Judit i Holofernes d'Artemisia Gentileschi: Anàlisi

Judit i Holofernes: Artemisia Gentileschi

Context històric i artístic

L’obra Judit i Holofernes va ser elaborada l’any 1612 per Artemisia Gentileschi (la primera de les dues versions amb el mateix tema; la segona va ser elaborada vuit anys més tard, el 1620) en el context de la Itàlia barroca. El Barroc arriba a Europa després d’un segle XVI ple de canvis. Durant aquest segle, s’havia viscut la Reforma Luterana, que havia dividit el cristianisme en dos bàndols fortament diferenciats, i la posterior Contrareforma. Amb la Contrareforma, l’Església catòlica, més que voler recuperar els països protestants, volia reforçar i reafirmar el poder sobre els països encara catòlics, i per això va usar l’art com a eina instructiva i propagandística. Les bases de la Contrareforma es van pactar en el Concili de Trento i va ser capitanejada per l'espanyol Ignasi de Loyola.

D'altra banda, van sorgir un seguit d’Estats que rivalitzaven per l'hegemonia a Europa, finalment assolida per França, que, com la majoria d’Estats de l’època, va tenir un govern despòtic i absolutista. Els governants també van trobar en l’art, i en particular en la seva aplicació a l’urbanisme, una forma propagandística del règim i d’ostentació del seu poder i de la seva riquesa.

Aquesta situació en què es trobava l’Europa barroca explica també la Itàlia del segle XVII, on l’ostentació i la propaganda van començar a esdevenir fonaments de l’art, tot i que conservés encara alguns trets i principis propis del Renaixement. Artemisia va treballar per l'Església catòlica i també per la noblesa i la burgesia italianes, a Florència, Roma i Nàpols i, fins i tot, durant un període de temps, per a la societat anglesa.

Anàlisi formal i estilístic

L’obra que estem tractant pertany a les primeries del Barroc italià i, per tant, a la seva època més propera al moviment precedent, el Renaixement, quedant-ne conseqüentment fortament marcada.

La pintura barroca s’inicia a Itàlia davant l’esgotament del manierisme, i sorgeixen aleshores dues tendències oposades. Per una banda, a Bolonya, els germans Carracci funden una estricta Acadèmia que pretén tornar als clàssics i deixar-se influenciar per Rafael i Miquel Àngel. Per l’altra, Caravaggio, en solitari, inicia un corrent revolucionari basat en el tenebrisme i el realisme. Aquest realisme, juntament amb el predomini del color sobre el dibuix i la profunditat contínua, aconseguida amb jocs de llum, és una característica essencial de la pintura barroca. En aquesta, la pintura i la llum cobren una importància cabdal i passen a ser una preocupació central. Les composicions es tornen obertes i asimètriques, i els temes es diversifiquen. Existeix en la pintura barroca una gran diferència entre els països catòlics i els protestants, atès que l’Església protestant prohibeix les imatges a les esglésies.

El cas d’Artemisia Gentileschi és excepcional, ja que es tracta d’una dona pintora. Durant la seva primera etapa, rep una forta influència de Caravaggio, tant pel que fa al tenebrisme com pel que fa al realisme. És també en aquesta primera època on trobem els colors típics de Caravaggio. La seva pintura, però, canvia gradualment fins que podem parlar d’una segona etapa, on el color es torna més intens (amb una preferència excepcional pel groc) i les escenes, més dramàtiques i teatrals. Es va dedicar a la temàtica religiosa, mitològica i al retrat; en tots els casos, acostumen a aparèixer dones en situacions complicades. Artemisia va pintar un altre quadre igual que aquest que estem estudiant, però canviant alguns detalls, com el color de la brusa de Judit.

Altres obres d'Artemísia són: Magdalena melancòlica, Cleopatra, Susanna i els vells.

L'obra està pintada a l'oli sobre tela. Aquest procediment consisteix a barrejar el pigment amb un aglutinant oliós, generalment oli de lli. En aquesta obra, Artemísia treballa acuradament l’escala cromàtica, fortament lluminosa, i també els forts contrasts de llum i ombra. Dominen el blau del vestit de Judit, el vermell de la criada i el blanc tacat de sang dels llençols. Veiem com el quadre s’estructura sobre el creuament de dues diagonals, que la formen els braços de l’heroïna i els de la dona que sotmeten Holofernes. La centralització i l’acurat enfocament de l’acció la fan ser el centre del quadre i l’element més rellevant. Veiem fàcilment el tenebrisme i el realisme, i, en definitiva, el caravaggisme de la primera etapa de l’autora en el tractament de la llum i dels colors; és destacable també la influència de Miquel Àngel en aquestes figures musculoses i tenses, i la del seu pare, Orazio.

Iconografia i significat

Segons narra l’Antic Testament, davant l’assetjament dels assiris a la ciutat hebrea de Betúlia, Judit, una jove i bella vídua, va decidir sacrificar-se i oferir-se al general enemic Holofernes per acabar amb la seva vida. Va aconseguir, mitjançant un pla, introduir-se a la tenda del general Holofernes, el qual va fer un banquet en el seu honor i, quan va caure rendit pel son i l'embriaguesa, va matar-lo de dos cops d’espasa al coll, que és precisament l’instant que Artemisia plasma en el quadre.

Sembla que la llegenda no tracta de cap fet històric concret, sinó que Judit simbolitzaria el poble hebreu, sempre perseguit, i Betúlia (Beth Eloí), la casa de Déu. Amb aquest retrat, l’autora volia explicar, o més aviat idealitzar, la venjança que volia dur a terme per la violació que va patir de jove. Aquest quadre va ser un important encàrrec de Cosme II de Mèdici, que governava la Toscana des de 1609 i que va ser membre d’una família que practicava el mecenatge de les arts.