El jurament dels horacis David mostra un estil depurat i subordina el color al dibuix

EROS I PSIQUE

Fitxa tecnica:

Autor:

Antonio Canova Crono:
1787 – 1793 Tipologia:
escultura exempta Material:
marbre Mides:
1,55 x 1,68 m Estil:
neoclassicista Tema:
mitologic Localització:
musé du Louvre

Descripció/ analisi formal

Descripció: L'artista representa a Psique recolzada sobre el seu maluc dret, la jove es torna cap a enrere cap al seu estimat, el déu Eros, que s'aproxima per besar-la i envolta el seu cos amb un braç mentre que amb l'altre sosté el seu cap alhora que ella envolta el coll d'ell amb les seves mans. Tots dos amants es troben en el moment just i tibant que precedeix al petó.

Materials i tecnica:

L'artista aconsegueix una obra plena de tendresa gracies al tractament acurat del material. Aconsegueix transformar la duresa del marbre en una textura suau i delicada polint amb perda volcanica l'obra acabada i banyant-la amb calç i acid. Gracies a aquest acabat, va aconseguir una sensació de Realisme anatomic.

Color:

L'obra no està policremada, peruqè durant el neoclassicime es considerava que a la Grècia classica es valorava la puresa blanca del marbre.

Analisi formal

Composició:

Els dos cossos tracten una aspa, determinada per les ales d'Eros el centre del qual passa entre els llavis dels dos amants. El instant del petó, l'enquadra en un cercle format pels braços de Pisque, que abraça el cap del noi, i els d'Eros, que envolten i agafen el cap i el cos de la seva dona. Amb aixó, lespectador centra la seva mirada i l'atenció en aquest punt focal.

Context

Hitoria:

Al Segle XVIII se li coneix com el Segle de les llums perquè l'home rebutja tot allò que li sigui impost i només admet el que li arriba a través de la llum de la seva raó. La raó és la norma amb la qual es valoren totes les manifestacions humanes. Com a conseqüència, apareix a Europa a principis de segle un grup de pensadors amb un esperit científic que prenen l'experimentació com a mètode per adquirir el coneixement sense por d'equivocar-se. Aquest moviment rep el nom d'Il·lustració. Els il·lustrats, per arribar a la veritat científica, comencen a dubtar de tot. El dubte és el mètode per descobrir la veritat.

Estil:

Canovas fa una versió més dolça d'aquest estil, amb una tecnica que li permet donar a la pell una qualitat molt delicada, plena de gracia i frescor. Treballa a Roma, porp de Venècia, on tenia el taller. L'ideal de bellesa està reflectit en les dues figures, així com la puresa de la línia, la claretat composotiva.

Funció:

Obra d ecaracter decoratiu

Influencies:

Té com a referent el món classic, que ell havia etsudiat a través de l'estatuaria classica de les col·leccions italianes. També s'ha d'analitzar com una reacció estetica contra els excessos del decoratisme rococó. Va exercir gran influencia sobre els integrants del moviment neoclasssic. A Espanya seguit per Damià Campeny i Antoní Solà.

EL JURAMENT DEL HORACIS

Fitxa tecnica: Autor:

Jacques-Louis David Crono:
1784 Tipologia:
oli sobre tela Mides:
3,30 x 4,25 m Estil:
Neoclàssic Tema:
literari Localització:
musé du Louvre

Descripció/ analisi formal

Descripció:

En el quadre veiem el jurament ROMà de tres germans cap al seu pare, que li prometen que combataran fins a la mort, En uns egon pla, a la dreta, hi han tres dones ploroses.

Tecnica:

Mostra un estil depurat i subordina el color del dibuix. El pintor te molta cura de perfilar amb una gran delicadesa totes les figures a través d'un modelatge anatòmic perfecte. El pintor prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins, fet que reforça visualment amb l'actitud més agressiva del homes i més sentimental de les dones.

Color:

A les escenes hi predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. Els colors foscos són utilitzats per al fons, i els clars per a les figures. El vermell es utilitzat en les tres parts que divideixen el quadre i permet equilibrar l'escena cromaticament.

Llum:

Tota l'escena està banyada en una llum tenue, que entra des de l'esquerra sense que hi hagi cap focus lumínic visible.

Composicó:

(racional: simetrica i equilibrada)Mostra una perfecta integració de les figures dins de l'espai arquitectonic i assigna a cada figura o grup una de les tres arcades del fons. Aquesta separació permet ordenar tots els personatges i assumeix així un dels preceptes de la pintura Neoclàssica: la claredat expositiva.

Analisi formal

Tema:

El tema del quadre és històrico-mitològic i ens mostra la importància de l'honor en els temps dels grans imperis com el ROMà o el grec. Els soldats defensaven la seva pàtria fins a la mort i deixaven de banda totes les altres preocupacions i pertinences com poden ser les dones o els fills, els béns, etc… Així en ho mostra el quadre del Jurament dels Horacis en el qual podem observar el paper femeníí de l'època que era el de cuidar-se de la família i dels afers domèstics.

Significat i funció:

En aquells temps David era el pintor principal de la Cort de Napoleó que havia aconseguit l'Imperi més gran que ha tingut França. En aquells moments era la primera potència mundial indiscutiblement i cap altre país podia fer-li front fins que en la batalla que va lliurar-se a les portes de Moscú va afeblir molt l'exèrcit francès. Aquell era el principi del final del Gran Imperi. David, però, va viure la revolució de ple i les seves obres van ser elegides com a estandart de la revolució contra els monarques.

Context

Hitoria:

Al Segle XVIII se li coneix com el Segle de les llums perquè l'home rebutja tot allò que li sigui impost i només admet el que li arriba a través de la llum de la seva raó. La raó és la norma amb la qual es valoren totes les manifestacions humanes. Com a conseqüència, apareix a Europa a principis de segle un grup de pensadors amb un esperit científic que prenen l'experimentació com a mètode per adquirir el coneixement sense por d'equivocar-se. Aquest moviment rep el nom d'Il·lustració. Els il·lustrats, per arribar a la veritat científica, comencen a dubtar de tot. El dubte és el mètode per descobrir la veritat.

Influencies:

El punt d ereferencia principal és la cultura i l'art classic de Grècia i Roma. Influencia en l'obra de Rafael, Poussin i Caravaggio.