Kant i Plató: Ètica, Deure Moral i Autonomia Individual

1. Obligació de fer una acció segons Kant i Plató

• Kant: L'obligació moral ve determinada pel deure i la raó autònoma. Segons el seu Imperatiu Categòric, una acció és moralment obligatòria si pot ser universalitzada i si tracta la humanitat com un fi i no com un mitjà.
• Plató: L'obligació de fer una acció està vinculada al coneixement del Bé. Segons l’intel·lectualisme moral, només qui coneix la Idea del Bé pot actuar correctament. Per tant, l'acció moral depèn del saber, no d’una llei moral autònoma com en Kant.

➡️ Comparació: Mentre que per Kant el deure és universal i autònom (independent de factors externs), per Plató l’acció moral depèn del coneixement de les Idees, especialment la Idea del Bé. Això fa que l’ètica de Plató sigui heterònoma (depenent d’una realitat externa), mentre que la de Kant és autònoma.

2. Obligació moral envers els animals

No estic d’acord amb l’afirmació que no tenim cap obligació moral envers els animals.

Kant defensa que només els éssers racionals són fins en si mateixos, cosa que implicaria que els animals, en no tenir raó ni autonomia, no poden ser subjectes de drets morals. No obstant això, crec que aquesta visió és limitada i que hem de reconèixer als animals un cert valor moral.

L’imperatiu categòric ens diu que hem d’actuar segons principis que puguin ser una llei universal. Si acceptéssim el maltractament d’animals sense restriccions, estaríem normalitzant una actitud de crueltat i instrumentalització de la vida, cosa que podria acabar afectant també la manera com tractem els humans. De fet, fins i tot Kant admetia que fer mal als animals endureix el caràcter i ens fa menys compassius, fet que podria perjudicar la nostra relació amb altres persones.

A més, si bé Kant sosté que la moral es basa en la raó, crec que l’empatia i la compassió també haurien de tenir un paper en les nostres decisions ètiques. Encara que els animals no siguin racionals, pateixen i tenen interessos, i això hauria de ser suficient per imposar-nos certs deures morals cap a ells.

En conseqüència, defensaria que tenim l’obligació de tractar els animals amb respecte i evitar el seu patiment innecessari. Això no vol dir que no puguem menjar carn, però sí que hauríem de garantir que els animals criats per a l’alimentació visquin en condicions dignes i no siguin tractats com a simples objectes.

3. Concepció de la moral segons Kant i Plató

• Kant: La moral és una qüestió de llibertat i autonomia. L’ésser humà, a través de la raó, es dona lleis morals a si mateix (deontologia). La bona voluntat és l’únic bé absolut i les accions han de basar-se en el deure.
• Plató: La moral està vinculada a l’ordre universal de les Idees. La virtut depèn del coneixement, i la societat ha d’estar estructurada en funció del Bé. No hi ha llibertat moral individual, sinó un model ideal que s’ha de seguir.

➡️ Comparació: Kant defensa una ètica autònoma i racional, mentre que Plató veu la moral com una qüestió de coneixement i ordre còsmic. A més, mentre Kant és individualista (cada persona ha de seguir el deure per si mateixa), Plató és col·lectivista (la moral està lligada a la ciutat ideal i al paper que cadascú té en ella).

4. La prostitució és moralment inacceptable?

No estic d’acord amb l’afirmació que la prostitució sigui moralment inacceptable en tots els casos.

L’ètica kantiana es basa en el principi que les persones han de ser tractades com un fi en si mateixes i mai com un simple mitjà. Segons aquest criteri, Kant rebutjaria la prostitució, ja que considera que una persona que ven el seu cos s’està tractant a si mateixa com una mercaderia, i això va en contra de la seva dignitat.

Tot i això, crec que aquesta visió és massa rígida i no té en compte l’autonomia individual. Si una persona exerceix la prostitució de manera lliure i informada, sense pressions ni explotació, no veig per què hauríem de considerar que està renunciant a la seva dignitat. La llibertat és un principi fonamental de la moral, i això inclou el dret a prendre decisions sobre el propi cos.

És cert que en molts casos la prostitució està vinculada a explotació i coacció, i en aquestes situacions sí que seria moralment inacceptable. Però si el treball sexual es regula adequadament i es garanteix que les persones que l’exerceixen ho fan de manera voluntària, crec que no hi ha raó per condemnar-lo moralment. L’important és assegurar que qui decideixi exercir la prostitució ho faci com a expressió de la seva pròpia voluntat i no com a conseqüència d’una situació de vulnerabilitat o necessitat extrema.

