Liberalisme a Espanya al segle XIX: Agrupacions i reformes polítiques

Agrupacions Polítiques del Liberalisme al Segle XIX

Els Partits Polítics

Durant el segle XIX, els partits polítics eren agrupacions de personalitats al voltant d’un notable, civil o militar. Eren corrents d’opinió amb vincles personals o interessos econòmics, units per participar en les eleccions i controlar el poder.

Moderats

Grup heterogeni de terratinents, comerciants, intel·lectuals conservadors, noblesa, alt clero i alts comandaments militars. Defensaven la propietat com a garantia de l’ordre, restringien el sufragi segons la riquesa i prioritzaven l’autoritat sobre la llibertat individual. Líders importants: Narváez i Bravo Murillo. Defensaven la sobirania compartida entre les Corts i la Corona, limitant els drets individuals i la confessionalitat de l’Estat amb gran influència de l’Església.

Progressistes

Defensors de la llibertat, formats per la burgesia, oficialitat de l’exèrcit i classes populars urbanes. Defensaven la sobirania nacional, el predomini de les Corts i rebutjaven la intervenció de la Corona. Líders: Mendizábal i Espartero. Volien enfortir els poders locals, ampliar els drets individuals, mantenir el sufragi censatari, una reforma agrària i limitar la influència de l’Església.

L’any 1854 es va formar la Unió Liberal, opció centrista entre els dos partits clàssics, impulsada per O'Donnell i Serrano.

Demòcrates i Republicans

El 1849 es forma el Partit Demòcrata, defensor de la sobirania popular, sufragi universal masculí, una cambra electiva única, l’ampliació de les llibertats públiques i el reconeixement dels drets col·lectius. Defensaven la llibertat d’impremta, la Milícia Nacional, l’elecció d’ajuntaments i diputacions. Reconeixien el predomini de l’Església, però exigien llibertat de culte.

Amb el desprestigi d’Isabel II, va guanyar força el republicanisme, que defensava la república com a única opció per a l’elecció de tots els càrrecs públics.

Reformes Moderades (1845-1861)

L’obra més important dels moderats fou la construcció de les estructures polítiques i administratives de l’Estat liberal amb un caràcter conservador, uniformitzador, centralista i jeràrquic, formant un sistema oligàrquic.

Principals Reformes

• Llei d’Impremta (1845): Retalla el control governamental de la premsa.
• Llei d’Ajuntaments (1845): Centralitzadora, amb alcaldes nomenats per la Corona.
• Reforma Fiscal (1845): Elimina privilegis fiscals, introdueix impostos directes i indirectes.
• Reforma Educativa: Sistema mixt, públic i privat, controlat per l’Estat i amb influència de l’Església.
• Creació de la Guàrdia Civil (1844): Cos armat civil d’estructura militar per mantenir l’ordre.
• Nou Codi Penal (1848) i Codi Civil (1849): Unifiquen la legislació.
• Primera Llei Hipotecària (1861).
• Creació del Tribunal Suprem.
• Configuració de l’administració ministerial.
• Reorganització de l’administració, reforçant l’estructura centralista.
• Consolidació del funcionariat: Accés basat en jerarquització i selecció.
• Concordat amb la Santa Seu (1851): Suspensió de la venda de béns eclesiàstics i finançament del culte.
• Sistema mètric decimal.