El joc i les seves teories: una visió completa

El joc te un caracte universal i evolució segons l’edat característiques diferents en funció del seu contex cultural.

Vygotski deia que el joc es una activitat necessària per als éssers humans i de gran importància en l’esfera socialja que permet assetjar algunes conductes socials.

Carecteristiques del joc: 1 es una activitat agradable,  el joc ha se der lliure espontani i voluntari –teuna finalitat en ell mateix –implica activitat –es desenvolupa en un arealitat ficiticia –tots els jocs tenen una limitació espacial i temporal es una activitat pròpia de la infància –es innat –refleteix l’etapa evolutiva en que es troba l’infant –permet l’infant afirmarse – afavoreix el procés socialitzador –compleix una funció compensadora de desigualtats inegradoda i rehabilitadora –en el joc els objectes no son imprescindible

Teories relacionades amb el consum d’energia

 1. T de la potencia supèrflua (F.V.Schiller) el joc consumeix energia sense necessitat aparent, el joc permet disminuir l’energia que no ha consumit el cos per satisfer les necessitats biològiques. El joc es mes aviat un plaer relacionat amb l’excés d’energia. 2.Teoría de l'energia sobrant (herber spencer) l'autor considera que el joc serveix per descarregar l'energia sobrant i constitueix, un mitjà d'alliberació d'energia, tensió, ansietat. 3.
teoría de relaxació ( Moritz Làzarus); va rebre la teoría anterior. L'autor diu que el joc suposa un mitjà de relaxació i recuperació de l'energia consumida en la realització de tasques més sèries i cansades. és una activitat alliberadora de l'estrés, el cansament i els problemes.

teoría de recapitulació (Stanley Hall) segons la seva teoría el nen passa per diferents etàpes de l'especie; ètapa animal ( trepar, corre...) ètapa salvatge (cuit i amagar "pilla pilla") ètapa nòmede (interès pels animals) ètapa agricultora- patriarcal (escarbar la sorra, acampar, jugar amb nines...) Critica; fa referència al joc relacionat amb les noves tecnologies que queden fora d'aquestes teories.

Teoria de l’exercici preparatori ( karl groos); es basa en la teoría de Darwin sobre la selecció natural. Considera que quan els animals juguen estan desenvolupant conductes de preparació per a la seva pròpia supervivència. Els èssers humans tmb ho fem, el nen petit exercitarà i perfeccionarà les habilitats pel món adult (si jo fos un...., jo faig com si....)

Teoríes S. XX

A) teoría generals del joc (buytendijk) (1889-1974) "el nen juga xq és nen" és a dir, el joc passa a ser una característica bàsica de la infància. - trets característics del joc: 1- l'ambigüetat dels moviments, quan un nen juga, no es mou amb una finalitat clara. 2- el caràcter impulsiu dels moviments. 3- l'actitud fins la realitat centrada en la seva passió pel joc. 4- la dinamica de la infància caracteritzada x la timidesa i la vergonya. Diu tmb que en la conducta lùdica és necessàri sempre la joguina. El jugar és sempre jugar amb alguna cosa. - impuls que inciten el joc: 1- la llibertat. 2- el desig de fusió amb l'entorn. 3- reiteració (jugar sempre al mateix). b) teoría de joc o de ficció ( claparedé): psicòleg suís que va elaborar la seva pròpia teoría sobre el joc  (teoria de la ficció) - critica de buytendijk; claparede diu que per jugar els materials no són imprescindibles. El nen considera dues realitats diferents (la del món adult i la del propi món en el que viu. Quan juga "com si.." manipula la realitat acomodant-la als seus propis desitjos d'acció.) c) teoría del pensament de la intel·ligència (piaget): psicòleg suïs i un dels grans autors del S. XX. Piaget postul·la dos processos que condicionen la conducta intel·ligent. -assimilació: fa referència al procés mitjançant al qual l'individu trnasforma la informació que rep i la fa seva (la interioritza) el joc és pura assimilació. - acomodació: consisteix en l'ajustament d'informació que realitza l'individu (la suma a la que ja te). 1- estadi sensorio - motor (0 a 2 anys) el nen repeteix moviment que li resulten gratificants i a partir d'ells apren nous moviments ( el nen presenta una intel·ligència pràctica). 2- estadi preoperacional (2 a 6 anys) és la etapa del joc simbòlic. Permet evocar objectes o fenomens que no estan presents, la funció simbòlica es dona gràcies al llenguatge. 3- estadi operacional concret (6 a 12 anys) a partir dels 6 anys comença el joc reglat (és un joc molt organitzat i implica competitivitat, introducció de regles... (ja no és espontani) implica l'accès a un pensament reversible) 4- estadi operacional formal ( a partir dels 12 anys): el joc reglat comença a tenir una visió més adulta del mateix. d) psicoanàlisi de freud (1856-1939): neuroleg i psiquiatre austríac. Fundador dels psicoanàlis. Segons ell el joc és un procés intern de naturalessa emocional i vincular a l'expressió dels instints, especialment el plaer. L'activitat lùdica es defineix com la escenificació de les emocions puguin ser lliberades. El nen repeteix experiències agradable i cambia la manera en que succeixen els fets. Aquesta teoria destaca la importància del valor terapeutic i diganistic del joc, ja que el nen mostra en el seu interior com expressa desitjos i conflictes personals. e) teoría social de Vigotsky: aquest autor diu que el joc facilita el pas d'adquisicions de mes inmadures a altres + consolidades (va incorporant capacitats). Les teories anteriors interpreten el joc com una manera d'expressar capactitats ja consolidades. Manté que a través del joc el nen coneix el seu propi jo i la seva funció social (jo social). Segons aquest autor existeixen dos zones de desenvolupament;
La zona de desenvolupament real ( fa referència a aqueslles coses que el nen pot fer per si mateix) La zona de desenvolupament pròxim és la distància que hi ha entre el desenvolupament real i potencial. El joc possibilita que el nen avanci en el seu desenvolupament. Te un paper socialitzador (transmició de valors, cultura i custums).

