El joc i el desenvolupament infantil

¿Qué es el joc?

Activitat necessària i molt important en l’esfera social ja que permet assajar algunes conductes socials.

Una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores o afectives.

Una acció que s’ha de fer de bon grat sense cap tipus d’obligació i amb el temps i l’espai necessari.

De caràcter universal: Els infants de totes les cultures i de totes les èpoques han jugat. Allò que varia entre elles és la consideració el joc.

El joc és més que diversió: És un dinamitzador del desenvolupament infantil. És un instrument privilegiat d'aprenentatge.

El joc és un dret fonamental de la infància.

Joc i el desenvolupament infantil

Àmbits de desenvolupament: Àmbit psicomotor, cognitiu, afectiu i social.

Psicomotor: Primers moviments, imitació, monuments més elaborats i complexos, progressiva adquisició de control de les parts del cos.

Cognitiu: Apren moviments i elabora uns esquemes d’acció, amb els esquemes d’acció s’inicia la construcció de les estructures bàsiques del coneixement. A partir dels 2 anys apareix el joc simbòlic i domini del llenguatge.

Afectiu: L'afecte és imprescindible per al desenvolupament i equilibri emocional, el tracte emocional s’amplia enormement quan l’infant passa a relacionar-se amb persones adultes.

Social: La socialització és el procés pel qual els individus interactuen amb els altres i desenvolupen les maneres de pensar, sentir i actuar.

El model lúdic

És el mètode d’intervenció educativa que es basa en el joc.

Infància: Considerada com una etapa amb sentit propi i unes funcions específiques.

Educació: La pràctica educativa adopta una metodologia centrada en el joc.

¿Qué es una joguina?

· És l’accessori que constitueix per si mateix l’element suficient del joc.

· Objecte ideat i fabricat amb l’objectiu de contribuir de manera afectiva al desenvolupament infantil.

· És qualsevol objecte que a mà d’infants incita al joc.

· No és imprescindible que siguin fabricades intencionadament com a tals.

La joguina al llarg del temps

- Predomina des del s.XV fins a mitjans s.XX.

- La joguina es fabrica per distribuir-se i vendre’s.

Estadis

Joc característic de l’estat sensoriomotor és el joc funcional:

És un ‘joc d’exercici’ que consisteix a repetir, simplement per plaer, activitats adquirides.

Els jocs se centren en l’acció, els moviments, la manipulació, l’experimentació i l’observació d’objectes i persones.

0 a 3 mesos

- Dirigir la mirada per observar el que l’envolta.

- Se li proporcionen estímuls lluminosos, colorits i sonors.

- Dominar les mans, dedica el seu temps a l’observació dels estímuls.

3 a 6 mesos

- Fixar la mirada durant més temps.

- Seguir els objectes en moviment.

- Dirigir les mans cap als objectes.

6 a 12 mesos

- Augmenta la curiositat i l’experimentació.

- Els adults continuen sent necessaris.

- Interactua amb l’espai circumdant.

Autors

Freud: Joc vinculat a l’expressió dels instints, el joc ofereix l’oportunitat d’expressió de sentiments inconscients i de realització de desitjos. El joc també actua les experiències reals, el joc també compleix la funció d’expressar sentiments reprimits.

Piaget: Va explicar detalladament els canvis i progressos que es van produint en el joc en cada estat de la infància. L’infant necessita jugar perquè és l'única manera que té de poder interactuar amb la realitat que el desborda.

Germanes Agazzi: Van implementar un mètode d’ensenyament integral, casual i real. L’educador es desenvolupa en un ambient còmode, acollidor, familiar similar al de casa, ordenat que ajuda a l’infant a la seva estimulació sensorial, intel·lectual i sentimental. On donen importància a l'autodidacta ja que el nen aprèn per ell mateix i l’educador és l'estímul que impulsa a aconseguir-ho, respecten la seva llibertat, experiència i espontaneïtat.

Bronfenbrenner: Va realitzar una teoria ecològica que es basa en que hi ha una sèrie de nivells o ambients que envolten l’individu des de que neix i que influeixen proporcionant-li motivacions, oportunitats: Microsistema (amb qui interactua diàriament: pares, germans, escola...), Mesosistema (relació pares-escola), Exosistema (veïns, lloc de treball...), Macrosistema (valors propis d’una cultura, filosofia), Cronosistema (context del moment on està vivint).

Tonucci: Recolza l’empoderament dels nens en el seu entorn educatiu per donar-los més protagonisme a ells i al seu dret al joc.

Montessori: El joc com estratègia d’aprenentatge per endevinar materials didàctics. Va proposar mobiliari adequat a la mida dels infants. Va ressaltar la importància de la participació dels pares en el procés educatiu dels infants.

