Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Una Anàlisi Completa

Vida i obra de l'autor Joanot Martorell

Joanot Martorell va néixer a Gandia (València) a començaments del segle XV. Pertanyia a la petita noblesa valenciana, en un ambient aristocràtic, lligat a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l'Humà. Era parent d'Ausiàs March. Fou un cavaller que coneixia perfectament els usos i l'armament militar. Es barallava contínuament, però no se sap si va ser present al camp de batalla. Tenia un comportament bel·licós i era un escrupolós complidor de la llei del cavaller. Se li coneixen dos afers: un d'econòmic i un altre d'amorós.

• Econòmic: Reclamava el pagament d'unes terres que havia d'heretar.
• Amorós: La seva germana, Damiata Martorell, es va casar mitjançant bodes sordes amb el senyor de Mataplana i aquest va deshonrar la seva germana. Martorell va reptar a duel el senyor de Mataplana, però ell no va acceptar. Llavors, Martorell es va desplaçar a Portugal i a Anglaterra per buscar algú que fes de jutge de Mataplana. Però el duel mai va arribar a celebrar-se, mai va tenir satisfacció.

A Anglaterra va recollir molt material sobre el comportament d'un cavaller, va passar moltes hores a la biblioteca i així és com va conèixer Guillem de Varoic. Va treure la història de l'ordre de la Garrotera, que és una llegenda, la qual ens explica al seu llibre. Joanot Martorell va morir l'any 1468 a Gandia.

Marc literari

La noblesa llegia novel·les de cavalleria, les quals van néixer a França i s'anomenaven matèria de Bretanya: són una sèrie de novel·les que tenen com a principals personatges el rei Artús i els cavallers de la taula rodona.

El primer escriptor va ser Chrétien de Troyes. Van estar de moda fins al segle XV. Aquestes novel·les són una síntesi dels cantars de gesta, relats, l'ideal cavalleresc i amorós de la poesia trobadoresca, etc.

Característiques de la novel·la cavalleresca

• Reconstrueixen i embelleixen l'ideal cristià del cavaller i defensen el paper sociopolític de la cavalleria com a estament privilegiat. El cavaller serà sempre un noble.
• És inversemblant.
• Sense identificació geogràfica ni cronològica.
• Cavallers sobrehumans.
• La presència d'elements fantàstics i meravellosos.

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

• Incorpora l'esperit burgès.
• Realista.
• Humor.
• El sensualisme i l'erotisme.

La síntesi que apareix a Tirant lo Blanc és l'esperit cavalleresc medieval i el realisme burgès, les ganes de viure.

Tirant: una novel·la complexa i diversa

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor d'aquest cavaller. L'ideal és alliberar Constantinoble del setge dels turcs, expressa l'ideal del cavaller amb una mentalitat plenament medieval, cortesana, militar, eròtica, psicològica, etc.

Pel seu to versemblant i creïble, la fa diferent de les novel·les d'aquella època i inaugura una nova manera de reflectir el món cavalleresc. Argument variat i ric en registres.

La novel·la comença amb una carta adreçada al rei Ferran de Portugal, immediatament ve un pròleg que constitueix una exaltació de l'ordre de cavalleria i que proposa Tirant com a model de cavaller.

La novel·la està narrada en tercera persona per un narrador discret, encara que també apareix un altre narrador.

És una novel·la tancada, discursiva i lineal, amb una trama temàtica i argumental (gràcies a la presència d'escenes eròtiques, parlaments desvergonyits, tocs d'humor i sensualisme); un conjunt en què l'autor fa una barreja de fets de la realitat, la història, la imaginació o la literatura viscuda per uns personatges vius i complexos.

D'altra banda, l'estil respon al to dels episodis, des del to greu i seriós de les escenes cavalleresques, militars o lletres de batalla, fins al viu, fresc i intencionat dels episodis vius i eròtics.

Malgrat que la novel·la no té cap estructura més que la que li donen els 487 capítols, és tradició dividir-la en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics on es desenvolupa.

Totes tenen una doble línia argumental, armes i amor, unida en una trama única que segueix la vida del protagonista.

Versemblança

Tirant lo Blanc és una novel·la versemblant quan les novel·les dels cavallers no ho eren. Tot és a prop de la vida. Es presenta com un cavaller necessari, possible i creïble. No hi ha dracs, ni mags, ni espais simbòlics, ni gegants, etc. Tot és real.

