Lírica Trobadoresca Catalana: Provençal, Amor Cortès i Gèneres

Lírica Trobadoresca als Territoris Catalans

La lírica trobadoresca dels territoris catalans va ser conreada en llengua provençal (occità), llengua de poesia fins al segle XV. Causes:

Gran Prestigi i Èxit

La poesia trobadoresca va assolir gran prestigi i èxit arreu d'Europa occidental i fins i tot Palestina.

Proximitat Geogràfica

La proximitat geogràfica va afavorir les relacions polítiques, culturals i econòmiques entre Occitània i els comtats catalans.

Similituds Lingüístiques

Les similituds entre la llengua catalana i l'occitana van afavorir l'ús d'aquesta darrera per part dels trobadors catalans.

Poesia Feudal

Poesia culta i de temàtica profana: parlava d'amor, de guerra, de les alegries i tristeses de les persones d'aquella època. Reflectia els ideals de la societat feudal: amor i guerra.

Amor Cortès

Terme que designa la ideologia amorosa característica de la poesia trobadoresca. El trobador trasllada al terreny amorós les relacions de vassallatge que regulaven el feudalisme: l'amant esdevenia un hom de la dama que estimava, anomenada midons. La dama havia de ser noble i estar casada.

Diferències Senyor/Feudal

• Senyor: Té una situació social clarament superior a la del vassall que li ret homenatge. La dama, midons, és un ésser excel·lent: bonica, bona i poderosa. És una dona casada, amb drets jurídics.
• Vassall (feu): Jura fidelitat al seu senyor, a qui defensarà amb les armes si cal. Depèn totalment dels seus favors. El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama, a qui honora per mitjà de la poesia. Demana els seus favors.

Personatges Secundaris

• Gelós: Marit de la dama quan no acceptava o no permetia la cortesia entre la seva esposa i el trobador.
• Lausengiers o Maledicents: Són els aduladors o espies, enemics del trobador, que s'interposen entre els dos amants fent saber al marit l'existència del joc galant.

Trobador i Joglar

Trobador: Autor de poemes musicals en llengua occitana. Podia pertànyer a la classe alta (reis, nobles) o baixa. En l'últim cas esdevenien professionals i vivien d'aquest art. Els nobles componien cançons per plaer, ja que per a ells trobar era un esbarjo.

Joglar: Recitava en públic poemes compostos pels trobadors. Classe social baixa i s'hi dedicava professionalment. També ballaven, feien jocs malabars o menaven animals domèstics. Els especialitzats en la recitació de poesia trobadoresca s'anomenaven joglars lírics i estaven al servei d'un o diversos trobadors. Els èpics recitaven cantars de gesta.

Art de Trobar

Tres estils diferents:

• Trobar leu: Expressió senzilla i a l'abast de l'auditori.
• Trobar clus: Expressió tancada, difícil d'entendre.
• Trobar ric: Expressió refinada.

Els trobadors s'havien d'ajustar a la preceptiva (formal i temàtica). Aquests componien amb la finalitat d'agradar a un públic que demanava uns temes ja coneguts. Volien aconseguir un efecte estètic i no volien ser originals a l'hora de comunicar.

Gèneres Poètics

Cançó: Subgènere poètic de llenguatge subtil i connotat que lloa una dama seguint les pautes de l'amor cortès. Cada cançó requereix una melodia pròpia, adient als sentiments del trobador. De 5 a 7 cobles d'extensió.

Pastorel·la: Presenta diàleg entre un cavaller i una pastora que intenta enamorar. Composició dialogada que intenta enamorar, reflecteix les formes de parlar respectives del cavaller i la dama, caracteritzada amb un enginy que fa sortir de la situació en què es troba.

Alba: Canta l'arribada del dia i la tristesa dels enamorats que, després de passar la nit plegats, s'han de separar perquè no els descobreixin.

Plany: Composició en què el trobador lamenta la mort d'algun personatge. Incloïa l'elogi del difunt, l'oració per la seva ànima i una lloança del successor.

Tençó: Debat o discussió entre dos trobadors que defensen opinions diferents sobre qüestions amoroses, literàries, morals o polítiques.

Guillem de Berguedà

Un dels grans trobadors del segle XII. Fou un home altiu, cínic i desvergonyit i estigué immers en molts conflictes. Va anar a Occitània a contactar amb altres trobadors. El seu estil depèn del gènere:

• Sirventesos personals: Es mostra plenament injuriós, groller i rebel.
• Cançons amoroses: Estil plenament cortès, elegant i submís davant la dama a qui dedica versos delicats.

Cicles

• Contra Pere de Berga: El ridiculitza, mostrant-se enamorat de la seva dona.
• Contra el bisbe d'Urgell: En què apareix, amb un llenguatge transparent, el tarannà violent de l'autor.
• Contra Ponç de Mataplana: Al qual titlla de mesquí, traïdor o covard, però quan aquest mor, li escriu un plany on l'elogia, on reconeix que ha mentit i ha malparlat, i lamenta no haver-lo pogut ajudar.

Ramon Vidal de Besalú

Trobador de la segona meitat del segle XII. És conegut per la novel·la versificada El castia gilós, però sobretot per un tractat de poètica trobadoresca que va escriure, Les raons de trobar, primera.