Vigotsky: El joc és una realitat canviant i sobretot impulsora del desenvolupament mental del nen. Joc com a valor socialitzador i el joc com a factor de desenvolupament.

Froebel: Va ser el primer educador en posar l’accent en la joguina i l’activitat lúdica per aprendre el significat de la família en les relacions humanes.

Alimentació

Avantatges de l'alletament matern.

Avantatges per a la mare:

- L'ajuda a la recuperació de l'úter després del part i disminueix el sagnat.

- L'ajuda a la recuperació física (de la silueta i la pèrdua de pes).

- En redueix el risc de càncer de mama i ovari.

- En redueix el risc de l'anèmia i osteoporosi.

- No li suposa una despesa econòmica.

Avantatges per al bebè:

- El protegeix d'infeccions (respiratòries, digestives, etc.).

- Li evita al·lèrgies.

- Redueix el risc de mort sobtada del lactant.

- El protegeix de malalties en un futur (diabetis, obesitat, etc.).

Calostro: La primera llet de la mare, és molt important i saludable per al nen.

La lactància als centres educatius:

El programa de salut maternoinfantil del Departament de Salut de la Generalitat proporciona orientacions al personal i a mares i pares sobre com mantenir la lactància materna durant l’estada de l’infant a l’escola bressol o la llar d’infants.

Segons aquest document per l’alletament, les escoles infantils han de garantir:

- La possibilitat que la mare doni el pit al seu fill al mateix centre.

- La possibilitat de guardar a la nevera o al congelador del centre les unitats de llet materna aportades per la família cada dia.

La lactància amb fórmules per a lactants

Quan la lactància materna no és possible, es recorre a fórmules especials per a lactants que cobreixen tots els seus requisits nutricionals.

Dos tipus:

Llets d'iniciació: Es prenen els primers mesos i consisteixen en llet de vaca amb modificacions significatives.

Llets de continuació: S’utilitzen a partir dels 5 mesos i s’elaboren amb llet de vaca sotmesa a modificacions menys importants. Les llets adaptades són menys digeribles que la llet materna perquè són més riques en proteïnes i a més poden generar alguns tipus d'al·lèrgies o intoleràncies.

Aquestes llets es comercialitzen en pols que cal barrejar amb aigua per obtenir la llet líquida que donarem al bebè amb un biberó.

Preparació del biberó (aigua hervida, envasada).

Es pot donar amb llet materna o fórmules en pols.

Donar el biberó

Un cop està preparat.

1- Posem el pitet al nadó i ens el col·loquem a la falda, en posició semiincorporada, recolzat sobre un braç i subjectat amb la mà. A l'altra tindrem el biberó.

2- Li oferim el biberó. Quan comencen a beure, mantindrem el biberó inclinat de manera que la tetina sempre estigui plena de llet. Durant l’alletament hem de respectar el ritme de menjar de l’infant, mantenir una actitud relaxada i no impacientar-nos per aconseguir que sigui una estona plaent per a l’infant.

3- Quan s'acabi la presa esperarem a que l’infant expulsi l’aire que haurà agafat menjant. Podem ajudar-lo amb uns copets o un lleu massatge a l’esquena.

Però si és un biberó anticòlic no fan falta els cops ja que està realitzat de tal forma que a l'hora de veure els bebès no els pot entrar aire i no tenen gasos.

(El biberó fins als 4 mesos, no pateixen quan els deixen als 4 mesos a l’escola bressol ja que no pateix per simple fet que no diferencia a les persones, encara als 8 mesos ja comença a diferenciar la mama).

Els nous aliments

La incorporació de nous aliments s’ha de fer d’una manera progresiva, lenta i en petites quantitats, respectant intervals d’entre 8 i 15 dies per a cada nou aliment i observant la tolerància de l’infant a l'aliment.

Algunes pautes recomanables són:

Es considera que es necessiten com a mínim 8-10 exposicions a un aliment perquè l’infant l'accepti i ja a partir de les 12-15 exposicions es produeix un increment clar de l'acceptació, per tant el rebuig dels aliments nous és normal.

- S’han d’oferir aliments de forma repetida perquè inicialment són rebutjats però ho accepten més tard.

- Deixar 1 o 2 setmanes entre la introducció de l’aliment i la introducció del següent i ha d'estar organitzat amb un calendari on està col·locada la incorporació de nous aliments orientat per l'equip de pediatria i els més adients depenent el desenvolupament i les característiques del nadó. I nosaltres que serem el centre educatiu haurem de seguir les pautes que ens donen els familiars.

