El liberalisme i el nacionalisme al segle XIX: revolucions i unificacions

El liberalisme i el nacionalisme al segle XIX

La Revolució Francesa

Orígens de la Revolució

La Il·lustració i el creixement econòmic van donar lloc a una revolució liberal burgesa. El 1814, les potències absolutistes van derrotar Napoleó. La Revolució Francesa va esclatar per una crisi econòmica i social a França. Al 1760, les males collites van provocar l'alça del preu dels aliments i el descontentament popular. D'altra banda, la burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, es mostrava descontenta per la seva marginació política (no podia ostentar càrrecs).

Començament de la Revolució

La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l'aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar els impostos i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals per poder aprovar la reforma fiscal. Al maig de 1789, es van reunir la noblesa, el clergat i el tercer estat, que deliberaven per separat i amb un vot per estament. La burgesia va demanar la deliberació conjunta i el vot per persones.

Fi de l'Antic Règim

El poble de París, davant del temor que els diputats fossin detinguts, va assaltar la Bastilla per agafar armes i defensar la Revolució.

Etapes de la Revolució Francesa

• Monarquia Constitucional (1789-1792): Tenia el suport de la burgesia conservadora i pretenia abolir l'Antic Règim i imposar el sistema liberal.
• República Democràtica (1792-1794): Impulsada per la burgesia radical i sectors populars, que ambicionaven una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic i igualitari.
• República Burgesa (1794-1799): Va suposar el retorn al poder de la burgesia conservadora.

Monarquia Constitucional

A la tardor de 1789, quan el rei i la noblesa van acceptar la nova situació, l'Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. Al 1791, es va promulgar una Constitució que aplicava els ideals del liberalisme polític: separació de poders, sobirania nacional, igualtat legal dels ciutadans, dret de veto del rei, sufragi indirecte i censatari. Altres lleis van prohibir la tortura, abolir els gremis, obligar la noblesa a pagar impostos, crear la Guàrdia Nacional i la desamortització.

Fracàs de la Monarquia Constitucional

L'oposició del rei a la Revolució va provocar la Fuga de Varennes. Aleshores, va haver-hi una desconfiança envers la monarquia, i l'Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria. El descontentament del poble va portar a l'empresonament del monarca i la proclamació de la República.

República Democràtica

Convenció Girondina: Els girondins van convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova Convenció Nacional. Aquesta va dur a terme un judici i l'execució del rei i Maria Antonieta.

Convenció Jacobina: Els jacobins van pujar al poder.

República Burgesa

Després del cop d'estat, la burgesia conservadora va passar a controlar la revolució. Es va elaborar una nova Constitució que atorgava el poder executiu al govern col·legiat i restablia el sufragi censatari.

L'Imperi Napoleònic

Al 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern es va encaminar a consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, tot evitant el retorn de l'absolutisme i allunyant del poder els sectors més radicals. Napoleó va permetre el retorn dels exiliats, va signar un concordat amb l'Església per restablir la pau religiosa, va dur a terme una reforma administrativa de caràcter centralista, es va promulgar un codi civil que unificava les lleis anteriors i va reformar la hisenda i l'ensenyament.

Conquestes Napoleòniques

Napoleó va conquerir bona part d'Europa, des d'Alemanya fins a Espanya, excepte Gran Bretanya.

Caiguda de Napoleó

L'exèrcit de Napoleó es va sotmetre a les nacions ocupades i va afavorir els interessos materials de França, cosa que va desencadenar sentiments nacionals contra França. Quan va ser derrotat a Rússia, Espanya i Waterloo, va deixar el poder. Va morir a l'illa de Santa Helena el 1821.

L'Europa de la Restauració

Al 1815, es van reunir els vencedors de Napoleó al Congrés de Viena, presidits per Metternich, amb l'objectiu de restaurar l'absolutisme monàrquic. Les decisions del Congrés de Viena es van completar amb la Santa Aliança (Tractat d'ajuda mútua entre els monarques europeus davant de qualsevol amenaça de revolució liberal).

Liberalisme

El liberalisme és un sistema polític que fonamenta la societat en l'individu. L'Estat, per tant, ha de garantir els drets i les llibertats. El liberalisme propugna un sistema en què les decisions emanen d'una assemblea (elegida per sufragi i que elabora les lleis) i defensa la necessitat d'una constitució que asseguri la divisió de poders.

Nacionalisme

Una nació és un conjunt d'individus que tenen una sèrie de lligams culturals propis i que volen viure en comunitat.

Les Unificacions d'Itàlia i d'Alemanya

A la segona meitat del segle XIX, es van produir els processos d'unificació d'Itàlia i Alemanya, que van presentar una sèrie de semblances. En primer lloc, la unitat va ser dirigida pel territori més desenvolupat (Piemont i Prússia). En segon lloc, les dues unificacions es van aconseguir després d'anys d'intensos conflictes armats. Finalment, la burgesia va ser la classe dirigent dels nous estats.

Itàlia

Itàlia estava dividida en sis estats. Només el Piemont es manifestava a favor de la unificació de tot Itàlia. Al 1859, Cavour (cap del govern piemontès) va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Garibaldi va dirigir l'aixecament popular i va enderrocar els monarques dels estats del centre i sud d'Itàlia. Víctor Manuel, rei del Piemont, es va convertir en rei d'Itàlia.

Alemanya

Alemanya estava dividida en 36 estats i el principal problema era la rivalitat entre Prússia i Àustria. Otto von Bismarck, canceller prussià, va iniciar guerres contra Àustria i França, que li van permetre unir tots els estats sota el ceptre del rei de Prússia.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial va originar el capitalisme industrial (lliure iniciativa en la cerca del benefici màxim).