El Laocoont i els seus fills: una obra mestra de l'hel·lenisme

El Laocoont i els seus fills

L'època hel·lenística

L’època hel·lenística és una etapa convulsa que s’inicia amb la mort d’Alexandre el Gran el 323 aC. El gran imperi format per Alexandre es divideix entre els seus generals, donant lloc a l'aparició dels regnes hel·lenístics.

L'atomització de la cultura grega

Amb l'aparició dels regnes hel·lenístics, la cultura grega s’atomitza. Atenes deixa de ser la capital cultural i prenen importància les ciutats d’Orient (Àsia Menor). Apareixen nous centres culturals i artístics com Rodes o Pèrgam a l’Àsia Menor o Alexandria al nord d’Egipte. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.

L'illa de Rodes

Laocoont i els seus fills sembla que es va produir a l’illa de Rodes, que s’independitzà de Pèrsia en temps d’Alexandre. Rodes no només va aconseguir defensar la seva llibertat, sinó que va formar un petit imperi que abastava part de la costa d’Àsia Menor. Al llarg dels segles II i I aC va caure en l’òrbita de Roma, com a aliada primer, i en clara situació de dependència després, tot i que respectant un cert autogovern.

L'escola d'escultors de Rodes

A Rodes es va desenvolupar una escola d’escultors a partir d’artistes de Pèrgam. Les seves obres es caracteritzaven pel colossalisme, el dinamisme i el pathos (expressió de dolor i patiment). L’obra més espectacular que s’hi produí va ser una estàtua d’Helios (el Sol) de grans dimensions, el Colós de Rodes. El grup escultòric del Laocoont, inspirat en models anteriors, és una obra d’artistes rodis treballant a Roma el segle I dC.

Anàlisi formal

Embalum rodó i visió òptima frontal (unifacialitat)

El grup escultòric, presentat de manera frontal (unifacial) i essent una escultura exempta (embalum rodó), s’organitza al voltant de la figura principal del sacerdot nu que lluita per alliberar-se de dues serps, mentre els seus fills, també nus, als dos costats, sembla que no tinguin prou força per escapar-se’n.

Tècniques i materials

La còpia romana està realitzada en marbre. Es creu que l’original estava realitzada en bronze amb la tècnica de la cera perduda.

Composició piramidal

L’obra s’estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges, de tal manera que el Laocoont coincideix amb el vèrtex superior.

Complexitat compositiva. Ús de diagonals

En la composició també s’observa una diagonal que creua tot el grup baixant des de la part superior esquerra. Les diagonals donen unitat d’acció als tres personatges i alhora manifesten el dinamisme de la composició.

Gust pel moviment

Aquest moviment es veu reforçat per la situació de les dues serps, que serveixen de nexe d’unió entre les tres figures, i per la sensació de tensió extrema dels cossos que malden per alliberar-se’n. Els cossos amb la musculatura molt treballada i ben definida, sobretot la figura central, expressen la perfecció anatòmica heretada del període clàssic.

Realisme

L’obsessió pel realisme porta els escultors a representar les figures dels infants amb un cos musculat de persona adulta, però els dóna unes proporcions més reduïdes.

Trencament dels cànons clàssics de serenitat i equilibri

L’idealisme formal es conjuga amb la gran capacitat de representació de les emocions humanes, que trenca els cànons de serenitat i equilibri. L’expressivitat del grup es manifesta en la facilitat de copsar el patiment humà (pathos) dels personatges, reflectit en l’expressió de dolor del sacerdot amb el front arrugat i la boca oberta.

Tema i significat

El tema del Laocoont és literari i alhora mitològic. Segons el mite de la guerra de Troia (La Ilíada d’Homer), el sacerdot troià Laocoont va advertir als seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta (que era ple de soldats grecs) ofert pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada. De seguida, dues serps enormes van sortir del mar i van matar Laocoont juntament amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat, tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit dient que era un regal de la deesa Atena i que, si no l’acceptaven, Troia seria destruïda.

Sobre el motiu de la mort de Laocoont hi ha dues versions diferents:

• Segons la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot d’Apol·lo, i el seu càstig no va tenir cap relació amb la guerra, sinó que va passar perquè es va casar en contra de les ordres del déu Apol·lo.
• Però a la versió recollida a l’Eneida pel poeta romà Virgili, va ser Atena la que, partidària de la victòria grega, va enviar les serps per convèncer els troians de la veracitat de la història que els explicà Sinó.

En tots dos casos, els escultors interpreten el tema: el moment en què les serps ataquen el sacerdot Laocoont i els seus fills, i aquests lluiten desesperadament per desfer-se’n.

Funció

Sembla que l’obra de l’escola de Rodes ja estava destinada a Roma, pensada per decorar cases importants, en aquest cas, el palau de l’emperador romà Neró.

Influència posterior

L’escultura hel·lenística deu molt a l’experiència tècnica del passat, i en alguns detalls encara té com a referent els models de l’escultura clàssica dels segles V i VI aC. Miquel Àngel quedà impressionat per aquesta escultura, tant per la seva terribilità com pel pathos que transmet. L’hel·lenisme va ser una font d’inspiració per al Barroc. Aquest conjunt és un magnífic exemple de barroquisme escultòric de l’hel·lenisme, representant els cossos en el moment de màxima tensió i dinamisme, tal com va fer l’escultor barroc Bernini.