La renaixença, el teatre y la poesia

La renaixença es durant el segle 19, despres de 3 segles de decadencia (segle 16-18), i habans del modernisme. Es considera que la renaixença comença al 1833, amb el poema: Oda la partia (de bonaventura-Carles Aribau), hi aquet moviment es considera acabada la renaixença al 1877, ja que Angel Guimera, berdaguer… guanyen els jocs florals; o al 1892 perque és cuan s’introdueix i comença el modernisme.

Segons Joaquim Molas, catededratic, el moviment de la renaixença va consistía en un intent de recuperar i definir una conciencia diferencial catalana i, alhora d’adaptar un dels corrents mes vius de la cultura europea. L’intent es va realizar en tots els camps de la creació(literatura, art, historia…) i posant en joc ideologies oposades( liberalisme- conservadorisme- tradicionalisme).

Aquesta conciencia diferencial la busquen en dos sentits:

• Passat, la historia; la reinvindicació del passat, força nostálgica ja que eres glorios, tant desde el punt de vista historic, com fiologic. El que es fixaran mes en el passat, son en la burguesía i els eclesiastics.’
• Tradicionalista, totes aquelles tradicions que es van mantener vives durant la decadencia ,en el segle 19, ja es produeix la revolució industrial, especialmente a barcelona, pero l’adapten als avanços cientifics, politics, socials. Els que es fixen més en aixó son mes liberals que els anteriors.

La renaixença va afectar principalment al principat de Catalunya, juntament amb la revolució industrial, per despres extendres a les illes Balears, i al país valencia. Els escriptors insisteixen en la viavilitat social i cultural de la llengua catalana, com per exemple  el teatre i les clases en catalá, fent que la gent es sorprendes, perque normalment es feien en castella.

Un dels seus proposits era normalitzar l’us del catala en tots els seus ambits, perque intenten reconstruir la edat mitjana: escribint contes, etc…

També van divulgar y fent coneixer les obres mediavals a la gent a partir del segle 19, gracies a la renaixença, per recopilar llegendes com poesía popular parlada: els mes important van ser Jordi Rubió i Balager al segle 20, i Manel Milá i Fontanals al segle 19. També es proposa de depurar la llengua catalana, netejanta de castellanismes, barbarismes, etc.. perque pogues ser tractada com una llengua culte.

L’unic autor que té mes de 100 anys y que va rebre el premi novel de literatura, en una llengua que no era oficial, va ser Frederic Mistral (1994), amb el poema MIREIA, pero l’evolució occitana va deixar de creixer i va retrocedir fet que ara sigui mes famos, mes ben situat el catalá.

Volen crear una filosofía en tots els seus generes: poesía, novela, teatre, assaig… fent-lo més culte. També crearan prensa i revistes en catalá de l’epoca moderna.

Tornen a crear els jocs florals al igual que en la edat mitjana, a occitania i a Catalunya. Manel Milá i Fontanals van ser els que van demanar que tornesin.

EL ROMANTICISME I LA RENEIXENÇA

El Romanticisme: És un corrent literari, poetic, estetic que va néixer a alemanya i va pasar a anglaterra i frança a finals del 18 principis del 19.

Van haver-hi dues grans tendencies a europa:

• Un romanticisme liberal proclamat per la burgesia progresista revolucionaria al 1830 a frança com per exemple “ els miserable” , “ el japerut de nottre dame”

“ El romanticisme no es altre cosa que el liberalisme aplicat a la literatura” Victor Hugo.

• Moviment conservador: es fixava en la historia medieval no admitia el carácter subgresiu del primer moviment envers la religio, la moral, etc.

La major part de la reneixença va ser conservadora, pero amb alguns moviments revolucionaris. El romanticisme sorgeix com a consequencia del neocalcisimse que era un retorn als classics, pero el romanticisme va a favor de la llibertat, innova en el significat de la paraula “lleig”. Barreiga lo millor i lo pitjor i la prosa amb el vers. Els romantics volen conmoure i no ensenyar com el moviment anterior (el neoclasisme). No admeten limits, el llenguatge es molt ric, sugerent, utilitzen molts recursos literaris, en definitiva llibertat de creació. D’una banda, interés per ledat mitjana, pel romantisicme i la reneixença. Del romantisisme pk era un època exótica i vol fugir tant de l’espai com del temps. Coincidint amb un altre moviment d’aquella época, la reneixença. Un moviment va crear l’altre, ja que la reneixença es mou en el camp estètic i el romanticisme es queda més en la pintura, escultura…

ELS JOCS FLORALS

Al segle 19 mitjana/medieval?, va fer que uns intelectuals catalans van fer reviure un antic concurs poètic que es feia cada primer diumenge de cada mes. S’instauren a l’any 1859 a partir d’aquest momento no només van ser poetics, sino que tambe narratius i amb l’arribada del mon materialista van pasar els premis en matelic que es van pasar a celebrar a BCN un cop a l’any. Quan arriba la guerra civil es van seguir fent pero participaven desde altres paisos, algún autors usaben pseudonims fins als anys ’60 que es va poder participar legalment.

Es feia a l’ajuntament de BCN, tots vestits de gala i cada any convidaven a una persona important. 

 El TEATRE DE LA RENAIXENÇA.

 L’objectiu basic de la renaixença era divulgar la llengua catalana, perque adquirís la seva antigua gloria, mitjaval, y pensen que apart de la novela i la poesía, era un bon veicle per la gent analfabeta.Els autors teatrals catalans es podrien dividir en dos grups, segons la seva posición devant la llengua catalana.

• Paridaris d’utilitzar en les obres “el catala que ara es parla”, de mitjans del segle 19, no era en catala molt culte, amb barberismes (buenu, vale…), era la llengua de les clases baixes i mitjanes de les ciutats de Barcelona i valencia.  J. Robrenyo, S. Pitarra= federic soler, Eduard Escalante, Joan bernat  i Valdoví, entre altres, “Virgo de la vicenteta” com a obra important, J Robrenyo, és l’autor catalá mes antic 1780-1838.
•  Partidaris d’utilitzar el catalá mes culte, més literari de la llengua, com per exemple, Victor Valaguer, Angel Guimera (Maria rosa). Que no estaba tan carregat de barberismes, era més culte i mes poetic. Anava mes destinat a la gent amb estudis, per la gent mes culta ja que eres una mica mes complicades.