Lípids: Tipus, Funcions i Importància Biològica | Guia Completa

Lípids Complexos

• Estan formats per:

• Alcohol
• Àcids grassos
• Altres tipus de molècules

• Són les principals molècules de la doble capa lipídica de les membranes plasmàtiques. → Lípids de membrana

• Tenen comportament amfipàtic com els sabons.

• En contacte amb l'aigua formen bicapes:

• Zones hidròfobes a la part interior.
• Zones hidròfiles a l'exterior, en contacte amb H2O

Fosfoglicèrids

Èsters que consten de:

• 2 àcids grassos
• 1 glicerina
• 1 àcid fosfòric
• 1 alcohol (generalment conté grup amino -NH2)

• L'àcid fosfòric i el grup amino s'ionitzen. → Formen el grup polar de la molècula.

• Formen part de la membrana plasmàtica.

Fosfoesfingolípids

Són èsters formats per la unió de:

• Un àcid gras
• Una esfingosina (aminoalcohol de cadena molt llarga)
• Un grup fosfat
• Un aminoalcohol

• Tenen comportament amfipàtic.

• El més freqüent és l'esfingomielina:

• Present a les membranes plasmàtiques.
• Especialment abundant a les beines de mielina que protegeixen els axons de les neurones.

Glicoesfingolípids

Són èsters formats per la unió de:

• Un àcid gras
• Una esfingosina
• Un glúcid

• No hi ha cap grup fosfat.

• Es troben a les bicapes lipídiques de les membranes plasmàtiques de totes les cèl·lules.

• Estan situats a la cara externa de la membrana, on actuen com a receptors de molècules externes.

• Són especialment abundants a les neurones del cervell.

• Als botons sinàptics del sistema nerviós actuen com a receptors de neurotransmissors.

• En funció del glúcid, n'hi ha de 2 tipus:

Isoprenoides

Són molècules derivades de la polimerització de l'isoprè (2-metil-1,3-butadiè). Poden formar cadenes lineals o cícliques.

• Segons el nombre de molècules d'isoprè hi ha 5 tipus de terpens: monoterpens, diterpens, triterpens, tetraterpens i politerpens.

Prostaglandines

Són substàncies derivades de l'àcid prostanoic que està constituït per un anell ciclopentà i dues cadenes alifàtiques. Les prostaglandines se sintetitzen contínuament en quantitats molt baixes i sempre localment. Estimulen els receptors del dolor i inicien la vasodilatació dels capil·lars. També intervenen en les infeccions provocant l'aparició de la febre com a acció de defensa. Disminueixen la pressió sanguínia afavorint l'eliminació de substàncies a través del ronyó i els troboxans que provoquen l'agregació de les plaquetes i afavoreixen la coagulació de la sang.

Esteroides

Són lípids derivats de l'esterà.

Colesterol

Es forma a partir de la ciclització de l'esqualè. Forma part de les membranes cel·lulars dels animals perquè se situa entre els fosfolípids i els fixa. Dóna estabilitat a la membrana. El radical hidroxil és el pol hidrofil. És precursor de quasi tots els esteroides. És molt abundant en l'organisme.

Àcid Biliar

Són molècules produïdes pel fetge a partir del colesterol. Dels àcids biliars deriven les sals biliars, encarregades de l'emulsió dels greixos a l'intestí. Afavoreixen l'acció de les lipases i la posterior absorció intestinal.

Estradiol

És l'hormona encarregada de regular l'aparició dels caràcters sexuals secundaris femenins.

Vitamina D

Regula el metabolisme del calci i la seva absorció intestinal.

Hormones esteroides

Suprarenals (cortisol i aldosterona). Sexuals (progesterona i testosterona).

Funcions dels cèrids

Protecció de l'epidermis i formació dèrmica dels animals. Protecció de la superfície de molts òrgans vegetals. Cera d'abelles (mesclat amb àcids grassos lliures i esteroides). Espermaceti de les balenes. Cera protectora de la llana. Cerumen del conducte auditiu.