La novel·la a catalunya
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,84 KB
CRISI DEL GÈNERE NOVEL·LÍSTIC I LA RECERCA DE NOUS MODELS NARRATIUS
El segle XX sinicia amb la crisis novel·lística a tot Europa, deguda a la difusió duna premsa que permet conèixer lactualitat de manera immediata, cosa que fa que el món de lart hagi de fer un considerable esforç per resituar-se. La literatura ja no tracta de retratar la realitat, té que cercar un nou propòsit. Daquí sorgeix la novel·la psicològica, on es mostra linterior dels personatges, el motiu ocult del seu comportant, desitjos i pors: allò que no pot recollir el periodisme.
La novel·la shavia mostrat com una recerca constant, però els resultats dels assajos que es fan al segle XX sobre nous models narratius han prevalgut fins avui en dia. Autors com Marcel Proust, Franz Kafka, Virginia Woolf , James Joyce... han tingut una influència sobre la novel·lística de tot occident. En especial Joyce, que introdueix la tècnica del monòleg interior on pretén comunicar al lector el flux de consciència que es desenvolupa a la ment dels personatges.
LA NOVEL·LA A CATALUNYA
Després de la publicació de La vida i la mort lany 1912 de Pous i Pagès, sinicia una sequera novel·lística. Aquesta mancança es producte de la crisi que passa tot Europa i el domini cultural del Noucentisme, un moviment que incentivà el conreu de la poesia.
El noucentisme, però, va xocar amb el gust dels lectors, que reclamaven les novel·les. Per això es desenvolupà un ampli debat sobre el tema entre el 1917 i el 1924 on hi van participar intel·lectuals catalans. Lany 1925 un article de Sagarra La por a la novel·la i un altre de Carles Riba Una generació sense novel·la, serviren per crear-ne un clima favorable.
Al començament dels anys 30 la novel·la catalana havia arribat a la normalitat: continuadors de la narrativa modernista, una nova narrativa noucentista, experimentadors davantguarda... Lesclat de la Guerra Civil i la posterior instauració dun règim dictatorial suposaren la desfeta duna trajectòria de recuperació literària fins a finals dels anys 60.
JOSEP MARIA DE SAGARRA
Ja ha conegut lèxit com a poeta i dramaturg quan decideix fer novel·la, convertint-se en lautor català més complet del segle XX amb un domini extraordinari del llenguatge que es reflexa als tres gèneres.
-La trajectòria novel·lística de Sagarra comença el 1919 amb Paulina Buxareu, que pretenia omplir el buit dobres daquest gènere. Deu anys més tard publica All i salobre, que presenta el problemes que la manca de vocació religiosa crea en el protagonista, un jove seminarista, quan senamora duna noia. El 1932 escriu Vida privada. Cal destacar reculls darticles periodístics com Cafè, copa i puro (1929), Memòries (1954) i La ruta blava (pòstum, 1964)
Vida privada
Publicada en 1932, provoca un gran enrenou. Sagarra hi descriu la patètica vida duna família aristòcrata en ple declivi a la Barcelona burgesa i desenfrenada de començament del segle XX. El fil argumental el porta un personatge, Bobby Xuclà, també aristòcrata, que ens ofereix la seva visió duna Barcelona hipòcrita i convulsa amb la que Sagarra es sent identificat. Els lectors responen de manera irada. Vida privada pot ser la novel·la que més escàndol ha originat a Catalunya després de la seva publicació.
MIQUEL LLOR
La seva primera novel·la és Història grisa i apareix el 1925. El 1929 publica Tàntal, on shi percep la mà subtil dun autor escrupolós, que presenta molta profunditat als personatges i societat. Llor dissecciona lànima dels personatges sense oblidar-se que és inseparable de les circumstàncies que formen el context de les seves criatures.
-Laura a la ciutat dels sants (1931)
La societat grisa, mesquina i hostil duna ciutat imaginària (Comarquinal) mai podrà acollir Laura. La novel·la suscita un escàndol a Vic (ciutat original de la recreació de Llor). Laura, controlada per una cunyada hostil, es troba entremig del seu marit, Tomás i Pere, un jove advocat.
Presenta un acurat tractament del pas del temps, una novel·la dins la narrativa catalana de la època que aconsegueix transmetre la monotonia i lavorriment que es viu a una casa marcada per lentíssim rosari que shi resa cada dia. Sens mostra la impossible integració dels éssers sensibles dins la societat, barroera, hipòcrita i cruel. Laura acaba fugint de Comarquinal.