Ambit psicomotriu:

el nado desde molt petit realitza un joc de moviments que duu a terme de manera repetitiva i involuntària, apareixen les figures humanes i intenta imitarles, obté plaer a posarse coses a la boca, . Comença la deambulacio, passa això quan l’infant ja camina

Àmbit cognitiu:

l’infant aprèn, grava en la seva ment uns esquemes d’acció que li permeten repetir els moviments amb un grau de perfeccionament, l’assimiliacio dels esquemes d’acció suposa el començament en la contruccio deles estrocutures bàsiques del coneixement, aparició del joc simbòlic i domini del llenguatge

Ambit afectiu:

 l’infant va assimilant continus jocs els quals li permetes atribuir sentiments, qualitats i comportament a les persones i als objectes del seu entorn Durant aquesta etapa el joc li permet ampliar nous horitzons

Ambit social:

 la socialització es el procés pel qual els individus interaccionen amb els altres l’infant mitjançant jocs comparits es comunica . La persona adulta reforça i ajusta les respostes de l’infat amb les seves accions  Nivell individual: l’infant va comformat la seva personalitat i el concepte de si mateix . Nivell col·lectiu va teixint una xarxa de relacions personals que l’ajudaran a adaptar-se i a integrar-se.

Estadi sensoriomotor:

el joc típic segons Piaget es el joc funciona joc d’exercicis que o comporta cap simbolisme (0.2 anys) una altre joc que s’inicia es el de construccioque apareix a partir del primer anys Jocs de nado: col·locar mòbils en el bressol fer sonar el sonall el nado encara no pot dominar les mans per agafar les coses dedica la part per observar i escoltar el primer objecte de joc que utilitza el nado es el propi cos; mans i perus. Partir del primer anys  (3-6 mesos) aconsegueix fixar la miradai pot seguir objeces en moviment urant aquesta epoca el nado necessita objectes que pugui tocar amb les mans manta  (6-12 m) el nado experimenta un progres en l’autonomia motriu es cpaç d’agafar amb destresa els objectes i pssarsels de ma a ma llançar objectes, objectes gran i que rodin caminadors, es el moment de facilitar objectes quotidians i reals. (12-24 m) cada vegafa es més autònom pot desplaçar-se lliurament el afavorir el joc heurístic, relacions socials es centren el les pròpies accions

Estadi preoperacional:

Estadi on predomina l’el joc simbòlic tendeix a la representació i simulació de vivències experimentades o inventades el joc funcional i de construcció es mantenen. Relacions socials juguen junts però o comparteixen el mateix. Joguines que afavoreixin el joc simbòlic: cuinete, botigues.. (4-6) aparició del grup no necessiten tant la peresencia d’un aldult aparició de impacients manifestacions de les regles de les consignes utilització de materials i estris de joguines.