tant temàtica com formal. Des del punt de vista temàtic podem parlar d'obres de teologia, de moral, de filosofia, etc. Des del punt de vista formal, l'obra lul·liana consta de tractats, de narracions, d'apòlegs, etc., una amalgama de gèneres combinats estratègicament per donar força al seu missatge i fer-se plenament comprensible als seus receptors.

Llull com a intel·lectual

Es va relacionar amb els savis més importants del moment. Perseguia dos objectius: explicar a les universitats i al món intel·lectual la seva art i també demanar a les autoritats eclesiàstiques i polítiques els fons necessaris per crear monestirs.

La lírica trobadoresca: l'art de trobar

L'art de trobar, és a dir, l'art de crear cançons, exigia una gran preparació tècnica. Un bon trobador havia de conèixer i seguir unes regles rígides de composició. En l'aspecte formal, el poema havia de presentar un conjunt d'unitats mètriques, les estrofes o cobles, que podrien cantar-se amb la mateixa melodia. Els versos havien d'aparèixer lligats per una rima consonant. Els trobadors no componien sota la pressió d'haver d'oferir al públic una obra original i única; seguir fidelment el cànon era més important que aconseguir plena originalitat. Els poemes dels trobadors giren a l'entorn de tres temes: l'amor, la guerra i la mort. Els gèneres principals de temàtica amorosa són la cançó, l'alba i la pastorel·la; el de temàtica bèl·lica, el sirventès; i de temàtica fúnebre, el plany.

La cançó de la fin'amors

La cançó de la fin'amors (l'amor fidel) és el gènere més característic de la poesia dels trobadors. Es tracta d'un cant d'exaltació amorosa, i un cant a la bellesa i a la dignitat de la dama de la cort. El trobador assumeix el paper d'un vassall el qual manifesta el seu amor a la dama. El trobador jura fidelitat a la dama, igual que el vassall jura fidelitat al seu senyor. La dona és sempre la muller del senyor feudal.

L'alba i la pastorel·la

L'alba expressa el dolor que senten els amants en percebre que s'han de separar després d'haver passat junts una nit furtiva, per tal d'evitar que siguin descoberts. En aquestes composicions també sol aparèixer la figura del guaita, que és el company fidel i lleial del cavaller, el que vigilava que els amants no fossin descoberts pel gilós, el marit de la dona, o pels lauzengiers. La pastorel·la narra la trobada fortuïta entre una pastora i un cavaller, el qual li sol·licita el seu amor.

El sirventès

El sirventès és el gènere més característic de la temàtica bèl·lica. Es parla d'un sirventès d'atac personal quan el senyor feudal manifesta el seu odi a un altre, sovint fent recurs de la calúmnia. És polític quan es tracta d'esdeveniments del moment i moral quan es tracta de costums socials.

El plany

El plany és una cançó fúnebre que expressa el dolor que se sent per la mort d'algú. La lírica trobadoresca neix a les corts feudals occitanes a la primera meitat del segle XII.

Tirant lo Blanc: una novel·la "total"

Tirant lo Blanc és una novel·la "total" per diversos motius:

• Històrica: s'hi poden identificar la geografia (Anglaterra, Sicília, Grècia), s'hi poden documentar alguns personatges reals contemporanis a l'autor, i també hi apareixen episodis reals.
• Social: perquè hi apareixen representants de nombrosos estaments (reis, esclaus, nobles), i per la mostra de costums i usos típics de l'època.
• Militar: perquè se centra en la biografia d'un cavaller del qual es descriuen els combats individuals i les estratègies militars amb tota mena de detalls.
• Sentimental o eròtica: perquè dona una gran importància a l'amor i el sexe. Hi ha episodis molt amorosos (desfloraments, adulteris).
• Psicològica: per l'anàlisi aprofundida d'uns personatges que no responen a cap dels arquetips prefixats a l'època.