Laocoonte i la seva influència en l'art grec i romà

Laocoonte i els seus fills

Context històric i cultural

Cronologia: s. III aC

El 323 aC mor Alexandre el Gran i es queden sense dirigent. Llavors el territori es fragmenta en regnes i es traslladen els nous centres culturals grecs. Agafen molta importància les noves ciutats orientals com Alexandria o Pèrgam. L’últim terç del segle I aC, Roma es torna més rellevant i envaeix Grècia però absorbeix la cultura grega i per tant es diu: “Roma envaeix Grècia però Grècia envaeix Roma culturalment”. Al 190 aC a Rodes hi ha una batalla contra Pèrsia on guanyen, derrotant al rei persa. És el moment en què es crea la biblioteca d’Alexandria. Dins destaquen: matemàtiques, filosofia, literatura. A més, hi ha la proliferació d'escoles per l'expansió de territoris. Es formen tendències diferents segons el regne. (grec hel·lenístic) AN. FORM. Abandonen el cànon de proporcionalitat clàssic grec. S'accentua el moviment. S'abandona la idealització expressiva. Realisme.

Descripció

Tres figures humanes seminues masculines, de les quals dues són joves i l’altra gran. Estan entrellaçades amb serps. És una escultura exempta dempeus, grup escultòric. El material és marbre esculpit amb cisell. L’original, però,

constava de diferents passos:

deixaven uns conductes.

refredar la cera.

el bronze i mentre baixava fonia la cera, que queia per uns forats a la part inferior de l’escultura.Després es decidia si es volia treure l’ànima

Funció: Estètica, servia per decorar els palaus dels emperadors.

Significat (pels grecs)

Parlem de la Ilíada d’Homer, en concret de la

Guerra de Troia. Laocoonte era un sacerdot troià

que va avisar els troians que no entressin al cavall

que els hi regalaven els grecs, però no li van fer cas

ja que deien que era part del Déu Posidó i

era com “un regal de Pau”.

A la que Laocoonte va tornar a insistir en què no

el deixessin entrar, Posidó (que

anava a favor dels grecs) va enviar-li serps.

Els troians van interpretar-ho com un càstig

diví que podien rebre si no el

deixaven entrar, així que van fer-ho i això va suposar

el començament de la Guerra de Troia.

Pels romans:

Parlem de l'Eneida de Virgili. Hi ha una diferència

respecte a la versió grega: a la

Ilíada, es deia que Laocoonte també havia estat castigat

per Apol·lo perquè s’havia

casat sense el consentiment dels déus. En canvi,

a l'Eneida es deia que Laocoonte

va ser castigat perquè Atena i Posidó volien entrar

i aquest no els deixava.

Panteó (Roma imperial) estil

Context històric

Cronologia: 118-128 dC o s. II dC

Ens trobem al s. II dC. És l’època de l’Imperi Romà

Davant la necessitat de controlar tot el territori, apareix

concentra tots els poders (tant civil, militar com religiós). Malgrat això, el territori és tan ampli que l’emperador

motiu Roma es divideix en províncies que seran

durant el s. I-II dC. És l’època d’expansió, prosperitat econòmica i desenvolupament cultural. Octavi August -primer emperador romà- promou i aconsegueix la pacificació entre Hispània

Per tant, hi ha pocs enfrontaments bèl·lics i és

Una característica important de l’època imperial és

conquerits dels mateixos trets polítics, econòmics i

el 80 dC i la seva reconstrucció va ser en temps de

Context cultural

Roma va ser una ciutat-estat situada al centre d’Itàlia.

lògica i el pragmatisme d’un poble guerrer. Tenen una gran preocupació per l’expansió colonial i per aquest motiu l’art estarà al servei de la ideologia política i del poder. La societat romana estava jerarquitzada en:

Era una societat amb religió politeista. Hereten la mitologia grega i la llatinitzen. Reben culte als lars, que són les divinitats que

Són fidels a Roma i a l’Emperador -li fan culte, era considerat d’origen diví-.

Estil - Roma imperial

AN. FORM.

Funcionalitat, flexibilitat i rapidesa.

Funció de servei públic.

Simetria.

Colossalisme.

Funció No se sap, no és clara, tot i que com que el seu nom

religiosa. També té una funció política i propagandística,

de l’imperi romà. Significat El seu interior era l’espai d’unió entre home i divinitat.

el que trepitgem, els astres els diferents planetes i

A les capelles hi havia els diferents déus, les set divinitats. A sobre hi havia la volta celeste (mitja esfera/cúpula) i el Sol (l’òcul). A part de ser un Panteó, el propi emperador Adrià el feia servir com a tribunal públic. Al llarg dels segles, el temple passarà a ser una església i durant el Renaixement s’hi van enterrar diferents artistes, com ara Rafael Sanzio.

Dorífor

Context històric i cultural

Cronologia: s. V aC

Va ser construït en l’època clàssica grega (s. V-IV),

En aquest moment hi ha la victòria dels grecs sobre

apareixen les polis, les noves ciutats-estats de les

A Atenes prevaldran els valors culturals i a Esparta els bèl·lics, creant una forta tensió entre les

A la polis d’Atenes hi ha la plenitud artística i cultural,

CULT A Atenes hi ha la plenitud artística i cultural, anomenada

en: l’home, natura, raó, harmonia i bellesa. Apareix Protàgores amb la frase de: “l’home és la mesura de totes les coses”. Apareix l’ordre jònic i diferents personatges destacats en els seus camps, com ara: HISTORIADORS DARMATUGS I FILOSOFIA

AN. FORM.

ESTIL - clàssic grec

-Cànon de proporcionalitat de 7 caps. Busquen el model ideal de bellesa.

-Contrapposto.

-Idealització expressiva (ethos): es transmet a partir de l'intel·lecte. La cara està idealitzada i transmet serenitat.

-Antropocentrisme.

-Moviment contingut.

Composició -Té una composició oberta. -De formes geomètriques, té una línia força sinuosa. -Presenta la proporció de set caps i no hi ha simetria, està trencada pel contrapposto i l’element de suport del darrere. -És una escultura unifacial i massissa. Funció Commemorativa, d’homenatge, d’ex-vot religiós.

Significat És un atleta en estat de repòs just el moment abans de

Ens vol mostrar la perfecció física i l’intel·lecte a través

El rostre ens mostra orgull de guanyador.