Laocoont i els seus fills analisi

D) Anàlisi significatiu

Eren imatges que es creu que representaven sacerdotesses. La majoria eren ofrenes votives. Es pot seguir la moda a través de les característiques dels vestits, i l’evolució a través de la disposició dels plecs. Aquesta kore du una túnica dòrica i un pentinat de llargues trenes, típic d’aquestes escultures. Moltes foren trobades en un dipòsit de l’Acròpolis d’Atenes on foren enterrades després de la invasió persa. Dimensions més reduïdes que els kouroi, poques superen les naturals.LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

Context històric

Autor: Agesandre i fillsCronologia: S.I a.C.Localització: Ruïnes palau Titus, Roma / Museu del
Vaticà. Material: Marbre. Es creu que n’hi havia una d’original en bronze a Rodes i que aquesta és només la còpia romana.Tècnica: Talla i trepanat.Forma: Exempta. Context històric: La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’Imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques. El grup del Laocoont sembla que es va produir a l’illa de Rodes que s’independitzà de Pèrsia en temps d’Alexandre i que no només va aconseguir defensar la seva llibertat sinó que formarà un petit Imperi que abraçarà part de la costa d’Àsia Menor. En aquestaèpoca de riquesa i esplendor es desenvolupa una brillant escola d’escultura, de la qual el grup escultòric atribuït a Agesandre i els seus dos fills Polidor i Atenodor, n’és un màxim exponent. b) Estil de l’obra i característiques generals  Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC) Característiques generals: L’imperialisme d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística. En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls. Per això desapareix la confiança en els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i diversa. Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus generals.La figura humana és tractada en les diferents fases de la vida: de la infància a la vellesa. Hi ha profusió de retrats, sobre tot dels personatges públics, amb una marcada psicologia individual. Hi ha preocupació per expressar amb intensitat els estats d’ànim més variats: tristesa, dolor, alegria. En aquest sentit s’aprofiten les possibilitats dramàtiques dels grups escultòrics, molt abundants en aquesta època c) Anàlisi formal La composició és geomètrica. És un grup escultòric representat de manera frontal i format per tres figures, una gegantina, la figura principal del sacerdot, masculina i nua amb un cos d’ancià, que lluita desesperadament per descargolar-se de dues serps terribles, que tenallen els cossos de dos joves, nus també, els seus dos fills que, col·locats al seu costat, sembla que no tinguin prou força per escapar-se’n. Tant a l’original com a les còpies, les tres figures van nues. De fet, el nu té unes profundes arrels en l’art del poble grec, que es poden rastrejar fins al costum dels atletes, iniciat en l’època arcaica.Està en una postura semi sedent, doncs sembla seure damunt un hipotètic seient del que pengen uns rígids vestits, que ens recorden les estries d’una columna. La peanya escalonada marca el sentit d’horitzontalitat i l’escàs equilibri de l’obra. És un grup escultòric molt pla, que va ser concebut per mirar-lo frontalment.