La versemblança obeeix tant als nous gustos literaris com a la cavalleria del segle XV. Ells volen mantenir l'ordre de la noblesa, davant d'un món que canvia. La novel·la ve a donar suport a aquesta idea.

La novetat de Tirant és que aquest cavaller és un personatge molt humà, no és només un personatge de ficció, és sobretot la justificació del seu món, per això la seva gran aventura no té res a veure amb el seu lluïment personal, sinó amb el destí de la societat: salvar l'imperi oriental dels turcs, que era el somni de la cavalleria del segle XV, per tant, és una necessitat estètica i ideològica.

Joanot Martorell és un gran admirador de la cavalleria, la novel·la reflecteix fidelment usos i costums cavallerescos de l'època, sempre narrats amb seriositat i respecte.

La novel·la inclou episodis històrics bastant coneguts:

• Setge de Rodes: Va ser assetjada realment pels moros i els genovesos l'any 1444 i del que Martorell fou informat pel cavaller Jaume Vilagut.

El tema central de la novel·la és la caiguda de Constantinoble, l'any 1453. Martorell a la seva novel·la permet canviar la realitat històrica i Tirant allibera Constantinoble dels turcs.

La versemblança era una necessitat literària com la necessitat de la cavalleria del segle XV.

D'altra banda, els aspectes més quotidians, la descripció d'armes i vestits, els menjars, les converses privades, etc. donen realisme a la història. Els espais de la narració sempre són identificables: Anglaterra, França, Sicília, Rodes, Constantinoble, nord d'Àfrica, fins i tot els noms dels cavallers pertanyen a la realitat del segle XV: el Gran Turc, el soldà de Babilònia, el marquès de Sant Jordi, el duc de Calàbria...

Joanot Martorell no crea el seu personatge únicament de la seva imaginació. Alguns crítics han assenyalat que Tirant recull trets de personatges com, per exemple: Geoffroy de Thoisy -cavaller de Borgonya-, que va participar en l'alliberament de Rodes; János Hunyadi -cabdill hongarès- que, tot i haver vençut, havia aturat els turcs l'any 1448; i Tirant s'assembla molt a un heroi nostre, Roger de Flor -cabdill d'almogàvers- que comparteix amb ell un grapat de fets.

Roger de Flor

• El rei de Sicília posa al seu servei deu galeres i dos llenys.
• Es posa al servei del rei Andrònic II de Bizanci.
• Constantinoble va rebre amb gran entusiasme Roger de Flor.
• Rep el títol de megaduc.
• És fet cèsar.
• Es casa amb Maria, que és la neboda de l'emperador de Bizanci.
• És assassinat a Andrinòpolis.

Tirant

• És anomenat capità general i de la justícia de l'Imperi grec.
• És rebut amb entusiasme a Constantinoble.
• Es casa amb Carmesina -filla de l'emperador-.
• Mor d'una malaltia a Andrinòpolis.

Influències

Els 39 primers capítols tenen com a protagonista Guillem de Varoic. L'aspecte didàctic -que servirà per a la formació de cavaller a Tirant- procedeix del Llibre de l'ordre de cavalleria de Ramon Llull, mentre que l'aspecte novel·lesc procedeix de la prosificació francesa de Guy de Warwick, relat anglonormand del segle XII.

En aquesta primera part, Tirant es passa 29 capítols parlant amb l'ermità.

Tirant, juntament amb altres gentilhomes de Bretanya, s'ha desplaçat a Anglaterra per assistir a les festes del casament del rei amb la finalitat de rebre l'ordre de cavalleria. En el camí, a causa del cansament, es queda endarrerit perquè s'adorm damunt del cavall. S'aparta del camí i s'endinsa en el bosc fins que arriba a un prat on hi ha l'ermità, que casualment està llegint el tractat de l'ordre de cavalleria del segle XV. L'ermità amaga la seva identitat i li regala el llibre en acomiadar-se'n.

Reunit amb els seus companys, va a Londres. I de retorn a Bretanya, passa per on està l'ermità amb el propòsit d'explicar-li les festes de la cort, tal com li havia promès en anar-se'n.