5. Quan una acció està moralment prohibida segons Kant i Plató

• Kant: Una acció està moralment prohibida si no pot ser universalitzada o si tracta els altres com a mitjans en comptes de com a fins. Per exemple, mentir està prohibit perquè, si tothom mentís, la comunicació deixaria de tenir sentit.
• Plató: El mal és fruit de la ignorància. Una acció seria moralment incorrecta si s’allunya de la Idea del Bé. No hi ha una llista concreta de prohibicions, sinó que qui coneix el Bé no faria res dolent.

➡️ Comparació: Per a Kant, el criteri és racional i formal (una regla universalitzable), mentre que per Plató és epistemològic (qui coneix el Bé no fa el mal). Kant posa l’accent en la intenció i la universalitat, mentre que Plató veu el problema en la ignorància.

6. És més probable que actuï de manera moral qui segueix els sentiments o qui segueix el deure?

Estic en desacord amb l’afirmació que qui es guia pels sentiments actuarà de manera més moral que qui es guia pel deure.

L’ètica de Kant es basa en el principi que la moralitat no pot dependre de les emocions, sinó que ha de basar-se en la raó i el deure moral. Segons ell, actuar moralment significa actuar segons l’imperatiu categòric, independentment dels sentiments que puguem tenir en aquell moment.

Crec que Kant té raó en aquest punt: els sentiments són canviants i subjectius, i poden portar-nos tant a fer el bé com a prendre decisions egoistes. Per exemple, una persona pot sentir simpatia per algú proper i ajudar-lo, però ignorar una altra persona que pateix perquè no sent cap vincle emocional amb ella. En canvi, si actuem per sentit del deure, garantim que les nostres accions siguin imparcials i universals.

Això no vol dir que els sentiments siguin irrellevants en moralitat. L’empatia i la compassió poden ser un motor per fer el bé, però no haurien de ser l’únic criteri. La millor opció és combinar el sentit del deure amb una sensibilitat moral que ens ajudi a aplicar-lo d’una manera humana i comprensiva.

Per tant, crec que una persona que actua per deure té més garanties d’actuar moralment de manera constant i imparcial, mentre que una persona que es guia només pels sentiments pot prendre decisions molt bones en alguns casos, però també molt dolentes en d’altres.

7. L’eutanàsia hauria de ser legal?

Estic en desacord amb l’afirmació que l’eutanàsia no hauria de ser legal.

Des d’una perspectiva filosòfica, crec que la dignitat humana no només es troba en el fet de viure, sinó en la capacitat de decidir sobre la pròpia vida. L’autonomia, que és un concepte fonamental en l’ètica kantiana, ens diu que l’ésser humà ha de poder actuar segons la seva pròpia voluntat racional i no només seguint impulsos externs o imposicions. Si una persona, fent ús de la seva raó, decideix posar fi a la seva vida perquè considera que el seu patiment és insuportable, negar-li aquesta opció seria tractar-la com un mitjà i no com un fi en si mateix.

És cert que Kant rebutjaria l’eutanàsia perquè defensa que la vida humana té un valor absolut i no pot ser sacrificada per cap altra finalitat. No obstant això, jo considero que la dignitat humana no està en viure a qualsevol preu, sinó en viure d’una manera coherent amb la pròpia racionalitat i voluntat.

L’imperatiu categòric ens diu que hem d’actuar segons normes que puguin ser universalitzables. Crec que una llei que permetés l’eutanàsia en casos estrictament regulats podria ser universalitzable sense generar contradiccions morals. Si establim criteris clars (per exemple, que la decisió sigui presa lliurement per una persona conscient i en una situació de patiment irreversible), aquesta pràctica no posaria en risc la dignitat humana, sinó que la protegiria.

A més, l’eutanàsia podria entendre’s com una expressió del deure moral de no fer patir inútilment, un principi que, tot i no ser central en l’ètica kantiana, encaixa amb la idea de respectar la humanitat en cada persona. En definitiva, defensar la legalització de l’eutanàsia és reconèixer que la llibertat i l’autonomia han de prevaldre en decisions tan fonamentals com el dret a viure o morir amb dignitat.