Kouros d'Anàvissos i Kore amb el Peple: Escultura Grega Arcaica

Kouros d'Anàvissos

• Títol: Kouros d'Anàvissos
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 530 aC
• Estil: Grec arcaic
• Tècnica: Talla
• Material: Marbre de Paros
• Formes: Escultura exempta
• Tipologia: Dempeus
• Cromatisme: Policroma
• Dimensions: 1,94 m d'alçada
• Tema: A més de commmmorar una victòria en una prova, serví com a estàtua funerària.

Breu descripció

Els kouroi, representacions d'homes nus, foren les estàtues més genuïnes del període arcaic. L'evolució de l'art grec es pot seguir a través dels diversos trets d'aquestes figures, que es van fer des de l'any 620 aC fins al 480 aC. Si les primeres es caracteritzaven per una gran rigidesa i uns cossos molt poc realistes, les darreres ja pertanyen a l'estil clàssic. Els grecs van partir de l'art egipci, però investigaren contínuament per tal de millorar el modelat dels músculs, la naturalitat de les postures i els rostres, que en un principi mostraven un somriure impertorbable.

Anàlisi formal

Composició

Manté la postura hieràtica pròpia del període arcaic. Els grecs aprengueren dels egipcis a modelar les figures dretes dels joves. S'hi pot detectar el famós pas amb què els egipcis diferenciaven els éssers humans dels déus. També captem la frontalitat i les diverses divisions del cos i els seus músculs. Un dels trets que pitjor van resoldre foren els genolls i la naturalitat dels dits. Les representacions de figures masculines eren rígides i poc naturals, els braços romanien enganxats al tronc i tenien els punys tancats. Apareix la simetria: equilibraven la W dels pectorals amb una W invertida a la clavícula i feien coincidir la forma dels ulls amb l'arc de les celles. Mostra característiques típiques de l'època arcaica: el somriure estereotipat -que no expressa res en concret-, els ulls grossos, ametllats i mirant cap avall, i els cabells ordenats en superfícies geomètriques.

Estil

Es buscava una representació més real (i personal) del cos humà. Gradualment se'n va anar millorant la perspectiva i guanyant en realisme i naturalitat a l'hora de representar els cossos. Els homes comencen a marcar els músculs i les tècniques que utilitzaren també evolucionaren ràpidament, ja que podem trobar diferents kouroi.

Interpretació

Contingut i significació

Els kouroi representaven molts cops joves atletes vencedors als Jocs Olímpics (d'aquí la diadema amb què es recullen els cabells). Es creu que aquestes estàtues eren encarregades tant per particulars com per entitats públiques i que acomplien funcions diverses.

Funció

Els grecs realitzaven els kouroi amb finalitats diverses: com a representació d'un déu, com a ofrena dedicada a una divinitat, per a lloar un atleta que havia guanyat una prova esportiva o com a recordatori d'un home a la seva tomba. Alguns de les obres duien el nom de l'autor o dedicatòries a diverses divinitats. El Kouros d'Anàvissos és una escultura feta com a ofrena als déus; la inscripció explica que aquest kouros és l'estàtua funerària del jove Kroisos - <<Atura't i plora davant la tomba de Kroisos, a qui l'Ares furiós va matar quan lluitava a primera línia>>.

Kore amb el Peple

• Títol: Kore amb el Peple
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 510-500 aC
• Estil: Grec arcaic
• Tècnica: Talla
• Material: Marbre de Paros
• Formes: Escultura exempta
• Tipologia: Dempeus
• Cromatisme: Policroma
• Dimensions: 1,21 m d'alçada
• Tema: La representació d'una sacerdotessa

Breu descripció

Les korai, representacions de dones amb una túnica, foren les estàtues més genuïnes del període arcaic. L'evolució de l'art grec es pot seguir a través dels diversos trets d'aquestes figures, que es van fer des de l'any 620 aC fins al 480 aC. Si les primeres es caracteritzaven per una gran rigidesa i uns cossos molt poc realistes, les darreres ja pertanyen a l'estil clàssic. Els grecs van partir de l'art egipci, però investigaren contínuament per tal de millorar el modelat dels músculs, la naturalitat de les postures i els rostres, que en un principi mostraven un somriure.

Anàlisi formal

Composició

Mai no es plasmaven nues les korai perquè el nu femení era un tabú per als primers grecs. Anaven vestides amb una túnica llarga fins als peus cenyida a la cintura. La figura resta en una actitud estàtica. Els artistes treballen sobretot els plecs dels vestits, que a vegades conferien un cert dramatisme. En compensaven el hieratisme i l'absència de moviment amb els pentinats i amb el gest d'oferir una fruita amb la mà, que atorguen una tímida dolçor. Conserva restes de policromia als cabells (pèl-roja), als ulls, la boca i als brodats de la túnica. El somriure no expressa res, els ulls són grossos i ametllats i miren cap avall, i els cabells estan ordenats en superfícies geomètriques.

Estil

Es buscava una representació més real (i personal) del cos humà. Gradualment se'n va anar millorant la perspectiva i guanyant en realisme i naturalitat a l'hora de representar els cossos. Les formes de les dones s'insinuaven sota els vestits o es marcaven voluptuosament i somreien amb més ganes.

Interpretació

Contingut i significació

Les korai representaven pudoroses sacerdotesses. Els artistes treballaren molt els vestits d'aquestes donzelles, de manera que es pot seguir l'evolució de la moda a través dels característics vestits amples. També es pot detectar una certa expressivitat segons la disposició dels plecs, que anirien des d'una ordenada pau fins a una violenta agitació. Es creu que aquestes estàtues eren encarregades tant per particulars com per entitats públiques i que acomplien funcions diverses.

Funció

La Kore amb el Peple, que du túnica dòrica i llueix pentinat de trenes llargues característic d'aquestes estàtues, és una obra mestra del seu temps.