Laocoont i els seus fills: escultura hel·lenística

Laocoont i els seus fills

Autor: Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor.

Localització: Museu Vaticà Original: ruïnes palau Titus (Roma)

Estil: Grec hel·lenístic (Escola de Rodes)

Dimensions: 2,42m d’alt.

Material: Marbre

Tècnica: Talla i trepanat

Formes: Exempta

Tipologia: Grup

Cromatisme: Monocroma

Context històric/artístic: L'obra pertany al període hel·lenístic (323-31 aC), un temps de transició entre l'esplendor de Grècia i el predomini de l'Imperi romà. Comença amb la mort d'Alexandre el Gran, que tenia el projecte de crear un imperi des d'Europa fins a Àsia on es parlaria grec i la cultura hel·lènica en seria la base. Amb la mort d'Alexandre el Gran l'imperi queda dividit en diferents regnes i les influències gregues es barregen amb altres regnes i es creen diferents escoles. Aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes. La ciutat d'Alexandria, fundada al delta del Nil per Alexandre el Gran l'any 331 aC, es converteix en el símbol de la civilització grega del moment i es la capital del nou regne d'Egipte. Finalment, l'any 31 aC, els romans conquereixen l'Imperi grec. Això deixà pas a l’època hel·lenística, quan el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls. Per això desapareix la confiança en els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i diversa. Hi ha preocupació per expressar amb intensitat els estats d’ànim més variats: tristesa, dolor, alegria. Escultura que busca la teatralitat a l’hora d’expressar les accions, i la preferència pel moviment i per la grandiositat i provocar sensacions immediates. L’idealisme clàssic deixava pas al realisme i a les expressions turmentades. Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual. Desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos").

Estil:

Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC) - Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat. - Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments) - Més moviment i dinamisme - Importància al grups escultòrics - Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat. - Temes anecdòtics (Nen de l’espina) - Busquen provocar sensacions immediates - Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre problemes tècnics.

Dins l’etapa hel·lenística hi trobem una sèrie d’escoles destacades:

• Pèrgam: Destaquen els relleus i l’altar de Zeus, de l’època d’Eumenes II, grups que representen la lluita d’aquest regne contra els gals (Gal moribund, Gal suïcidant-se, d’Epígon).
• Rodes: Afany pel colossalisme i per l’expressió del dolor i el moviment contorsionat. Escultors: Cares de Lindos: El Colós de Rodes. Pitòcritos: Victòria de Samotràcia. El Toro Farnesi. Agesandre, Aternodor i Polidor: Laocoont i els seus fills.
• Alexandria: Estàtues de nans, negres, escenes costumistes… L'Al·legoria del Nil.
• Atenes: Es fan moltes còpies, més o menys lliures del passat (Tors Belvedere, d’Apol.loni, Jove orant de Boethas...).
• Antioquia: La Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat.

Descripció. Composició piramidal. Diagonal que travessa tota l'escultura i marca el moviment. Les serps uneixen les tres figures. Augmenten el dinamisme. Anatomia musculosa. Gran tensió. Els cossos dels fills són anatòmicament com el pare però a escala reduïda. Cossos contorçats. Moviment violent. Sols pot ser contemplat frontalment.

Composició:

El centre és la figura del sacerdot. Els cossos s’agiten en les tres dimensions de l’espai. Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç. El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del pare. Es trenca la serenitat i l’equilibri de l’època clàssica. Estructura piramidal. Dolor del sacerdot troià. Boca oberta. Arrugues en el rostre. Ulls enfonsats. Volums molt marcats. Efecte de clarobscur en el volum dels músculs, els cabells,… Expressió turmentada.

Interpretació (Temàtica)

Representa a Laocoont i els seus fills lluitant dramàticament amb les serps de mar trameses per Atena (partidària dels grecs) com a càstig al sacerdot troià que havia gosat desafiar el destí. Aquest havia mirat de salvar la ciutat de Troia de la destrucció en el conegut episodi del cavall (ple de soldats grecs esperant ser introduïts a la ciutat). Sinó, un espia grec, va convèncer els troians de fer-ho, dient-los que era un present d’Atena. Aquesta és la versió explicada per Virgili a l’Eneida. Una altra versió, segons la mitologia grega, diu que Laocoont era un sacerdot d’Apol.lo i el seu càstig no va tenir relació amb la guerra entre grecs i troians, sinó que es produí perquè es casà contrariant els desitjos del déu.

Funció:

La funció era decorativa i estètica. Probablement encarregada per l’Estat per exposar-la en algun lloc públic, encara que també podia haver estat un particular, ja que a l’època hel·lenística els que tenien diners començaren a col·leccionar obres d’art, originals o còpies. Els artistes que les feien trobaven la fama, augmentada pels escriptors que explicaven la seva vida i les seves anècdotes.

Models i influències:

És important el deute de l'hel·lenisme el passat clàssic. El model dels relleus de l’altar de Pèrgam és clar igualment. Gran influència en obres romanes. Fou trobada per Rafael, que la mostrà a Miquel Àngel, a principis del segle XVI. El florentí quedà impressionat per la ràbia continguda (terribilità). Relació amb els relleus de l’altar de Zeus a Pèrgam. El Laocoont es comparable al Barroc, posterior al classicisme renaixentista, quan es representaren els cossos plens de tensió/dinamisme, com el cas de Bernini (segle XVII).