Justícia fiscal i control financer en l'Administració Pública

Reparacions (art 153)

Si Intervenció, al realitzar fiscalització o intervenció, es manifesta en desacord amb contingut d'actes examinats o amb procediment seguit per la seva adopció, haurà de formular els seus reparos per escrit, amb cita de preceptes legals en què sustenta el seu criteri. La formulació del reparo suspendrà la tramitació de l'expedient fins que sigui solventat, bé per subsanació de deficiències observades o bé, en cas de no acceptació del reparo, per resolució del procediment. Quan s'apliqui el règim general de fiscalització i intervenció prèvia, procedirà la formulació del repar en els següents casos: a) Quan es basi en insuficiència de crèdit o proposta no considerada adequada. b) Quan la despesa es proposi a òrgan que excedeixi de competència. c) Quan s'apreciïn greus irregularitats en documentació justificativa del reconeixement d'obligacions o no s'acrediti suficientment el dret del seu percebedor. d) Quan el repar derivi de comprovació material d'obres, subministraments, adquisicions i serveis. e) Quan s'hagin omissos requisits o tràmits que podrien donar lloc a nul·litat de l'acte, o quan la continuació de la gestió administrativa pogués causar perjudicis econòmics al Tresor Públic o a tercers. En cas que els defectes observats en l'expedient derivin de l'incompliment de requisits o tràmits no essencials, Intervenció podrà emetre informe favorable, però l'eficàcia de l'acte quedarà condicionada a la subsanació d'aquests defectes amb anterioritat a l'aprovació de l'expedient. L'òrgan gestor remetrà a Intervenció la documentació justificativa de la subsanació d'aquests defectes. Si no es solventen per òrgan gestor els condicionaments indicats per a la continuïtat de l'expedient, es considerarà formulat el corresponent repar. En cas que la funció interventora es desenvolupi en règim especial de fiscalització i intervenció prèvia de requisits bàsics, només procedirà la formulació del repar quan no es compleixi algun dels extrems de necessària comprovació. Els interventors podran formular observació complementària que considerin convenients, sense que tinguin, en cap cas, efectes suspensius en la tramitació dels expedients corresponents.

Discrepàncies (art 155)

Quan l'òrgan gestor no accepti el repar formulat, plantejarà a Intervenció General de l'Administració de l'Estat a través de la Subsecretaria del departament, en cas de ministeris i a través de presidents o directors d'organismes o entitats en altres casos, la discrepància motivada per escrit, amb cita de preceptes legals en què sustenta el seu criteri. Plantejada la discrepància, es procedirà de la següent forma: a) En casos en què hagi estat formulat el repar per intervenció delegada correspondrà a Intervenció General de l'Administració conèixer la discrepància, sent la seva resolució obligatòria per a aquella. No obstant això, quan el repar hagi estat formulat per Intervenció Delegada en centres, dependències i organismes del Ministeri de Defensa, o en entitats gestores i serveis comuns de Seguretat Social, correspondrà conèixer de la discrepància a Intervenció General de Defensa i a Intervenció General de Seguretat Social, respectivament, fent constar el seu criteri que serà vinculant per aquella. Quan el repar hagi estat formulat per Intervenció General de Defensa o Seguretat Social o aquestes hagin confirmat el de intervenció delegada, subsistint la discrepància, correspondrà a Intervenció General de l'Administració resoldre la mateixa, sent la seva resolució obligatòria per a aquelles. b) Quan el repar hagi estat formulat per Intervenció General de l'Administració o aquest centre directiu hagi confirmat el de una altra Intervenció General o delegada, si subsisteix, correspondrà al Consell de Ministres adoptar resolució definitiva.

Omissió de fiscalització (art. 156)

En supòsits en què la funció interventora sigui preceptiva i s'hagi omissa, no es podrà reconèixer obligacions, ni tramitar pagaments, ni intervenir favorablement en aquestes actuacions fins que es subsani aquesta omissió en els termes previstos en aquest article. En aquests supòsits, serà preceptiva l'emissió d'informe per part de l'òrgan d'Intervenció General de l'AGE que tingui coneixement d'aquesta omissió i que es remetrà a l'autoritat que hagi iniciat les actuacions. Aquest informe, que no tindrà naturalesa de fiscalització, posarà de manifest, com a mínim: - infracció de l'ordenament jurídic que s'hagi posat de manifest per haver sotmès l'expedient a fiscalització o intervenció prèvia en moment oportú. - prestacions que s'hagin realitzat com a conseqüència d'aquest acte. - procedència de revisió d'actes dictats amb infracció de l'ordenament. - existència de crèdit adequat i suficient per fer front a obligacions pendents. Els interventors delegats donaran compte del seu informe a Intervenció General de l'AGE en el moment de la seva emissió. Correspondrà al titular del departament a què pertanyi l'òrgan responsable de la tramitació de l'expedient o a qui estigui adscrit l'organisme autònom, sense que aquesta competència pugui ser objecte de delegació, acordar, en el seu cas, la sotmetent del cas al Consell de Ministres per a què adopti resolució procedent. L'acord favorable del Consell de Ministres no eximirà de l'exigència de responsabilitat que, en el seu cas, pugui correspondre.

Auditoria pública (art 162)

Consistirà en verificació, realitzada amb posterioritat i efectuada de forma sistemàtica, de l'activitat econòmico-financera de l'Administració Pública, mitjançant l'aplicació de processos de revisió selectius continguts en normes d'auditoria i instruccions dictades per Intervenció General de l'AGE. L'auditoria pública adoptarà modalitats: - auditoria de regularitat comptable: revisió de l'adequació de la comptabilitat a la normativa. - auditoria de compliment: verificació del compliment de normes per actes i processos de gestió econòmico-financera. - auditoria operativa: control de l'eficàcia i eficiència de processos d'organització.

Control financer (art. 157)

El control financer permanent s'exercirà en òrgans i entitats establerts en l'article següent i tindrà per objecte la verificació de forma contínua realitzada a través de la corresponent intervenció delegada, de la situació i funcionament d'entitats de l'Administració Pública en aspectes econòmico-financers, per comprovar el compliment de normativa i directrius que els regeixen i, en general, que la seva gestió s'ajusti a principis de bona gestió financera i en particular al compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària i d'equilibri financer.

Principi de justícia material del gasto/asignació equitativa

Complet principi de justícia tributària, el que implica que la distribució de la càrrega tributària i destinació de recursos obtinguts han de ser justos. No s'identifica amb principi de legalitat formal en el gasto, la legalitat pot ser justa o no. Art. 31 CE: - Principi de justícia tributària: vinculat a requisits d'igualtat i progressivitat del sistema fiscal i capacitat contributiva (es contribueix segons capacitat). - Principi de justícia en gasto: no paràmetres clars. Doctrina i jurisprudència: • El gasto no pot ser injust: no es permet gasto arbitrari o que afavoreixi desigualtats entre territoris o ciutadans. • La CE és sistema de valors: assignació de recursos públics que no respectin poden arribar a ser inconstitucionals. • En relació amb prestació i organització de serveis públics, seria just, en vessant de gasto, permetre a determinades persones, i sota requisits concrets, que puguin accedir a aquest servei a un cost més baix o gratuïtament. • És principi i no dret en sentit estricta, però vinculat a poders públics i se'ls aplica principi de reserva de llei i poden motivar recursos d'inconstitucionalitat.