Karl Marx i el materialisme històric

Karl Marx (Context històric)

Karl Marx va ser un filòsof, intel*lectual i militar comunista d'origen jueu nascut a Prússia el 1818. Estudiant a la Universitat de Berlin, conegué als joves hegelians d'esquerra. A París es relacionà amb diversos grups revolucionaris. A Brussel·les escriví Onze tesis sobre Feuerbach. A Bèlgica publicà El Manifest Comunista. I comença la seva obra mestra El Capital, però morí deixant-la inacabada. Obres: Manifest del partit comunista, Onze tesis sobre Feuerbach, Manuscrits econòmico-filosòfics, El Capital i Influències.

Materialisme Històric

El materialisme històric, seguint la tradició dialèctica hegeliana, concep la història com un procés en constant moviment, transformació i desenvolupament. La tesi general del materialisme històric és que la base per a l'explicació de qualsevol fenomen històric és l'estructura econòmica de la societat que determina una superestructura ideològica. Per a Marx, la base real de la societat és l'estructura econòmica: el conjunt de tot el sistema és denominat per Marx com a mode de producció. Els modes de producció fan referència a la totalitat social global que comprèn dues parts.

Infraestructura econòmica

Infraestructura econòmica és el conjunt d'activitats per mitjà de les que hom produeix els béns necessaris per satisfer les seves necessitats, el primer són les forces productives; compost per objectes de treball: objecte sobre el que es treballa, pot ser de dos tipus: matèria bruta (que prové directament de la naturalesa) i matèria primera (ha sofert una modificació prèvia pel ser humà). Mitjans de producció: tot allò que permet al treballador transformar l'objecte fins a aconseguir el producte final. S'ha de diferenciar entre els instruments que el treballador interposa entre ell i l'objecte sobre el que es treballa (eines, maquinària...) i les condicions materials que sense intervenir directament en el procés de transformació, són indispensables per a la seva realització (tallers, indústries...).

Infraestructura econòmica (2)

Infraestructura econòmica El tercer és la força del treball: energia humana emprada en el procés de treball. El quart és el producte: resultat del procés de treball. Posseeix un valor d'ús, és a dir, és un objecte útil que respon a una necessitat determinada. També té un valor de canvi que converteix al producte en una mercaderia està en el temps torbat a produir-la. Un cop fetes les forces productives passem a les relacions de producció: conjunt de relacions que s'estableixen entre els homes en el procés de producció, s'expressen en: 1. règim del proletariat: el règim capitalista es caracteritza per la propietat privada dels mitjans de producció, causant una distribució desigual del treball i dels seus productes. 2. La divisió del treball: no depèn de l'individu, sinó del lloc que ocupa en l'estructura social. Hi ha una distribució desigual del treball i dels seus productes.

Infraestructura econòmica (3)

3. formes d'intercanvi de béns i els sistemes de distribució de riquesa: per a Marx, les persones no trien les relacions de producció, sinó que els venen imposades per una determinada situació històrica. Això en el capitalisme engendra les classes socials i l'alineació dels treballadors. Però el més important de tot això, és que la donà lloc a una lluita de classes que és el motor de l'història. En les fases de revolució, el desenvolupament de les forces productives produeix el desajust de les relacions de producció, que comencen essent formes de desenvolupament històric, però que acaben sent impediments per a les forces productives que acaben provocant un canvi en l'estructura mateixa de la societat.

Superestructura jurídico-política i ideològica

Sobre la base de l'estructura econòmica s'aixeca una superestructura, que és el conjunt d'idees, creences, valors i institucions que configuren una societat. S'han de distingir dos nivells: A) Superestructura jurídico-política: conjunt de normes i institucions que regulen el funcionament de la societat. Es tracta bàsicament de l'Estat: una d'administrativa i l'altra de dominació. L'estat és sempre l'instrument de la classe política per perpetuar el seu poder (alienació política)

SJPI (2)

B) Superestructura ideològica: la ideologia és un conjunt d'idees que ens transmeten una determinada visió de la realitat. Sol respondre als interessos de la classe dominant, que crea aquesta superestructura per mantenir el domini sobre els oprimits. Encara que aquest concepte en un sentit ampli seria qualsevol concepció o representació del món. Marx l'emplea en un sentit negatiu, defensant que té com a objectiu suplantar una situació real. L'objectiu de Marx i Engels serà aleshores, clarificar racionalment la situació de la consciència ideologitzada i mostrar la situació d'alineació per tal de desemmascarar la ideologia al servei de la classe dominant i així poder superar i acabar amb la ideologia i l'alineació.

Alineació

Alineació: l'alineació és l'estat en què una realitat es troba fora o separada d'ella mateixa. Un dels primers en usar aquest concepte va ser Hegel. Hegel es refereix a l'alineació quan en el seu esquema idealista, on es defensa que alguna cosa és projectada per la nostra ment i el subjecte és conscient d'això, esdevenint autoconsciència i tancant el cercle; hom se n'oblida que allò és projecció de la seva ment i ho veu com una cosa estranya, aliena. Feuerbach, que representà l'escaló entre Hegel i Marx, aplicà aquest concepte a la religió, afirmant que les idees religioses són produïdes pels homes, creant un déu com un ésser extern, queda desposseït de la seva essència i es veu dominat per la representació d'allò mateix que ell ha creat.

Alineació (2)

Alineació Marx emprà aquest concepte en l'àmbit del treball. Per a Marx, l'activitat fonamental de l'home és el treball, activitat mitjançant la que hom es realitza, però en la societat capitalista, hom ven la seva força de treball a canvi d'un salari per sobreviure. Hi ha diversos tipus d'alineació: 1) Producte del seu treball: el treballador ven el seu treball a canvi d'un salari, i per tant, el producte que ell ha elaborat serà propietat d'un altre, l'amo capitalista. Per això hom no es realitza en el seu treball, la despossessió. 2) Treball: hom ven el seu treball a canvi d'un salari. És un treball forçat que no realitza i fa sentir infeliç a l'home. Aquest només pot ser lliure i feliç fora del treball, quan realitza les seves funcions biològiques, i en canvi en el treball pertany a un altre, l'amo capitalista. Quan hom es sent satisfet amb el seu treball no requereix de substituts que el satisfacin, tals com la droga, alcohol... És la despersonalització

3) L'home mateix: hom es veu reduït a una simple peça de la gran maquinària productiva, es veu com una mercaderia que es ven, deixa de ser un fi, és un objecte. En relació amb els altres homes: cadascú treballa pel seu propi interès, les relacions humanes giren entorn de l'intercanvi de mercaderies i els homes es tracten entre ells com a mitjans per un fi econòmic, Marx ho denomina com a deshumanització. 4) La naturalesa: hom neix dins la naturalesa. Amb l'arribada del capitalisme, la naturalesa passa a ser de mans privades i hom la percep com una cosa que no és seva.

La conseqüència bàsica d'aquest treball alienant és la propietat privada. Marx centrarà la seva filosofia en la supressió de l'alineació. Per sortir-ne cal una presa de consciència de classe i una revolució que aboliran les condicions que fan possible l'opressió. A partir d'aquí podem veure quin seria el model de treball ideal per Marx: 1. producte: el benefici és per a qui el fa. 2. Activitat pròpia: el treball satisfà al treballador, és humanitzant 3. naturalesa: els recursos de la Terra són per a qualsevol que els vulgui, no es poden privatitzar 4. altres éssers humans