Límits i Augment de l'Autoritat Reial a l'Edat Mitjana

Límits de l'autoritat reial

Aquests límits vénen de l'edat mitjana. El primer gran límit són les assemblees representatives, tenien funcions legislatives i fiscals. Les corts, sempre eren convocades pel rei, ho podia presidir un membre de la seva família. Els convocats eren el braç eclesiàstic (bisbes, abats..), el braç militar, el braç reial (ciutats que tenien el privilegi reial). El braç militar tenien xarxes clientelars, per tant la baixa noblesa anaven al notari, aquest els habilitava i després cedien el seu vot al noble del qual depenien. En la convocatòria es comença amb: la preposició reial, comissió legislativa (pacte de lleis), comissió de grauges (donis de la última cort sempre que el rei o els seus oficials havien transgredit la llei s'apuntava a la diputació del general), la última part és el donatiu (són els diners que els diferents territoris li donin al rei). La diputació del general de cada territori, és l'encarregada de recaptar els diners del donatiu.

Lleis fonamentals

A França el rei tènia 3 frens, la religió, la justícia (representada pels parlaments), la vigilància del territori (La llei salica- no pot haveri una dóna de rei., No pot vendre les propietats reials., Tènia que respecta la base de la societat.). A Castella, hi ha una sèrie de lleis que el rei no podia transgredir,(La successió de la corona, La correcta percepció dels impostos, és tènia que respectar la religió.) Segons Juan de Marian, si el rei no respecta aquestes lleis es justifica el seu assassinat.

Augment del poder reial

Declivi de l'autoritat papal i imperial. El papa: És a partir del cisma d'orient principis del segle 15. El papa cedeix el regi patronat, els reis puguin nomenar els bisbes. Els reis territorials no reconeixeran a l'emperador.

Control dels poders locals

Enfortiment de les ciutats (afebliment del poder feudal), El rei, donar privilegis a les ciutats, i les ciutats donaven al rei uns impostos directes i milicies (els gremis).

El príncep nou

Maquiavel diu que el príncep a de ser eficaç i s'ha de fer obeir.

Les eines que utilitzar

-La cort: Sorgeix de la cort medieval (devil), Agafar poder a partir del sorgiment de les monarquies dinàstiques, apareix Lesa Magestat (traicio al monarca), Hera una forma de domesticar a la noblesa, Es controla totes les institucions i consells.

La burocràcia

Eren de la baixa noblesa o de la burgesia que havien passat per la universitat. Eren els secretaris que podien controlar gairebé tots els consells. La burocràcia es crea a partir de la nasalitat del monarca d'estar represent als territoris.

La diplomàcia

Apareix a mitjans del segle 15 a Venècia. Te l'objectiu d'influir en la cort de l'altre rei, l'ambaixada era temporal.

L'exercit

La tensió bèl·lica enforteix l'estat. Generalització de la polvora (arcabuces i artilleria), La infanteria supera a la cavalleria. Es canvia el model de construcció de castells (Traça italiana)-Els finances la hisenda: El rei necessita un sistema de recaptació per pagar a tots, la regalia(impost sobri minis, pontes..) era la principal forma de finançament del rei medieval, tènia limitacions. A partir del segle 16, és creen nous impostos sobre els productes de consum, els comerços, els donatius i es venen les seves terres, venen oficis, endeutament i manipulació de la moneda.