Dins de la primera part de l'obra podem trobar també una escena molt més divertida, que és quan el rei institueix la fraternitat de l'orde dels cavallers i de la Garrotera arran d'un fet ridícul com és la caiguda de la lligacama d'una donzella mentre dansava.

Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes

Quan Tirant amb els seus companys arriben a Nantes s'assabenten -per un missatger- que el soldà del Caire, amb l'ajuda d'uns genovesos, havien armat un estol i volien apoderar-se de Rodes.

Arribats a Sicília, s'estan alguns dies a la cort. Felip i la infanta del regne, Ricomana (princesa de Sicília), s'enamoren. Tirant mira de propiciar el casament, però Ricomana no confia gaire en Felip, encara que, amb l'ajuda de Tirant, sembli un home bo i acurat. Al final, van partir cap a Rodes i van aconseguir guanyar els enemics. Tirant, acompanyat de Felip, va aixecar el setge.

Ricomana decideix esposar-se amb Felip quan torna a Sicília.

Tirant a Constantinoble

Aquesta part es podria dir que és la més llarga pel que fa al tema amorós. En aquesta tercera part, Tirant s'enamora de Carmesina -filla de l'emperador-. Descobrim un Tirant ben diferenciat de les altres parts, pel que fa al seu comportament. Es mostra romàntic, vergonyós, tímid... no té res a veure amb el seu perfil de cavaller.

Al tema militar, l'emperador de Bizanci li demana ajut per tal de lluitar contra el Gran Turc.

Tirant al nord d'Àfrica

Tirant és recollit pel Cabdill dels Cabdills -important noble del regne de Tremissèn- i l'envia al seu castell. Allà, el fill, el tracta com a captiu i el carrega de cadenes. Mentrestant, el rei Escariano ataca el regne i posa setge al rei. El cabdill, fugint de la batalla, arriba al castell del seu fill. Aquest treu de la presó Tirant i li demana ajuda, convençut que és un cavaller valent i bon coneixedor dels fets d'armes. Tirant es posa a la seva disposició i comença a combatre. Tirant allibera de la captivitat uns quants homes que havien naufragat amb ell. Continua lluitant i un dia es torna a trobar amb Plaerdemavida i tornen a l'Imperi Grec perquè Carmesina estava en perill. D'una altra part, Plaerdemavida es casa amb el senyor d'Agramunt i són nomenats reis de Fes.

Tirant torna a l'Imperi Grec

És l'últim capítol de l'obra. Tirant informa que anirà a Constantinoble i la Vídua Reposada, assabentada de l'arribada de Tirant i temorosa de la seva venjança, es mata. Guanya els turcs i torna a Constantinoble per informar de la rendició, però principalment per veure Carmesina. Es casa amb ella, és nomenat Cèsar de l'Imperi, però abans d'arribar a Constantinoble emmalalteix greument, després de fer testament i escriure a Carmesina, mor. Carmesina no pot suportar el dolor de la mort de Tirant i ella mor també de dolor. Un altre personatge que mor també és l'emperador. A la fi, Hipòlit -l'hereu de Tirant- i l'emperadriu -l'hereva de la seva filla Carmesina- fan legal la seva relació i, amb el matrimoni, Hipòlit esdevé emperador i fa soterrar dignament Tirant i Carmesina a Bretanya. En conclusió, un tràgic final per a una gran història.

Resum argumental

Tirant lo Blanc és el protagonista de la novel·la i cavaller valerós d'Anglaterra. Tímid i molt valent, continuarà les aventures guerreres a Tunísia, Sicília i Rodes; salva l'Imperi Bizantí i es converteix, juntament amb la princesa Carmesina, en Cèsar de l'Imperi. Després d'aquests fets, mor d'una malaltia.

Aquesta obra combina els ideals del món de la cavalleria amb el cru realisme, on trobem a faltar l'humor que caracteritza l'obra de Joanot Martorell.

Descripció dels personatges principals

Clarament, el personatge principal és Tirant. És ell el punt de referència de les aventures o entorn a ell esdevé tota la història.

Tirant: És un personatge psicològicament ric, i la seva novel·la és, de fet, la seva biografia. Tirant és valent, és hàbil en l'ús de les armes i avesat al cerimonial cavalleresc. Invencible, però a diferència dels herois de Bretanya, és ferit en el combat, es cansa, etc. És virtuós, és admirable, però viu en un món ben real i actua sempre en el marc del que és possible. Abans de ser cavaller, és instruït en l'ordre de cavalleria per Guillem de Varoic i després és nomenat cavaller pel rei d'Anglaterra. És un gran estrateg, estudia la situació de la batalla, les forces del contrari i aplica les tècniques millors.