Seqüència en la introducció de nous aliments

A partir dels 6 mesos es poden introduir verdures (preparades en forma de sopa o puré) es pot afegir algun aliment que aporti proteïnes o greixos (tros de carn d’uns 40-50g, peix, xai, pollastre o vedella).

També es poden anar introduint aliments en forma sòlida (verdures cuites i les fruites a trossos).

Les farinetes de cereal sense gluten (d'arròs o de blat de moro). Poden contenir gluten cap al novè mes i ja l’infant pot prendre pasta, pa, galetes, etc.

Cap als 12 mesos s’acaben d’introduir la majoria dels aliments bàsics de la dieta (l’ou, els llegums, el formatge fresc i iogurts i altres derivats làctics.

Quins aspectes podem treballar al menjador escolar?

Els infants més petits necessiten atencions físiques:

- Ajudar-los a adquirir noves habilitats (manipulació de coberts, gots, etc).

- A descobrir nous aliments i textures i aprendre pautes de conducta social i de convivència.

Els que ja saben menjar sols ja no cal tanta atenció però hem d’estar pendents i consolidar certs aspectes:

- Menjar bé i de tot.

- Demanar les coses.

- Respectar als companys.

- Utilitzar bé els coberts.

Objectius relacions amb l’alimentació que podem treballar al menjador escolar:

- Garantir una alimentació i nutrició adequada a l’edat i requeriments dietètics dels infants.

- Afavorir l’autonomia progressiva dels infants.

- Aprendre comportaments i habilitats (ex: seure adequadament, utilitzar correctament la vaixella, etc).

- Adquirir i consolidar hàbits relacionats amb l’higiene (ex: rentar-se les mans després i abans de cada àpat, etc).

- Introduir amb seqüència adequada els nous aliments.

Dificultats en l'aprenentatge dels hàbits d'alimentació

Les dificultats pel que fa a l'aprenentatge i l'adquisició d'hàbits relacionats amb l'alimentació es poden agrupar en tres situacions genèriques:

1- Quan no té gana: ja que els infants com les persones adultes podem perdre la gana per diverses raons; cansament, calor, menjar poc atractiu i sobretjar poc atractiu i sobretot durant i després d’una malaltia. A més d’altra banda també pot ser per experiències alimentaries que poden predisposar-los a rebutjar el menjar.

Quan un infant no tingui gana, pot servir d’ajuda reduir la quantitat d’aliment que se li ofereix, fer-li una presentació més atractiva o fins i tot variali alguns aliments. També es pot valorar el fet que sigui el mateix infant qui reguli, en certa mesura les seves necessitats i preferències. En qualsevol cas s'ha de mostrar models valids de comportament i donar recomanacions verbals coherents amb aquests models.

2- Quan no té mai prou: L'infant ha de quedar satisfet amb la quantitat d’aliment que ingereix, tant des del punt de vista físic com anímic. Generalment autoregula les seves necessitats d'alimentació, però quan no és així i té una gana exagerada i mai no queda satisfet, cal plantejar-se per què i ajudar-lo a posar uns límits.

3- Quan rebutja certs aliments: el rebuig a noves textures  i gustos com la selectivitat en el menjar són bastant habituals. Això està relacionat amb la falta de gana i els hàbits alimentaris establerts desde bon principi. Moltes vegades oblidem que alimentar a un infant és molt més que un simple acte nutritiu. L’actitud de la mara  o adult encarregat en alimentar-lo és percebuda com d'acolliment o rebuig, cosa que condiciona la relació del ’infant amb el menjar i l’acte de menjar. Per últim també haurem de tenir en compte una programació adequada del moment i la manera d’introduir els nous aliments i la seva quantitat.

-El més important de tots els casos és l'actitud dels educadors per tal d’evitar la tensió quan l’infant no vol menjar, ja que no tots els infants son iguals.

Introducció progresiva a l'alimentació complementaria:

-Fins als 6 mesos el nadó ha de beure llet materna.

-Ala 6 mesos llet complementaria, hi una mica de suc de taronja sense pepites, poma pelada, taronja i pera.  ( Sino saps quina fruita l’agrada).

- A més el melocotón i les frases provoquen al·lèrgies o intoleràncies.

-Se implementa la proteína a los 8 meses.

-Peix blau als 12 mesos  o a l’any i mig

¿Cómo introducir el huevo y cómo introducirlo?

A la semana 5 le podemos dar la clara con el puré de verduras.

A la semana 1 se le da la yema (rovell)  ¼   i se al niño le cae bien el huevo se le puede dar 2/4 

A los 11 meses puede probar todo el huevo