Kourós i Koré: Escultures de l'Antiga Grècia

Kourós d'Anavyssos

Documentació general

• Autor: Anònim
• Cronologia: 510 a.C. (S. VI a.C.)
• Tipologia: Escultura exempta, dempeus
• Material/Tècnica: Marbre, talla (originalment policromat)
• Dimensions: 1,94 m
• Localització: Museu Arqueològic Nacional (Atenes)

Anàlisi formal

Breu descripció de l'obra: Es tracta d'una figura masculina nua.

Composició: Aquesta figura masculina s'estructura a partir d'un eix de simetria vertical que la divideix en pràcticament dues parts iguals. Els dos braços apareixen enganxats al cos de forma rígida, mentre que una de les cames avança lleugerament, intentant mostrar una certa naturalitat en la postura. Els escultors aprofitaven la simetria natural del cos humà i la subratllaven mantenint la figura dreta, mirant cap al davant, amb el pes repartit equitativament entre les dues cames i evitant torsions i inclinacions per no espatllar la simetria. A l'alçada de la cintura també s'aprecia un eix horitzontal i els músculs formen una figura gairebé romboïdal.

Altres característiques de la composició són la frontalitat i la geometrització de les formes. La figura està plantejada per ser vista des del davant i aquest és el principal punt de vista. Aquesta frontalitat del cos li dóna un caràcter hieràtic. La geometrització de les formes és molt visible en el cabell; en el cos, hi ha un intent de mostrar els músculs de manera més natural i la musculatura apareix arrodonida, i s'experimenta un cert "xoc" entre aquests i el cabell totalment geometritzat. En el rostre, l'escultor repetia certes formes amb exactitud per aconseguir un disseny decoratiu; la línia de la cella segueix la línia de la parpella superior.

Ritme: La figura és estàtica a causa de la rigidesa de les formes i de la seva actitud hieràtica. Només hi ha un cert intent de mostrar l'acció de caminar presentant una cama més avançada que l'altra a la manera "egípcia", però sense acabar de donar la idea de moviment.

Temps i expressivitat: La cara, amb els ulls ametllats i mirant fixos endavant, és inexpressiva, però presenta el característic "somriure arcaic" de les escultures d'aquest període i presenta una clara voluntat d'eternitat fixant la mirada en l'horitzó.

Estil: Grec Arcaic. La figura presenta les característiques típiques de l'escultura arcaica grega. L'escultura grega va tenir com a model l'estatuària egípcia i les similituds són evidents en aquesta obra. Els grecs utilitzaven la tècnica egípcia de dibuixar els contorns de la figura en les quatre cares d'un bloc de marbre i després anaven cancel·lant. Ara bé, els grecs van intentar crear un art naturalista i poc a poc s'aniran deslligant de la influència egípcia, esculpint figures cada cop més naturals. En aquesta obra és visible ja l'evolució cap a formes més naturals que arribarien a la seva culminació en l'època clàssica.

Interpretació

Contingut i significació: Els koúroi, figures atlètiques masculines nues, ja que l'esport es practicava així en aquell temps, eren representacions que es feien en honor a atletes guanyadors dels Jocs Olímpics. Aquesta representa un atleta victoriós per tres cops als Jocs Olímpics. Sembla que, segons una inscripció esculpida a la base, aquest jove, anomenat Kroisos, també va morir en combat.

Aquesta estàtua manifesta plàsticament l'antropocentrisme propi dels grecs. D'una banda, perquè el tema ho requeria, però també perquè apreciaven la bellesa del cos humà i buscaven un ideal de perfecció artística. La figura de l'atleta encarnava, a més, els valors d'una societat aristocràtica: disciplina, autocontrol i mesura.

Funció: La funció fonamental és la commemorativa, és a dir, guardar per a la memòria col·lectiva els atletes triomfadors en els Jocs. En aquest cas, també té una funció funerària. Els grecs feien kúroi amb tres finalitats diferents: a) Podia ser la representació d'una divinitat; b) Podia ser una imatge votiva -dedicat al culte d'alguna divinitat-; c) Podia ser el memorial d'un home, de vegades col·locat sobre una tomba.

Context històric: Els Jocs Olímpics eren una de les celebracions més importants de l'Antiga Grècia i ja se celebraven a l'època arcaica en honor al déu Zeus, participant joves de totes les polis gregues. Els Jocs Olímpics representaven una de les celebracions més importants de reafirmació del panhel·lenisme; és a dir, un sentit d'identitat cultural comú dels grecs de les diferents polis, malgrat la seva independència política. A l'època arcaica, el govern de les polis estava en mans de l'aristocràcia i en les competicions només podien participar els joves aristòcrates. Les dones tenien prohibida la seva participació i tampoc podien anar-hi com a espectadores.

Conclusions

Aquesta figura atlètica és d'estil arcaic, però encara que manté una certa actitud rígida, destaca pel seu avenç cap al naturalisme de l'època clàssica.

Koré

Documentació general

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 500 a.C. (S. VI a.C.)
• Tipologia: Escultura exempta, dempeus
• Material/Tècnica: Marbre, talla
• Localització: Museu de l'Acròpoli

Anàlisi formal

Mateixes característiques que el Kourós (simetria, frontalitat i geometrització, ritme estàtic i transcendència de la figura). En el cas de les figures femenines, aquestes sempre anaven vestides. En aquesta figura, la simetria queda lleugerament trencada per la posició dels braços. També és una figura força hieràtica i la túnica es presenta com un bloc rígid.

Interpretació

Contingut i significació: En grec, koré significa "donzella" i sembla que era una estàtua votiva petita, que durant l'època arcaica es dedicaven al culte.

Funció: Religiosa. Aquesta figura es dedicava com a ofrena per al culte d'alguna divinitat. Solia portar alguna fruita, flor o animal en una de les mans.

Context històric: Època arcaica. En aquesta època va haver-hi un fort contacte amb la cultura egípcia i es van assentar les bases de la cultura grega. L'organització bàsica era la polis, concebuda com a ciutat-estat independent i governada per l'aristocràcia terratinent. Els grecs de les diferents polis tenien una religió comuna que es convertia en un dels signes de la identitat panhel·lènica, encara que també hi havien cultes locals.

Conclusions

En aquesta obra són visibles les característiques fonamentals de l'escultura arcaica amb una forta influència de l'egípcia.