Té un gran sentit de l'honor, respectuós, fidel al rei, humil, sensible, i sobretot, és vergonyós en la seva vida íntima.

Un darrer aspecte molt important és la seva cara més íntima. Amb la seva relació amorosa amb Carmesina, es troba vacil·lant, vergonyós, sensible, tímid i fins a algun moment arriba al ridícul. Tirant tremola d'amor, té por d'estar prop de la princesa, arriba a plorar per causes amoroses.

La seva relació amorosa amb Carmesina és ingènua, un amor obertament declarat, llibertat de costums i relacions eròtiques, que, a poc a poc, l'allunya de l'amor cortès.

Carmesina no vol accedir al típic joc de Plaerdemavida, ella es manté sempre en una actitud recta.

Plaerdemavida: És la intermediària entre els enamorats, juga un paper decisiu en les escenes amoroses, és ella qui provoca la trobada entre els dos amants.

El comportament amorós de Plaerdemavida no és clar, es presenta com una dona molt sensual, que vol participar en tots els afers amorosos, el compliment del seu desig sexual passa més per la imaginació o la participació com a espectadora que no pas com a protagonista; coneix bé els desitjos del cor i del cos. És ingènuament enginyosa, és sensible, entremaliada i molt sensual. Parla clar, diu les coses pel seu nom, és amant del rei i per això és tan atrevida.

Carmesina: És una noia d'uns 14 anys que s'enamora de Tirant a primera vista. Entre ells intercanvien jocs amorosos sense arribar a “l'acte”, al qual Carmesina no vol accedir fins que siguin un matrimoni i mai va convidar Tirant a la seva habitació, encara que li agradés molt, es mantenia ferma a les seves conviccions. Representa els valors socials de Joanot Martorell. En morir Tirant d'una malaltia, Carmesina mor amb ell a causa de la tristesa.

Vídua Reposada: És una dona jove, d'uns 23 o 24 anys, que sempre està al costat de Carmesina, l'ha educada. Ella també està enamorada de Tirant, però encara que ha educat Carmesina, farà tot el possible perquè aquest no prengui matrimoni amb Carmesina. Martorell ridiculitza aquest personatge. Mor en saber que Tirant torna i que la pot matar per impedir el seu casament.

Felip de França: És un infant, estúpid, però Tirant l'ajuda i aconsegueix Ricomana.

Ricomana: Princesa de Sicília. Es casa amb Felip de França gràcies a Tirant.

Hipòlit: Cavaller, cosí de Tirant, que l'ajuda en les batalles i en els afers amorosos. Entre Hipòlit i Tirant hi ha una gran amistat.

Guillem de Varoic: És un comte anglès de gran fama com a cavaller. Es fa ermità quan se'n va anar de peregrinació i va tornar a Anglaterra vivint d'almoines donades en el viatge de peregrinació.

Emperadriu: És la mare de Carmesina i dona de l'emperador. Es casa amb Hipòlit, amb qui ja mantenia relacions sexuals.

El senyor d'Agramunt: Cosí de Tirant. Serà casat amb Plaerdemavida i serà rei de Fes.

Diafebus: És cosí de Tirant. Serà l'home d'Estefania -filla del vertader duc de Macedònia-.

Mapa: Itineraris de Tirant lo Blanc

Conclusió

L'obra de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, no cal dir que ens mostra la vida d'un cavaller, perquè es veu clarament. Aquesta novel·la no té cap aspecte en exclusiva. Hi ha novel·la de cavalleria, novel·la històrica, novel·la militar, novel·la de costums, novel·la eròtica, novel·la psicològica, etc. Tirant lo Blanc relata tota mena d'aventures, descriu escenes amoroses i sensuals, en definitiva, tot el que fa referència al món de la cavalleria. Tirant té infinites cares dins d'aquesta novel·la, és un debat entre l'ideal i la realitat. A la novel·la, trobem la influència de diverses fonts: clàssiques, artúriques, doctrinals, les cròniques, la predicció i la lírica culta. Podríem dir que aquesta novel·la és una de les novel·les més importants de la literatura catalana i una de les novel·les més divertides, entretingudes i apassionants de tots els temps.