El segle XX sinicia amb la crisis novel·lística a tot Europa, deguda a la difusió duna premsa que permet conèixer lactualitat de manera immediata, cosa que fa que el món de lart hagi de fer un considerable esforç per resituar-se. La literatura ja no tracta de retratar la realitat, té que cercar un nou propòsit. Daquí sorgeix la novel·la psicològica, on es mostra linterior dels personatges, el motiu ocult del seu comportant, desitjos i pors: allò que no pot recollir el periodisme.
La novel·la shavia mostrat com una recerca constant, però els resultats dels assajos que es fan al segle XX sobre nous models narratius han prevalgut fins avui en dia. Autors com Marcel Proust, Franz Kafka, Virginia Woolf , James Joyce... han tingut una influència sobre la novel·lística de tot occident. En especial Joyce, que introdueix la tècnica del monòleg interior on pretén comunicar al lector el flux de consciència que es desenvolupa a la ment dels personatges.
LA NOVEL·LA A CATALUNYA
Després de la publicació de La vida i la mort lany 1912 de Pous i Pagès, sinicia una sequera novel·lística. Aquesta mancança es producte de la crisi que passa tot Europa i el domini cultural del Noucentisme, un moviment que incentivà el conreu de la poesia.
El noucentisme, però, va xocar amb el gust dels lectors, que reclamaven les novel·les. Per això es desenvolupà un ampli debat sobre el tema entre el 1917 i el 1924 on hi van participar intel·lectuals catalans. Lany 1925 un article de Sagarra La por a la novel·la i un altre de Carles Riba Una generació sense novel·la, serviren per crear-ne un clima favorable.
Al començament dels anys 30 la novel·la catalana havia arribat a la normalitat: continuadors de la narrativa modernista, una nova narrativa noucentista, experimentadors davantguarda... Lesclat de la Guerra Civil i la posterior instauració dun règim dictatorial suposaren la desfeta duna trajectòria de recuperació literària fins a finals dels anys 60.
JOSEP MARIA DE SAGARRA
Ja ha conegut lèxit com a poeta i dramaturg quan decideix fer novel·la, convertint-se en lautor català més complet del segle XX amb un domini extraordinari del llenguatge que es reflexa als tres gèneres.
-La trajectòria novel·lística de Sagarra comença el 1919 amb Paulina Buxareu, que pretenia omplir el buit dobres daquest gènere. Deu anys més tard publica All i salobre, que presenta el problemes que la manca de vocació religiosa crea en el protagonista, un jove seminarista, quan senamora duna noia. El 1932 escriu Vida privada. Cal destacar reculls darticles periodístics com Cafè, copa i puro (1929), Memòries (1954) i La ruta blava (pòstum, 1964)
Vida privada
Publicada en 1932, provoca un gran enrenou. Sagarra hi descriu la patètica vida duna família aristòcrata en ple declivi a la Barcelona burgesa i desenfrenada de començament del segle XX. El fil argumental el porta un personatge, Bobby Xuclà, també aristòcrata, que ens ofereix la seva visió duna Barcelona hipòcrita i convulsa amb la que Sagarra es sent identificat. Els lectors responen de manera irada. Vida privada pot ser la novel·la que més escàndol ha originat a Catalunya després de la seva publicació.
MIQUEL LLOR
La seva primera novel·la és Història grisa i apareix el 1925. El 1929 publica Tàntal, on shi percep la mà subtil dun autor escrupolós, que presenta molta profunditat als personatges i societat. Llor dissecciona lànima dels personatges sense oblidar-se que és inseparable de les circumstàncies que formen el context de les seves criatures.
-Laura a la ciutat dels sants (1931)
La societat grisa, mesquina i hostil duna ciutat imaginària (Comarquinal) mai podrà acollir Laura. La novel·la suscita un escàndol a Vic (ciutat original de la recreació de Llor). Laura, controlada per una cunyada hostil, es troba entremig del seu marit, Tomás i Pere, un jove advocat.
Presenta un acurat tractament del pas del temps, una novel·la dins la narrativa catalana de la època que aconsegueix transmetre la monotonia i lavorriment que es viu a una casa marcada per lentíssim rosari que shi resa cada dia. Sens mostra la impossible integració dels éssers sensibles dins la societat, barroera, hipòcrita i cruel. Laura acaba fugint de Comarquinal.