Luter a partir dels textos originals dels cristianisme fa una crítica dels abusos i excessos de l’Església catòlica d’aquell moment. D’aquí que s’adona que hi ha molt elements que no corresponen amb l’Església original cristiana, elements que es relacionen amb l’època medieval. Un clar exemple era el comerç de relíquies, que es denuncien com a pràctiques supersticioses. Per altra banda també les institucions religioses medievals com els vots monàstics i el celibat dels sacerdots. Un altre element important en Luter és com entendre la missa. Ell accepta l’eucaristia però la defineix de forma diferent; veu la missa com un sacrifici, amb un sentit màgic i supersticiós, i proposa que la missa es converteixi en quelcom més religiós amb un acte més espiritual, més centrat en la predicació. El que marca el centre del seu catolicisme en el trencament amb l’Església és el rebuig al clero terrenal. Luter ho volia substituir per un sacerdoci universal. Enlloc d’això propugna que qualsevol persona que s’inspira en l’Església pot predicar en la paraula de Déu sense que el papat li doni autoritat, afirmant la llibertat individual. L’individu és lliure des de que llegeix, és a dir, interpreta la Bíblia Més tard és produí la guerra dels camperols, que fou una insurrecció a Suïssa i sud d’Alemanya molt violenta i amb una gran repressió, conduïda en gran part per les idees de Luter, els quals reclamaven el dret a reconèixer els seus propis sacerdots i altres reclamacions canòniques com el delme que el consideraven com un abús. Luter va condemnar aquesta revolta camperola i es va alegrar de les morts provocades, que en cert sentit xoca amb la seva manera de pensar. L’aspecte polític en el cas del luteranisme es cerca des del principi una aliança amb l’Estat, la protecció i el finançament de l’Estat (supervisió de la formació). Constitucions d’Esglésies territorials. La Pau d'Augsburg (1555) és el moment en que es defensa aquesta nova religió o es consagra el moment d’Església-Estat. L’aspecte doctrinal es pot dir que en el cas luterà trobem que accepten dos sagraments catòlics; i en quan a la jerarquia mantenen l’episcopal però a través de sínodes (concilis), i són bisbes sense poder papal i que sorgeixen d’assemblees, essent una organització democràtica.

Fórmula de l’anglicanisme.Es funda i es crea a Anglaterra, i tenen una voluntat de mantenir les formes tradicionals en temps de litúrgia i indumentària. El procés de l’Església anglicana cobreix diverses dècades des d’Enric VIIIfins a Isabel I. Enric VIII va plantejar la seva forma com una simple separació de l’obediència a Roma. L’Església anglicana mantingué l’estructura, però amb el rei anglès com a cap en comptes del papa. Amb Isabel I s’assumeix la doctrina protestant. Hi ha un contrast entre el tradicionalisme exterior i la doctrina anglicana molt propera al calvinisme. En aquest sentit es suprimeix el celibat eclesiàstic.

França. L’ascens al poder d'Enric IV de Borbó, que després de la seva conversió al catolicisme va promulgar l'Edicte de Nantesa 1598, garantint una certa tolerància religiosa cap als protestants. No obstant això, els conflictes entre la Corona i els hugonots es van revifar periòdicament, fins que Lluís XIV, va revocar aquesta tolerància amb l'Edicte de Fontainebleaude 1685, proscrivint tota religió excepte la catòlica, cosa que va provocar l'exili de molts hugonots. Conversió al calvinisme gairebé en massade l’aristocràcia francesa, bé per raons personals (paper important de les dones), per l’animadversió de l’aristocràcia cap a l’Església, per interessos econòmics...i sobretot per la utilització del calvinisme com una bandera d’oposició a la monarquia, com una declaració d’independència i resistència davant l’Estat modern i autoritari. En relació amb això, trobem casualitats de morts de la família reial que portaria la monarquia francesa a un estat de feblesa, com per exemple amb la mort d’Enric II (1559). A la seva mort Caterina de Mèdici va pujar al tron de manera discutida, però durant les dècades següents anaren morint altres monarques francesos com Francesc II (1560) a causa d’una malaltia, Carles IX (1573), Enric III (1589)... Les principals famílies nobles que es disputen el poder són els Bòrbons, representats per la família més forta, els Condé i que els primers dels quals a França foren protestants. I per l’altra banda bàndol, el catòlic, trobem que estava encapçalat per la Casa dels Guisa. L’apropament entre la gran aristocràcia i grups protestants es produeix perquè els primers ofereixen protecció als segons, o a canvi d’aquesta protecció les comunitats els hi donaven el títol de protector; destaca Lluís I de Borbó-Condé.