Opinió personal

Per una part, la novel·la de Tirant lo Blanc m'ha agradat, però per altra no. Dic que no m'ha agradat perquè a l'hora de la lectura hi ha alguns capítols que tenen uns feixucs parlaments bastant difícils d'empassar, generalment religiosos, que el seu vocabulari no ajuda gaire, per estar en català medieval.

Però he de dir que és una novel·la entretinguda i bastant interessant, gràcies a la versemblança amb què l'autor narra fets i redacta, així com les vestidures, el sensualisme de Carmesina amb Tirant, les escenes eròtiques, la manera d'actuar, les batalles, les festes a la cort reial...

I quan esmento que la novel·la m'ha resultat bastant interessant és gràcies als seus personatges, als capítols on hi ha escenes d'humor, erotisme i sensualitat, que et deixen amb la intriga.

Trajectòria de les relacions amoroses

Felip i Ricomana: Felip, que l'autor defineix com << un jove una mica sòmines i força rústec i maldestre >>, és l'infant menor del rei de França; no té gaire classe i, tot i que intenta ser un gentilhome, no hi té gaire gràcia. Ricomana és la filla del rei de Sicília; la infanta és una noia molt fina i potser una mica consentida, presumida i que té molt en compte el llinatge de les persones amb qui es relaciona. La seva relació comença a Sicília, on ella s'enamora de l'infant; en aquesta aventura amorosa Tirant juga un paper semblant al de l'alcavota intentant convèncer la infanta que Felip és l'home que ella buscava. Després de fer-li una “prova de llinatge” a Felip, Ricomana s'adona que realment era la persona que estava buscant i que Tirant no l'enganyava. Finalment es casen.

Diafebus i Estefania: Diafebus és el cosí de Tirant; no es donen gaires detalls sobre la seva personalitat a la novel·la, però se sap que és un home de bon cor i bona fe, lleial al seu rei i a la seva família. Estefania és una neboda de l'emperador de l'Imperi Grec, cosina de Carmesina. És de noble llinatge i de molta bellesa. La relació amorosa entre aquests dos personatges és molt liberal per l'època, ja que, encara que ningú sabia que mantenien un afer amorós tret de Plaerdemavida, Tirant i Carmesina, entre ells no hi havia secrets. Des del primer moment en què van saber que s'estimaven, no van pensar en la diferència de classes socials a què pertanyien ni als prejudicis envers la virginitat i la seva pèrdua. L'espontaneïtat de les seves relacions sexuals i amoroses feien d'aquesta passió que estaven vivint un joc amorós que va acabar en boda, però no en una boda normal, sinó en una boda sorda, que era una boda en secret.

L'emperadriu i Hipòlit: L'emperadriu era la muller de l'emperador de l'Imperi Grec i mare de Carmesina. De classe reial i sofisticada, manté una relació amb Hipòlit, el nebot de Tirant, al qual ella pren com a fill després de mantenir una relació sexual amb ell, que més tard explicarà al seu marit en forma de somni on apareixen Hipòlit i el seu germà; aquest últim demana a l'emperadriu que prengui Hipòlit com a fill i així ho fa. Aquesta relació es basa en el sexe més que en l'amor, i no es podria considerar incest, ja que no són de la mateixa sang.

Tirant i Carmesina: Tirant es presenta a Guillem de Varoic com a << Tirant lo Blanc, fill del senyor de la marca de Tirània i de Blanca, una filla del duc de Bretanya >>. Guillem de Varoic, en veure que Tirant volia rebre el noble ofici de cavaller i que no tenia ni la més remota idea del que era l'ordre de cavalleria, va decidir acollir-lo i donar-li doctrina a base de preceptes del Llibre de l'ordre de cavalleria de Ramon Llull. Quan va haver rebut la doctrina necessària, va anar a veure el rei; aquest el va nomenar cavaller i Tirant va començar la seva història com a cavaller anglès. Carmesina és la filla de l'emperador de l'Imperi Grec, i, per tant, infanta grega. De gran bellesa i innocència, amb l'hàbil parleria de Diafebus, que al principi juga el paper d'alcavot, queda corpresa de Tirant, i en confessa el seu amor a la seva cosina Estefania. El cavaller anglès declara el seu amor.