L'art romànic

EL MÓN DEL ROMÀNIC: CONTEXT HISTÒRIC: l’art romànic es desenvolupa durant l’Alta Edat Mitjana. Període de feudalisme, sistema políci, econòmic i socials imperant en l?Europa occidental entre els segles IX i XIII. Les formes feudals van surgir a França. La debilitat de les monarquies va provocar que trobés protecció en la noblesa i el clergat i aquets van establir-hi pactes de dependència i deures mutus. Europa es va ruralitzar, i l’agricultura va pssar a ser la principal activitat. La societat feudal era estamental, tancada en ella mateixa. Hi havien tres grups: noblesa, clergat i paresia. Els dos primers no contituïen una classe productora i obtenien els seus ingressos principalmente de les rendes dels pagesos. Aquets darrers, dividits en serfs i vilans, integraven el grup majoritari dels no provilegiats que requeria la tasca de mantener nobles i esglesiastics. CONTEXT CULTURAL I RELIGIÓS: la cultura feudal se centrava a l’entorn dels monestirs i arribava a una minoria de la població. L’esgl´sia va dur a terme un important paper cultural, vetllava per la pau en una època en què eren freqüents en bandolestisme, el pillatge i els enfrontaments entre els senyors feudals. Va difondre l’esperit de croada contra els musulmans a la península ibèrica o contra els turcs a l’europa oriental.  Entre els segle 10 i 12 es va donar un nou fenomen en el si de l’Esglèsia, centrar en la influència que hi tenien els laics i en l’intercanvi entre el poder polític i l’esclesiàstic. L’alta Edat Mitjana molts bisbes i abats van entrar en el sistema feudal i es va generalitzar l’acció dels papes per part dels senyors feudals. Es van promoure reformes importants entre les quals destanquen la cluniacenca i la citercenca.  CRONOLOGIA I SIGNIFICACIÓ DEL ROMÀNIC: Romànic segles 11 i 12 i a catalunya al 13. terme emprat x primera vegada al 19 i designava la voluntat de crear un art homogeni que enllacès amb la tradició de l’art roma. Un estil unitari, mateixos principis, però amb moltes varietats o escoles regionals. EL PAPER DE L’ART I DE L’ARTESÀ: en l’alta edat mitjana, deu, es el centre d l’univers i tot girava al seu voltant. El bon artista havia de delectar i emocionar. La instrucció s’aconseguia mitjançant la senzillesa i la claretat dels continguts. En el romànic, els artistes eren artesan que estaven sota la tutela d’un mestre, i es distingia entre l’individu que projectava l’obra d’art i el que la materialitzava. L’ARQUITECTURA ROMÀNICA: lart romanic es basicament religiós i les principals tipologies arquitetoniques son el temple i el monestir. Es conserven restes de castells romanics i s’introueixen nous elements constructius referents a la coberta i a l’estructura del temple, la forma que respon a una simbologia associada al cristianisme.L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: les principals tipologies eren el temple i el monestir. EL TEMPLE:primers temples romànics s’inspiren en la planta basilical romana, amb tres o cinc naus, un transspte curt i una capçalera en forma d’absis, que poc a poc es confugira el prototipus d’església de pelegrinatge amb planta de creu llatina. Les capelles o absidioles  i els deambulatoris que eren passadisos situats darrere el presbiteri. En alçat, les naus centrals del temple són més altes que les laterals, això permet obrir finestres per ilumina rl’interior. Sovint s’laça sobre les naus laterals una àmplia galeria de tribuna, oberta a la nau central a través del trifori o galeria oberta. Amb la funció de transportar les càrrgues de la nau central als contraforts i al mur mitjançant la volta que la cobreiz. No són gaire alts. Hi predomina la foscor de les poques obertures que contribuïa a aïllar els difels de les ffredes temperatures.  ELEMENTES CONSTRUCTIUS I DE SUSTENTACIÓ: columna i el pilar La major utilització del pilar es justifica pel pes de la volta. Es tracta d’un pilar compost, de secció quadrada o cruciforme, al qual s’adossen columnes o mitges columnes. S’abandonen els ordres i el capitell es converteix en un dels llocs preferits per ala decoració plàstica. L’element sostingut més utilitzat per l’arquitectura romànica és la volta de canó, encara que tamé es va emprar la volta d’aresta. La volta de canó es deriva del desplaçament d’un arc de mig punt al llarg d’un eix longitudinal. Els arcs faixons es corresponen en l’exterior amb els contraforts, mena de pilastres adossades al mur que contraresten l’empenta exercida per les voltes. Així mateix, els pilars queden units entre els per arcs paral·lels a l’eix de la volta, anomenats formers. Les voltes d’aresta, formades per l’encreuament perpendicular de dues voltes de canó, s’utilitzen fonamentalment per cobrir les naus laterals i tenen l’avantatge de repartir millor les càrregues Un altre tipus de coberta utilitzada en el romànic fou la cúpula, que cobreix el creuer del temple. Les cúpules s’aixequen o bé sobre trompes o sobre petxines. L’arc més utilitzat durant el romànic fou el de mig punt, encara que no era l’únic. Es va emprar en l’estructura de les voltes,en les arcuacions de les naus, en les portalades i en les obertures. SIMBOLOGIA DEL TEMPLE ROMANIC: lart romanic està associat a un simbolisme que es manifesta en l’escultura , la pintura i el temple. Aquesta s’associava amb la cada de deu i la seva contrucció havia de respondre a unes determinades lleis simboliques desdel selge 5 la capçalera sorientava cap a l’est, en direcció a la sortida del sol, aludint al sol de la salvació; mentre que la portalada oriendada cap l’oest, rep els ultims raigs de sol i de la justícia que jutjarà tots els homes. La planta simbolitza el cos huma. Labsis orrespon al cap, el creuer al pit i les anus laterals i centrals a la resta del cols. Aquesta mateixa planta defineix tres ambits: el terrenals, el d la transiciói el divi. El primer es coreespon amb la nau central que marxa la direcció el mací cap l’asbis. Constitueixen el cos de l’esglèsia de la qual cada cristià es membre. En l’ambit de transició es corrrespon amb el creuer on simbòlicament s’uneixen el terrestre i el celeste. La cupula, uneix els dos mons, el terrestre i el divió. L’absis representa l’espai diví en què convereteixen totes ls mirades dels fidels. Tots els elements estructurals del temple tenen també el seu simbolisme. La pedre presetnta l’esgèsia, els pilars i les columes, els bices, els capitelles la paraula de deu, les finestres son els doctors de l’esglèsia, les teules els doldats que els protegeixen, i la porta crist. EL MONESTIR: es una altra construcció exemplar en l’arquitectura religiosa. Els ordes monàstics foren fonamentals per a la unificació i a difució de l’stil romànic. El seu espai queda definit per un gran pati o claustre que ocupa el nucli cnetral, al’entorn del qual s’articulen les altres dependències. El claustres, obert i de forma quadrangular, esta envoltat per un pòrtic format per arcuacions d mig punt sobre columnes d fust curt i generalment aparellades, que descanses sobre un podi. Els monestris més important: sant salvador de leure, sant martí del canigó i el de ripoll.  LARQUITECTURA ROMÀNICA A LA PENÍNSULA IBÈRICA: lentrada del romànic va ser motivat per factors politics com la conquesta critiana en els dominis musulmans o l’obertura a Europa de Sanç II el Gran de